Puigdemont tria l’eurocambra
El president exiliat preveu exercir d’eurodiputat i deixar l’acta del Parlament atès el “bloqueig” estatal
No té “cap interès” a repetir com a candidat en les eleccions catalanes
Si pot recollir l’acta, la seva intenció és dedicar-se a exercir d’eurodiputat, almenys mentre duri l’exili. Carles Puigdemont assegura que ell mai no ha renunciat a ser investit president de la Generalitat, però que l’Estat espanyol li ho ha impedit, de manera que, si esdevé europarlamentari, abandonarà l’escó a la Ciutadella, ja que se sent “suspès i bloquejat” com a diputat. A la pràctica, desistirà de ser restituït en aquesta legislatura. “Jo no tinc cap interès a ser candidat en unes eleccions al Parlament de Catalunya, no en tinc cap, el que voldria és recuperar la normalitat, però mentre siguem a l’exili hem de fer la feina que vam dir que faríem”, va explicar ahir en una reveladora roda de premsa per videoconferència a l’agència ACN. Ara mateix no hi té cap interès i voldria recuperar la normalitat, una altra cosa és que ho descarti.
El cap de llista de Lliures per Europa (Junts) va atribuir la dificultat per ser investit president a una “muralla d’enginyeria legal” de l’Estat que ho fa “inviable”, sense esmentar ERC ni el president del Parlament, Roger Torrent, que va suspendre el ple d’investidura del 30 de gener de l’any passat, i troba “més eficaç” el camí europeu. “Avui em trobo com a diputat suspès de manera il·legítima i il·legal”, va denunciar. En plena campanya electoral, va adreçar paraules de concòrdia al líder d’ERC, Oriol Junqueras, i va desitjar que el seu contrincant electoral el 26-M pugui participar en tots els actes i que, “si és escollit eurodiputat”, pugui anar a Brussel·les “a fer la feina”. En tot moment va defugir el cos a cos, tot i discernir entre “la feina que només es pot fer des de l’exili” i la que es pot fer des de la presó. “A cadascú li toca un rol. Les diferències s’han de buscar entre els que intenten que no ens en sortim”, va insistir, i alhora rebutjava diferenciar-se “d’algú que és un col·laborador”, ja que comparteix amb Junqueras “el gros dels objectius de país”, és a dir, una Catalunya lliure i republicana. En aquest sentit, es va encomanar a continuar treballant per la internacionalització de la causa catalana.
Recollir l’acta
Puigdemont es va preguntar si l’Estat respectarà les regles del joc de la Unió Europea i li permetrà agafar l’acta, per bé que està disposat a arribar fins al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), del qual va destacar la neutralitat i “uns altres estàndards” respecte a la justícia espanyola. “Està en joc la credibilitat del sistema europeu en el seu conjunt”, va advertir.
El Puigdemont eurodiputat no s’integrarà a l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), el grup parlamentari que va expulsar el PDeCAT per pressions de Ciutadans, ja que considera que és hostil al dret a l’autodeterminació i no respecta els drets humans, dues condicions sine qua non per al candidat, que obre la porta a adscriure’s al grup de l’Aliança Lliure Europea (ALE), sota el qual s’aixopluguen els eurodiputats d’ERC.
Legislatura llarga
El 130è president de la Generalitat espera que el cicle electoral que es tancarà el dia 26 i la pugna entre Junts per Catalunya i ERC no desestabilitzin el govern de coalició a la plaça de Sant Jaume. “La legislatura ha de ser llarga”, va subratllar Puigdemont, que va relativitzar que la majoria independentista hagi perdut votacions puntuals a la cambra. Segons l’exiliat, l’executiu de Quim Torra ha demostrat “una resiliència extraordinària” i és el que ho ha tingut més difícil des de l’any 1980.
Pel que fa a qüestions més peremptòries, com la votació que tindrà lloc dijous al Parlament sobre l’eventual designació del primer secretari del PSC com a senador en substitució de José Montilla, el de Waterloo va recordar que justament ell no podrà votar “per decisió del senyor Iceta”, per la seva posició respecte al 155, i li va retreure l’actitud que ha mantingut envers els presos polítics i les seves famílies i, en especial, envers l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, empresonada a Alcalá-Meco. “No s’ha caracteritzat per facilitar la desescalada del conflicte”, va assenyalar. De fet, va assegurar que és “notori” que Iceta “no va tenir dubtes” i es va adherir de manera “entusiasta” al 155, així que no pensa que facilitar que esdevingui president del Senat es pugui interpretar com un “gest” cap a Catalunya per part del president espanyol, Pedro Sánchez. Tanmateix, encara que li hauria agradat haver vist “un altre Iceta”, no posa cap condició per facilitar-ne la designació, entre altres motius, perquè Puigdemont no podrà participar en la votació, i va deixar la decisió en mans del grup parlamentari de JxCat. “No és un tema polític, sinó humà”, va recalcar.
D’altra banda, l’ANC de Girona ha convocat una caravana de cotxes amb estelades per anar a rebre l’empresari Jami Matamala a l’aeroport gironí i escortar-lo fins a la capital del Gironès. El senador de JxCat i amic personal de Puigdemont torna avui a dos quarts d’onze del matí a Catalunya després d’haver-li fet costat a l’exili.
LES FRASES
“Això no va de Colau o Maragall, és Colau i Maragall”
La número 2 de la candidatura de Junts per Catalunya (JxCat) a l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, va tornar a defensar que la seva llista “és l’única que garanteix el canvi real a la ciutat de Barcelona”. Artadi, acompanyada de l’expresident de la Generalitat Artur Mas i l’exalcalde Xavier Trias, va manifestar: “Això no va pas de Colau o Maragall, és Colau i Maragall; és legítim, hi ha un acord fet i tothom ho sap.” La número 2 de la candidatura va assegurar que refusaven la proposta d’acord del candidat d’ERC, Ernest Maragall –un pacte liderat per Esquerra, amb els comuns i JxCat–. “Nosaltres volem el canvi, no volem un govern que ha fet anar enrere la ciutat”, argumentava.
Mas va animar els militants a “lluitar fins al darrer moment per evitar una de les coses que diuen les enquestes: que si ERC i els comuns poden, pactaran”. Per Mas, a més, ERC tampoc és canvi, ja que “Maragall va tenir la seva esplendor als anys vuitanta i noranta i ara cal afrontar el futur”. En la mateixa línia, Trias va afirmar que “ERC només serveix per apuntalar Colau”.
En l’acte també va participar la dona de Joaquim Forn, Laura Masvidal, que va demanar el vot per demostrar que no es rendeixen.