Xoc de poders
La guerra entre el Congrés i la Casa Blanca culmina en el que els demòcrates descriuen com a “crisi constitucional”
El president desafia tots els intents de control i supervisió del legislatiu
S’acumulen els arguments per justificar un eventual procés de destitució
Era previsible que, tard o d’hora, Washington arribés a la situació actual, amb una guerra oberta entre el Congrés i la presidència. La recuperació del control de la Cambra de Representants per part dels demòcrates augurava una pugna ferotge entre el legislatiu i un president, Donald Trump, que es nega a ser supervisat i a retre comptes davant d’una branca de govern que no està sota el seu control.
La tensió ha arribat a un punt límit aquesta setmana, inici del que podria ser un examen definitiu per al sistema democràtic i de contrapesos de poder establert pels fundadors de la república.
El catedràtic de dret Stephen Vladeck, de la Universitat de Texas, escrivia a The Washington Post el passat novembre, just després de les eleccions de mig mandat, que s’intuïa un moment de “seriós conflicte i, potser, una crisi constitucional a càmera lenta” per les investigacions demòcrates contra el president.
“Ja estem en una crisi constitucional”, va proclamar, dimecres, el president del comitè judicial de la Cambra de Representants, el demòcrata Jerry Nadler.
Hores després, la presidenta de la Cambra de Representants, la també demòcrata Nancy Pelosi, hi afegia: “Hi estic d’acord.” La negativa del fiscal general, William Barr, a lliurar l’informe de la trama russa sense censura, obviant una ordre del Congrés, va ser la gota que va fer vessar el vas i va dur el comitè de Nadler a acusar-lo de desacatament. Barr se’n va burlar dient que, segurament, ha batut “un rècord” en ser acusat de desacatament quan no fa ni cent dies que és en el càrrec.
“Lluitarem contra totes les citacions i peticions”, va dir fa unes setmanes Trump, el desafiament més directe cap a un òrgan legislatiu que, amb l’argument que té l’obligació de controlar el poder executiu, aprofita per buscar-li les pessigolles.
Trump s’implica personalment a elevar la tensió i la potencia del xoc entre branques de govern. “El president està exercint poders que no li pertanyen”, criticava John Paul Stevens, exjutge del Tribunal Suprem, “preocupat” per la deriva política cap on van els Estats Units amb un president que no accepta complir amb les obligacions que emanen del Congrés.
Declaració d’impostos
N’hi ha que diuen que, més que una crisi, és una confrontació, marca de la casa de Trump: desafiament constant a les normes escrites i no escrites de Washington. És només el principi. Un altre comitè de la Cambra de Representants liderat pels demòcrates, el d’intel·ligència, va exigir el mateix document i està previst que torni a acusar de desacatament el fiscal general. Divendres, els demòcrates van exigir al Departament del Tresor, mitjançat una altra citació oficial, les declaracions d’impostos del president dels últims sis anys, després que el govern s’hi negués durant setmanes. La Casa Blanca no mourà ni un dit, i tot fa preveure que les acusacions de desacatament s’acumularan. Si el ple de la Cambra de Representants les ratifica, podria passar a un terreny judicial en què, casualment, té veu i vot el mateix fiscal Barr. Els demòcrates podrien apostar per dur el cas directament a un jutge a través d’una demanda civil, però el procés seria massa costós i brut, i amb poques perspectives de victòria o aconseguir el que hauria de ser l’objectiu: obtenir els documents desitjats.
El pas final, el més definitiu, seria iniciar el procediment d’impeachment per fer-lo fora del Despatx Oval. El lideratge demòcrata s’hi havia oposat frontalment, amb l’argument que el millor judici polític són les eleccions. Les últimes hores, la idea ha canviat. “Trump ens està incitant cap a l’impeachment”, va dir fa uns dies Pelosi, convençuda que “l’administració Trump ha decidit no honrar el seu deure”. “Però no podem fer-li un judici polític per raons polítiques. Hem de veure cap on ens porten els fets”, hi va afegir. Les raons s’acumulen per fer el pas cap a la resposta política més evident i que tant demana gran part de la base demòcrata.
Al cap i a la fi, un dels articles de l’impeachment contra Richard Nixon era per haver-se negat a entregar documents i proves sobre l’escàndol del Watergate requerits pel Congrés.
LES FRASES
Amb la vista posada en el 2020
Víctor SanchoLa batalla entre la Cambra de Representants i la Casa Blanca també s’ha d’entendre en el marc de la polarització política i, evidentment, la imminent campanya electoral per a les presidencials del 2020.
Trump ha de jugar el paper de rebel contra la maquinària de Washington, i tenir els demòcrates com a rivals és ideal per donar vida a una base electoral que encara l’aclama com l’alè fresc que vol trencar amb una forma de fer política. D’altra banda, els draps bruts que vagin apareixent i, en definitiva, qualsevol cosa que enervi el mandatari és aliment per la campanya demòcrata.
El desafiament de Trump a les estructures establertes en el sistema de govern s’ha accelerat al límit amb la guerra oberta amb el Congrés.
I, en certa manera, els nord-americans hauran de decidir en les eleccions del 2020 si estan d’acord amb l’escac a la separació de poders que proposa Trump o, en canvi, castiguen el president per haver posat en dubte els fonaments de la república nord-americana.