Regne Unit
La crisi del bipartidisme
El ‘Brexit’ catapulta els centristes
Els liberaldemòcrates desbancarien ‘tories’ i laboristes en unes eleccions generals, segons els últims sondejos
La formació, fins ara residual, recull el malestar de votants europeistes amb els dos grans partits
Per primera vegada en els darrers anys, laboristes i conservadors han deixat de ser els dos principals partits britànics. Segons l’última enquesta de YouGov, si se celebressin eleccions generals demà, s’imposaria el Partit Demòcrata Liberal, els libdem, amb el 24% dels vots, davant del Partit del Brexit, de Nigel Farage, que obtindrien el 22%. Laboristes i tories se situarien al darrere, amb un 19%.
El factor determinant d’aquest canvi inèdit és el Brexit. El 70% dels enquestats reconeixen que el que més els preocupa és la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) i la manera com s’està gestionant. Es confirma, per tant, la polarització apuntada en les recents eleccions europees, en què es van imposar els euròfobs de Farage, que exigeixen la sortida sense acord de la UE, per davant dels libdem, que demanen el segon referèndum i la revocació del Brexit.
Amb un perfil de centre proeuropeu, els liberaldemòcrates estan recollint vots del Partit Laborista, que està pagant molt car la indefinició del seu líder, Jeremy Corbyn, respecte a la UE. Aquest vot europeista laborista crític amb el lideratge del partit està anant a parar també, però amb no tanta intensitat, als verds, que obtindrien el 8%.
En les últimes europees, els libdem van rebre el suport d’importants europeistes laboristes com l’ex-primer ministre Tony Blair o el seu antic cap de comunicació, Alastair Campbell, que ha estat expulsat del partit per haver-los votat. Però la formació centrista també pesca en aigües conservadores: l’ex-viceprimer ministre Michael Heseltine va fer enfurismar el partit quan va reconèixer públicament haver votat libdem.
En l’altre extrem, el vot dels euroescèptics se l’està emportant el Partit del Brexit, creat fa dos mesos i que amenaça de presentar-se a les generals si el nou líder tory que rellevi Theresa May no treu immediatament el país de la UE. El 50% dels conservadors i el 25% dels laboristes son euroescèptics. O sigui que, facin el que facin els dos grans partits, perdran vots. L’auge de Farage i dels liberals, però, els obliga a definir-se, que és precisament el que han estat intentant evitar durant els últims tres anys.
El Partit Liberal Demòcrata va sorgir el 1988 a partir de la fusió del Partit Social Demòcrata –grup centrista favorable a la integració europea i al capitalisme social escindit dels laboristes el 1981– i el Partit Liberal, que va liderar la política britànica durant el segle XIX i principis del XX.
Còmplices de l’austeritat
És la segona vegada que un partit fora dels dos grans lidera els sondejos d’intenció de vot. Ja va passar el 2010 amb els libdem quan Nick Clegg n’era el líder.
En aquelles eleccions van quedar en la tercera posició i van pactar una coalició de govern amb els tories, liderats llavors per David Cameron. Còmplices de les polítiques d’austeritat del nou govern, en les eleccions de 2015 els electors els van castigar i els libdem es van convertir en la formació residual que és ara, la quarta força a la Cambra dels Comuns.