Les defenses contraposen el dret de reunió a la rebel·lió

Les defenses del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, de les exconselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs, de l’exconseller Santi Vila i de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ahir van ser força crítiques amb la fiscalia per haver “esbiaixat” i “tergiversat” les proves per poder mantenir l’acusació de rebel·lió i de malversació de fons públics, tal com van fer els seus col·legues dimarts. El seu discurs punyent va ser alhora aclaridor de conceptes mal atribuïts per la Guàrdia Civil i les acusacions.

La penalista Marina Roig va iniciar l’última sessió del judici al Suprem i va lamentar que els seus temors s’hagin confirmat, ja que va assegurar que en el judici s’ha aplicat el dret penal de l’enemic. “No hi ha Constitució sense democràcia, i no hi ha democràcia sense participació col·lectiva”, va manifestar Roig, que hi va afegir: “La defensa de la unitat d’Espanya no pot anul·lar drets fonamentals com ara els de reunió i expressió.” I va recordar que la Constitució es va assolir amb manifestacions de ciutadans als carrers als anys 70.

La penalista va il·lustrar la sala sobre el dret de reunió, “que inclou la resistència passiva” i va enumerar tractats i organismes internacionals que ho defensen, en advertir que amb les preguntes plenes de retrets a testimonis semblava que la fiscalia no ho tingui prou clar. “Les manifestacions davant quarters i comissaries són legítimes i no una amenaça”, va manifestar l’advocada.

Pel que fa a l’1-O, també va desacreditar la tesi de la fiscalia que els ciutadans van anar a enfrontar-se als agents, incitats pels acusats. “Tothom sabia que el TC havia suspès el referèndum i la gent volia votar”. Va detallar que només en 35 centres de votació dels 2.350 hi va haver incidents i aquests van ser per les càrregues de la policia espanyola i d’agents de la Guàrdia Civil. “No hi va haver cap acció violenta per tombar l’Estat, tal com va dir el tribunal de Schleswig-Holstein”, va sostenir. Roig també va exigir el compliment del dictat pel grup de treball de l’ONU, que demana la posada en llibertat de Cuixart, en considerar que el seu empresonament és “arbitrari”.

L’advocada de l’expresidenta del Parlament, Olga Arderiu, va ser insistent i didàctica en repetir com un mantra i amb distints exemples que a “Carme Forcadell se li ha aplicat el dret penal d’autor en acusar-la i jutjar-la pel seu càrrec i no per les seves accions”. Va recordar que la lletrada de l’administració de justícia que era a la seu d’Economia va assegurar que va sentir-la el 20-S, “quan és fals”, i també que el tinent coronel Baena la situï en les reunions de govern i que la fiscalia afirmi en les conclusions que a la reunió que va demanar Trapero al govern va demanar que hi fos Forcadell, la presidenta, que “no hi va poder anar”, un afegitó “totalment fals”, ja que Forcadell es va assabentar d’aquesta petició del major durant el judici. Arderiu va insistir que la presidenta Forcadell va fer el mateix que els seus companys de la mesa i que encara no entén com ella no és al TSJC acusada només de desobediència com ells i no de rebel·lió, amb la “criminalització” de les seves intervencions públiques, on sempre defensava el dret a votar l’1-O amb convicció i civisme.

La penalista Judit Gené va ser incisiva i, aprofitant que el seu company de despatx Xavier Melero va qualificar la rebel·lió de la fiscalia de “postmoderna”, també va sostenir que l’acusació de malversació de fons per a l’1-O és “també postmoderna” en no complir-se el requisit temporal i de competències. L’advocada va sostenir que del departament de l’exconsellera Meritxell Borràs no hi ha cap partida qüestionada per l’1-O, i hi va afegir que la fiscalia manté partides consignades abans dels fets que es jutgen.

L’advocat Mariano Bergés també va defensar que l’exconsellera Dolors Bassa no va impulsar res contra l’Estat ni va induir a la violència, i va afirmar que “l’ordre constitucional no es va trencar, ja que l’aplicació del 155, és un instrument constitucional que es va dur a terme sense oposició”. I l’advocat Joan Segarra va insistir que no hi va haver malversació de fons l’1-O i que tampoc hi ha partida atribuïdes al Departament d’Empresa de l’exconseller Santi Vila.