Política

CRÒNICA

“Em declaro vençut” (Martí i Pol)

Tot el cap de setmana m’he estat preguntat com un noi de casa bona, culte i refinat com Jordi Graupera (Barcelona, 1981) s’havia empescat la idea de presentar-se a alcalde del nostre estimat manicomi. Conec Graupera des que era un jove i inquiet periodista, que s’estimava la poesia fins a l’extrem d’organitzar unes sessions ben divertides a la Cova del Drac, per on passaven alguns dels cervells més importants de la seva generació. Amb 19 anys venia al nostre diari per oferir-nos idees per reforçar la cultura. Sempre el veia tan convençut com educat i, sobretot, positiu. Per totes aquestes raons, i també per curiositat, em vaig passar ahir a veure’l a la plaça de Sarrià, on, en format de Speaker’s Corner –hi ha també una fórmula poètica sota aquest format–, el bo del Jordi s’adreçava als ciutadans. Va fer de tot: cantar afinant la melodia, impartir una classe de simpatia als passejants i, fins i tot, recitar de memòria uns versos de Miquel Martí i Pol, que espero no siguin premonitoris per a la seva candidatura: “Em declaro vençut. Els anys que em resten / els malviuré en somort. Cada matí / esfullaré una rosa –la mateixa– /i amb tinta evanescent escriuré un vers / decadent i enyorós a cada pètal.” Li pregunto per la gairebé una dècada que ha dedicat a la docència a Princeton, als Estats Units. Quan l’interrogo se sincera i em diu que preferia tornar aquí i que les seves filles creixessin a Catalunya. Ens interrompen per dir-li que el votaran, un altre em confessa que “el menys dolent que podem tenir”, una parella diu que no el votaran perquè és independentista “malgrat ser educats” i una senyora li pregunta si solucionarà els problemes dels castellers de Sarrià. Entre els uns i els altres, em respon convençut que està fent el que li agrada, que creu en el país i que està animat. La veritat és que ho encomana: no critica carregat de bilis i saluda tothom que s’hi acosta des d’una jardinera de la plaça. No sé si sortirà o no, però sí que s’ho mereix. I ho faria bé, n’estic ben convençut.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.