I després de les eleccions, què?

Tots sabem que el 26 de maig tenim eleccions municipals i europees, de manera que d’aquí a un mes haurà canviat la composició del Congrés dels Diputats i del Senat (ho vàrem fer el 28 d’abril), dels ajuntaments, també de la majoria dels parlaments de les comunitats autònomes i del Parlament Europeu. Així, previsiblement, el panorama de representació institucional a l’Estat i de la Unió Europea haurà canviat molt, com ja s’ha vist amb els resultats a les Corts. Ja queda poc per saber com serà finalment i també hi haurà temps per analitzar-ne els resultats i preveure’n els acords i aliances, que seran de tota mena, donat que el mapa municipal ofereix multitud de possibles acords de govern. Ja hem pogut començar a veure per on aniran els trets en política espanyola, amb el nomenament de dos socialistes per presidir el Congrés i el Senat; però en realitat queda molt per fer en aquesta legislatura, que tindrà com a eix central, a més dels habituals, la gestió del conflicte català, que seria de desitjar que passés de l’àmbit jurídic al polític, del qual no hauria d’haver sortit mai, perquè és des de la política i el diàleg que s’han de dirimir i gestionar les desavinences ideològiques i territorials.

Pel que fa a l’àmbit municipal, de ben segur que hi haurà sorpreses i acords complexos, perquè cada municipi és un món. I pel que fa a l’àmbit europeu, és d’esperar que, al ser les eleccions el mateix dia que les municipals, hi hagi una participació més gran a l’Estat, però a nivell europeu no serà significatiu, ja que als altres estats no hi ha aquesta coincidència. Tot i això, donades les previsions a l’alça de vots euroescèptics promoguts pels partits d’extrema dreta, cal esperar que hi hagi una reacció amb més participació a favor de partits democràtics i europeistes. Tot i així, es preveu que la tradicional majoria que oferien la suma dels grups majoritaris, populars i socialistes, amb molta probabilitat quedarà alterada amb la irrupció de més opcions polítiques que generaran un Parlament Europeu més fragmentat, tot i que no es preveu que els euroescèptics tinguin la força suficient per bloquejar-ne el funcionament. El 26 sortirem de dubtes. El que sí que és clar és que tindrem un nou Parlament Europeu, amb una distribució de poder diferent de l’actual. I aquesta renovació també ens portarà a la formació de la nova Comissió Europea, que tindrà de president el candidat del grup més votat al Parlament, amb permís dels estats, i nous comissaris, que passaran el control del Parlament abans de ser confirmats. Tindrem cinc anys amb nous inquilins al Parlament i a la Comissió, que hem d’esperar que sàpiguen gestionar tots els reptes que té la UE sobre la taula, amb rigor, fermesa, voluntat política, solidaritat, respecte als drets humans i a les minories. En definitiva, l’objectiu fora que aquestes institucions europees renovades governin amb els valors que defineixen la mateixa UE. Si és així, tots els europeus en direm bé.