Càstig a JxCat, sense grup al Congrés
cop
És enviat al mixt tot i complir els requisits amb què Patxi López li va aprovar el grup el 2016
La mesa actua abans de saber l’abast de la suspensió dels diputats perquè l’informe dels lletrats s’endarrereix set dies
Batet dona per fet que Sànchez no serà rebut pel rei abans de saber si el Suprem ho permetrà
El que valia per al Congrés presidit per Patxi López el 2016 no val per al Congrés que presideix Meritxell Batet el 2019. Després del vet del Parlament a Miquel Iceta, que va frustrar el seu anhel de presidir el Senat, el PSOE està servint el plat fred de la venjança i ahir li va tocar el tast a JxCat, que, tot i tenir set diputats –un més que el grup del PNB–, no tindrà finalment un grup propi al Congrés i serà enviat al grup mixt perquè així ho imposa la mesa amb la unanimitat de Batet, el PSOE, el PP, Ciutadans i Unides Podem. La presidenta del Congrés, que ni tan sols ha esperat a tenir l’informe dels lletrats sobre l’abast de la suspensió de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, que ha de servir per al càlcul de majories i que s’endarrereix set dies quan a priori era urgent, també dona per fet que el cap de llista de JxCat no acudirà a la tanda de reunions del rei Felip VI perquè està pres.
Si bé la lletra de l’article 23.1 del reglament del Congrés estipula que per aspirar a tenir grup calen 15 diputats o bé almenys 5 i el 5% del vot estatal o el 15% a cada circumscripció on es presenta (JxCat en compleix dues), a la pràctica tot està obert a préstecs i és una decisió política que ausculta la voluntat de diàleg amb què neix cada legislatura. Sense anar més lluny, el PNB, amb un diputat menys que JxCat però amb una relació preferent amb els socialistes, tindrà un grup que a JxCat se li ha negat. La tretzena legislatura que ara arrenca ho farà amb el mixt i set grups: PSOE, PP, Ciutadans, Unides Podem, Vox, Grup Republicà i Grup Basc PNB. Tenir grup propi proporciona més diners i més temps de paraula en els plens i la sessió de control.
“Inseguretat jurídica”
A l’hora de servir en un plat fred la revenja pel cas del vet a Iceta, el PSOE –amb l’aval de la mesa– va denegar a JxCat fins i tot la petició d’ampliar el termini per al registre de grups per la “inseguretat jurídica” en què viuen les sigles des que la mesa del Congrés es va concedir a si mateixa que és competent per aplicar un precepte judicial com l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim). Ras i curt: JxCat no sap si pot comptar els set escons conquistats a les urnes o els quatre de ple dret que li reconeix el Congrés. Per curar-se en salut, i després de negociar amb la resta de partits, dijous JxCat ja tenia el compromís de quinze firmes que li obrien la barrera del peatge a grup propi.
Fa només una setmana, la urgència primera per a la mesa era disposar de l’informe dels lletrats del Congrés sobre què ha de passar amb els diputats suspesos, una situació insòlita que altera la composició de la cambra sorgida de les urnes del 28 d’abril, i JxCat donava per fet que aquest informe seria previ a autoritzar uns grups que ja no es poden modificar més tard. En la que era la tercera reunió de la mesa, però, l’informe dels lletrats no va arribar –no ho farà fins dimecres– i, tot i això, Batet va tirar pel dret i va negar el grup a JxCat. “No compleixen estar formats per 15 diputats ni alternativament tenir el 15% dels vots”, va dir Batet, que va arribar a la conclusió que res d’això no canviarà sigui quin sigui el contingut de l’informe dels lletrats.
“Per terra, mar i aire”
El que opina Batet no és el que opina JxCat, que tenia les firmes compromeses de diputats peninsulars que s’arriscaven a signar al costat d’independentistes si l’operació tenia èxit i ells podien viure millor més tard al grup mixt. Perquè la revenja socialista és contra JxCat, però de retruc fa mal a tot un superpoblat grup mixt on habitaran ara 17 diputats i tots tindran menys temps per culpa del PSOE. Que la decisió és política més enllà del reglament ho acredita el to de la negociació, en què el grup socialista va arribar a alertar JxCat que batallaria “per terra, mar i aire” perquè no tingués el grup propi i perquè visqués quatre anys al mixt. L’única opció que se’ls obre ara als de Laura Borràs i Míriam Nogueras és aspirar al subgrup dins el mixt. “Com anava allò del respecte a les minories?”, ironitzava el 130è president i eurodiputat electe de JxCat, Carles Puigdemont.
O Jordi Sànchez o ningú
Després d’ordenar els grups, el següent mandat de Batet és acudir a veure el rei Felip VI amb la llista d’interlocutors de la tanda de reunions que forjarà la investidura i ella té segur que un dels proposats, Jordi Sànchez, no hi anirà. “Només es poden incloure a la llista i poden accedir a l’audiència amb el rei aquelles persones que estiguin en condicions, materialment, de poder exercitar aquesta audiència i, per tant, de poder acudir a aquesta reunió ”, va avisar Batet.
Tot i l’auguri de Batet, es dona la circumstància que JxCat ha adreçat un escrit al Tribunal Suprem perquè autoritzi Sànchez a sortir de Soto del Real per acudir a la tanda de reunions del rei i per ara ni el Suprem ni el tribunal de l’1-O presidit per Manuel Marchena han donat resposta al prec. Tot i el silenci judicial, fonts parlamentàries donen per fet que Marchena sortirà al rescat del rei i li evitarà la incòmoda fotografia d’haver de saludar un pres polític amb l’excusa que anar a aquestes reunions amb el monarca no forma part de les atribucions de diputat. La norma permet que l’interlocutor del rei no sigui diputat, així que JxCat va trobar l’escletxa per forçar la fotografia que la Casa del Rei vol exorcitzar. I, si bé Batet va assumir ser qui havia d’aplicar el 384 bis perquè així li ho va ordenar Marchena, ara és Marchena l’únic que pot evitar el tràngol al rei. Tot i ser conscients del cop d’efecte que tindria enviar una altra persona com ara un familiar d’un pres, JxCat ho descarta. O Sànchez o ningú.
PSOE i independentistes, un 16%
El CIS es va retrobar ahir amb la polèmica que l’acompanya sota la direcció de José Luis Tezanos perquè va reflectir la preferència del 44% per un govern en solitari del PSOE, que és precisament l’opció que desitja Pedro Sánchez. A l’hora de valorar quines són les opcions preferides dels espanyols, el pacte preferit per ordre és, amb un 34,1%, “un govern del PSOE amb Unides Podem amb suport de partits nacionalistes no independentistes, amb les abstencions necessàries”, i després ja vindria un govern PSOE-Ciutadans (24,5%). Un govern del PSOE amb els de Pablo Iglesias i els partits independentistes, en canvi, seria l’opció preferida del 16,1% dels espanyols.
L’opció minoritària seria un govern tripartit amb PP, Cs i Vox i d’altres, que només avalen un 6%.
A Catalunya, els resultats difereixen, i molt. Gairebé la meitat dels enquestats (49,4%) aposten pel govern d’esquerres amb partits independentistes, i un 27,7%, amb partits nacionalistes que no siguin independentistes. El govern PSOE-Cs és l’opció del 10% dels catalans, el govern solitari socialista és la del 5,2% i el tripartit de dretes format per PP, Cs i Vox es limita a un suport de l’1,6%.
En rèdit electoral, el PSOE de Sánchez creix fins al 36,5% quan en l’anterior tenia un 28,7%. En el segon lloc hi ha Cs (16,3%); en el tercer, Unides Podem (12,3%); en el quart, el PP (11,4%), i en el cinquè hi ha Vox (5,3%).