Retorn del duel Macron-Le Pen

Un sentiment de déjà vu inevitable. La història “es repeteix primer com a tragèdia i després com a farsa”, va dir Marx. Així serà en les eleccions europees a França, on es repetirà diumenge el duel de les presidencials del 2017: el centrista Emmanuel Macron contra la ultradretana Marine Le Pen. El famós eix dels “progressistes” –bàsicament neoliberals– s’ha imposat al país veí, on els comicis seran interpretats en gran part en clau nacional, però també poden representar una altra galleda d’aigua freda per al projecte de reforma de la UE en clau federal del president francès.

“Soc conscient que totes les altres llistes n’han fet un referèndum contra el president de la república i el govern”, va assegurar Macron en una entrevista publicada dimarts en diferents diaris regionals francesos. “No puc ser un espectador, sinó un actor, d’aquestes eleccions europees, que són les més importants des del 1979”, hi va afegir amb unes declaracions carregades de dramatisme. El discurs de la por davant de l’auge de la ultradreta ha estat el tòtem del macronisme per aquesta campanya. Segons un sondeig de l’institut Ipsos, publicat ahir per l’emissora de ràdio France Inter, el Reagrupament Nacional de Le Pen seria la formació més votada, amb el 24%, davant de La República en Marxa (LREM) de Macron (23,5%), en uns comicis marcats per uns elevadíssims nivells d’abstenció.

“Europa està amenaçada de desaparició per aquells que la volen fer explotar i destruir”, va assegurar abans-d’ahir a la nit al plató de France 2 el centrista François Bayrou, que representava la llista macronista en l’últim debat televisiu, en què els partits estaven representats pels seus candidats o bé pels seus líders nacionals, la qual cosa il·lustra el pes de l’agenda nacional en aquests comicis. De fet, Macron ha escollit la ultradreta com la seva adversària predilecta per beneficiar-se d’un possible efecte de vot útil per frenar el lepenisme, la qual cosa serviria per dissimular el balanç decebedor dels seus dos primers anys de mandat. Encara que fos una victòria pírrica, una primera plaça per a la candidatura macronista serviria per consolidar el relat que el jove president ha superat la crisi dels armilles grogues.

No obstant això, la voluntat de Macron de posar l’extrema dreta al centre del debat pot girar-se-li en contra. La idea que els comicis són un duel entre el macronisme i la ultradreta també afavoreix Le Pen, que repeteix que es tracta d’un “referèndum” contra el dirigent centrista. Si la llista de LREM acabés diumenge en segon lloc, cristal·litzaria a les urnes la crisi de popularitat del president francès. Això podria forçar-lo a destituir el primer ministre, Édouard Philippe, i formar un nou govern.

A més, una derrota de Macron debilitaria la seva posició a escala europea, on el seu projecte de reforma en clau federal de la UE ha obtingut escassos suports durant els últims dos anys. Tot i que la suma dels populars i els socialistes europeus obtindrà menys del 50% dels eurodiputats per primera vegada en la història, segons els sondejos, a Estrasburg no es produirà la mateixa implosió del bipartidisme que va tenir lloc fa dos anys a França. El nou grup liberal-macronista pràcticament no ha aconseguit seduir altres famílies que no formessin part ja abans de la família dels liberals europeus (ALDE).

Tanmateix, el president francès pot quedar satisfet amb el fet que la seva família al Parlament Europeu farà de frontissa en la composició d’una nova “gran coalició” junt amb els populars, socialistes i potser també amb els verds. Un rol que Macron intentarà fer valer perquè el futur president de la Comissió Europea no sigui l’alemany Manfred Weber (delfí de la cancellera alemanya, Angela Merkel, a Brussel·les), sinó un candidat més afí als seus interessos, com ara el francès Michel Barnier o la danesa Margrethe Vestager.