Silenciant la dissidència
Augmenten a Itàlia els casos de vulneració de la llibertat d’expressió i del dret de protesta
Salvini, que és el ministre d’Interior, monopolitza la campanya de les europees i no cessa de recordar que té el control de la policia
Matteo Salvini està en campanya permanent des que va aconseguir arribar al poder, ara farà un any. El govern de coalició amb el Moviment 5 Estrelles (M5E), que s’ha cruspit, li ha servit per això: per autopromocionar-se. Poca feina ha fet com a ministre –a part de piulades incendiàries i xenòfobes– més enllà de passejar-se amunt i avall del país per ser fotografiat mentre fa petons a criatures, menja plats típics o inaugura comissaries. Això últim li encanta. No hi ha ni un sol dia que no recordi als italians que ell té el control de la policia.
Aquesta posició li permet dur a la pràctica el somni humit de qualsevol líder autoritari: silenciar la dissidència. Les darreres setmanes, han augmentat de manera alarmant els casos de repressió i de vulneració de la llibertat d’expressió cada cop que Salvini ha fet un acte. El més impactant ha estat veure la policia o els bombers (“rebent ordres de molt amunt”, deien) retirar de cases particulars, a vegades amb l’ajut d’una grua, d’altres enfilats als teulats, pancartes en contra del líder ultradretà. També s’han retirat pancartes que deien “No perdem la humanitat” o “Volem acollir”. Això ha fet néixer una campanya de protesta que ha omplert molts balcons amb llençols que diuen: “Salvini, vine a treure’m aquesta pancarta” i d’altres frases enginyades per passar la censura. Durant els mítings, alguns policies han actuat més com a servei d’ordre de la Lliga que com a agents públics. A més, han identificat sovint persones contràries a Salvini que passejaven pel carrer, confiscant-los pancartes o fins i tot el telèfon mòbil. La situació ha creat un sentiment d’indefensió a la població i molta indignació. El prefecte Franco Gabrielli, cap de la policia, ha hagut d’intervenir. “Vull deixar clar que no és veritat que siguem la policia de Salvini. No estem al servei de cap ministre, sinó de l’Estat”, va dir fa poc, intentant rebatre les crítiques després de lloar el líder de la Lliga. Va fer el mateix efecte que fa un polític que s’escarrassa a repetir que el seu Estat “és de debò molt democràtic”.
Salvini té tan interioritzat el sentiment de propietat de les forces de l’ordre que hauria utilitzat vols d’estat a bord d’avions de la policia per assistir als actes electorals. El tribunal de comptes del Laci ha obert una investigació i, segons el diari La Repubblica, hauria fet servir per anar a mítings de la Lliga uns 19 vols d’estat d’un cost de 4.500 euros cadascun.
El M5E, per la seva banda, s’ha esforçat a escenificar falses polèmiques amb Salvini en temes en què, en realitat, han firmat acords de govern. Han intentat, en va, marcar un perfil diferent al de la Lliga.
El moment més comentat de la campanya del Moviment 5 Estrelles va ser quan el diputat Francesco D’Uva va dir a la televisió, a una astorada periodista, que havien votat en contra d’abaixar l’IVA de luxe dels productes d’higiene femenina perquè s’estimen molt el medi ambient, i va convidar-la a fer servir “gasses que es renten a mà, com les dels nens petits”.
El dia que els grillini van presentar el programa electoral de les europees, tota la premsa estava pendent de Salvini. Havia anat a visitar el primer ministre hongarès, Viktor Orbán. Des de la frontera amb Sèrbia, van explicar el seu pla: que el Partit Popular Europeu (PPE) s’escori cap a la dreta i s’apropi al grup de nacionalpopulistes que ell lidera. Silvio Berlusconi, que és del PPE i padrí polític del leghista, va sortir a defensar l’opció: “Convenceré el PPE de pactar amb Salvini i Orbán”, va dir, optimista. Tots els sondejos situen la Lliga al capdavant.
En les europees del 2014, el partit més votat va ser el Demòcrata amb un 40,8% dels vots, seguit del M5E amb un 21% i Força Itàlia amb un 16,8%. La Lliga, que aleshores encara es deia Lliga Nord, va treure un esquifit 6,2%. Al cap de poc, Salvini començaria la prou reeixida reconversió de la formació en un Front National a la italiana. Ara, Salvini és el model dels partits ultradretans d’arreu d’Europa: la victòria de l’italià serà l’esperança de tots els altres.
LES FRASES
La repressió entra a les aules
El cas de Rosa Maria Dell’Aria, professora de 63 anys a qui han suspès de feina i sou (a la meitat) durant 15 dies acusada d’haver adoctrinat els alumnes, ha posat al descobert que la llibertat d’expressió està coartada també a les aules. Ha estat sancionada per permetre que els estudiants, de 14 anys, fessin un treball en què hi havia una comparació entre les lleis racials de Mussolini i el decret antiimigració de Salvini, considerat racista pels experts en drets humans. Un simpatitzant neofeixista va denunciar la mestra a les xarxes i la sotsecretària de Cultura, leghista, va dir que prendria mesures per expulsar-la. Inspectors i policies van anar a l’institut. Els alumnes, interrogats, van defensar la professora. “ Ho hem fet lliurement”, van dir. De res no va servir el suport del centre i dels alumnes. La mesura aplicada a Dell’Aria, que està consternada, és un avís a la comunitat educativa: fomentar l’esperit crític entre els estudiants pot causar problemes.