Els ultres holandesos volen la ‘pole position’ tot i la dura competència interna

Thierry Baudet, la nova estrella del populisme dretà holandès, juga fort en les eleccions europees. Després d’haver convertit el seu nou partit, Fòrum per la Democràcia (FvD), en la primera força del Senat holandès, en les eleccions provincials del març passat, ara vol quedar de nou per damunt dels liberals del primer ministre, Mark Rutte. I, per extensió, per davant de qui 40 anys va ser el rostre de la dreta populista al seu país, Geert Wilders, el líder del Partit de la Llibertat (PVV).

Baudet, de 36 anys i més proper al moviment dels identitaris hipster que del neonazisme, va escalar del pràcticament no-res parlamentari a la posició de noi terrible al Senat gràcies al 14% obtingut en les provincials, uns comicis fins aleshores amb poca transcendència, si més no a escala internacional. L’extrema fragmentació de l’espectre parlamentari del seu país i la feblesa dels partits tradicionals va possibilitar aquesta embranzida. Ara vol repetir la pole position en les europees que el seu país celebra avui, i deixar així com un partit del passat la competència que lidera Wilders, l’aliat de la família ultradretana clàssica europea.

Ningú no hauria imaginat fa uns pocs anys que en un país com el seu, de tradició europeista, pogués arrelar un partit que demana el Nexit –adaptació del Brexit a la terminologia neerlandesa o dels Països Baixos.

Per Baudet, la UE és un caos i una vergonya, que ha malmès la societat del benestar de països com el seu amb la política de fronteres obertes. Un 72% dels seus compatriotes volen quedar-se a la UE. Però amb percentatges com els que aconsegueix el seu partit en té prou per anar de “vencedor” en uns temps en què els ultres obtenen la màxima pantalla mediàtica, amb resultats molt per sota del que en termes estrictes vol dir representar la majoria.

Rutte ho té difícil i la resta dels partits establerts europeus també. Però un nou èxit electoral per a Baudet tampoc no encaixa en el plans de Wilders, el discurs euroescèptic del qual ha perdut força. Tots dos pretenen liderar l’“alliberament” d’Holanda respecte de les institucions europees i tornar la sobirania als estaments del poder nacional. Però només un dels dos pot assumir aquest lideratge.

Les europees són un nou episodi en la pugna pel lideratge ultra entre el nouvingut Baudet i un Wilders una mica envellit, en un país fundacional i per tant referent dins la UE, però amb pocs escons dins l’eurocambra.