Arrenca la cursa ‘tory’ per trobar el successor de May
Gove, un dels deu candidats, promet entregar passaports gratuïts als ciutadans comunitaris si guanya
Expulsat del Partit Laborista l’excap de comunicació de Blair per haver votat els liberals
El Partit Conservador ha iniciat una intensa guerra interna per elegir el successor de Theresa May. De moment ja s’han presentat deu candidats, la majoria del quals són euroescèptics. Tots ells han promès treure el país de la Unió Europea (UE), però de diferent manera.
El ministre de Medi Ambient, Michael Gove, ha promès, per exemple, entregar passaports gratuïts als ciutadans comunitaris que ja vivien al país quan es va celebrar el referèndum, el juny del 2016. Hi ha 3,2 milions d’europeus residint al país. May ha estat molt criticada per haver fet servir els drets dels comunitaris com a moneda de canvi amb la UE. També es va acusar la campanya del Brexit de populista i d’anar contra la immigració. Gove va ser l’ideòleg d’aquella campanya. El procés per sol·licitar el passaport al Regne Unit costa uns 1.500 euros. Seria un cop d’efecte important entre la comunitat europea a favor de Gove, que aposta per sortir de la UE amb acord.
Per la seva banda, el ministre d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt, s’ha compromès a incloure a les negociacions amb la UE els euroescèptics radicals conservadors i també els socis unionistes nord-irlandesos, que són clau per poder aprovar un acord al Parlament i demanen una posició més dura de Londres amb Brussel·les per eliminar la salvaguarda per evitar la frontera.
El gran favorit és Boris Johnson, exministre d’Afers Estrangers i un dels impulsors de la campanya del Brexit en el Partit Conservador, juntament amb Gove. Johnson és partidari d’aconseguir un acord de lliure comerç amb la UE com el que té el Canadà. Té un ampli suport entre el brexiters durs i entre les bases del partit. Si arriba a la ronda final, tindrà molts números de ser el guanyador.
El termini per presentar candidatures acaba el pròxim 10 de juny. S’espera que es presentin més d’una dotzena de pretendents. Aleshores començaran una sèrie de votacions entre el grup parlamentari en què s’aniran eliminant un a un tots els candidats fins que en quedin dos, que s’enfrontaran en una ronda final en què que votaran els 124.000 membres del partit.
Ahir Hunt va afirmar que seria un “suïcidi polític” per al país sortir sense acord, i que no creu que el Parlament els ho permeti fer. Cal tenir en compte que, mentre la població està dividida sobre el Brexit, dues terceres parts són europeistes. Hunt ho va plantejar així: “[La sortida sense acord] podria destruir el nostre sistema de partits i seria la fi del meu partit.”
Les eleccions europees de la setmana passada van ser un avís molt seriós sobre què pot passar si el país no surt de la UE. Els euròfobs de Nigel Farage es van imposar amb el 32% dels vots i van advertir que, si el 31 d’octubre el país encara no ha sortit, aleshores es presentaran a les generals per derrotar els conservadors.
Reticències de Corbyn
Els laboristes es van enfonsar perquè el seu líder, Jeremy Corbyn, tres anys després, segueix sense aclarir si està a favor o en contra del Brexit. El missatge per als dos grans partits britànics que s’extreu de les europees és que els tories han de trobar un líder que garanteixi la sortida de la UE i els laboristes han de donar suport al segon referèndum o la revocació del Brexit.
Corbyn, un cop més, es va negar a fer-ho i es va limitar a demanar unes eleccions generals que, ara mateix, pel que es va veure en les europees, posaria entre les cordes el bipartidisme.
També ahir es va confirmar l’expulsió del partit d’Alastair Campbell, excap de comunicació de l’exprimer ministre Tony Blair i partidari del segon referèndum, per haver demanat el vot per als demòcrates liberals.