Sant Joan de Vilatorrada vol deixar de ser ‘l’Ohio de Catalunya’
Fa 16 anys que els colors que capitanegen l’Ajuntament són els mateixos que a la Generalitat
Amb una població que voreja els 11.000 habitants, Sant Joan de Vilatorrada (Bages) és conegut com ‘l’Ohio de Catalunya’. Aquest 28-A ha tornat a clavar els percentatge de vots -amb una variació màxima d’un punt- de les sis primeres formacions respecte els que es van donar a nivell global al territori català. El 21-D ja havia calcat també el Parlament.
Malgrat que les eleccions municipals tendeixen a ser “una altra cosa”, asseguren els alcaldables amb representació, sí que és cert que, des del 2003, els colors que han capitanejat la Generalitat i els de Sant Joan han estat els mateixos. El politòleg bagenc Eduard Pladellorens creu que aquesta tendència “pot ajudar” a les candidatures a l’hora de fer campanya.
Sant Joan de Vilatorrada no és ‘l’Ohio de Catalunya’ per coincidència. La similitud, explica el politòleg, neix amb la industrialització i les onades migratòries que van arribar al municipi bagenc ja als anys 50. Des de llavors, el municipi ha vist multiplicar-se la seva població per quatre. “Aquesta barreja d’orígens és la mateixa que va viure Catalunya”, concreta Pladellorerns, “però a petita escala”.
Fa prop de 20 anys que els escons que treuen les formacions a Sant Joan en les eleccions al Parlament s’acosten als números finals. Des del 2012, però, la diferències són mínimes. El 21-D i el 28-A han estat els exemples més recents però també més clars: No només van “clavar” les posicions de les formacions, sinó que en alguns casos, tan sols ballaven dècimes.
El cas de les municipals
En el cas de les eleccions municipals, diu el politòleg, la situació varia però “perquè es presenten partits que habitualment no estan al Parlament”. Es dona el cas, però, que des del 2003, Parlament i Ajuntament sí que han compartit el color que manava. Quan José Montilla (PSC) va ser escollit president de la Generalitat, Ezequiel Martínez (PSC) va guanyar per quarta vegada consecutiva els comicis municipals. I quan Martínez va perdre l’alcaldia el 2011 i Gil Ariso (CiU) va passar a ser batlle, a Catalunya ja governava Artur Mas (CiU).
Segons Pladellorens, aquesta similitud “pot ajudar” a les formacions municipals “a marcar tendències”. Per exemple, afegeix, saber si, a l’hora de planificar la campanya, els hi val la pena treballar “en clau procés” o optar més per centrar-se en temes municipals.
L’alcaldable d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal (ERC-AM), Ramon Planell, és l’únic dels caps de llista amb representació actual a l’Ajuntament que creu que aquesta similitud entre Sant Joan i Catalunya pot “influir” en els propers comicis.
“Si mirem el 21-D veiem que es va mobilitzar molta més gent que a les municipals”, diu, fent referència al fet que la formació va treure 600 vots més que a les darreres municipals. “Hem d’anar a buscar aquest vot que es queda a casa”, apunta.
En canvi, l’actual batlle i cap de llistes de Junts per Sant Joan de Vilatorrada (JuntsxCAT –Junts), Gil Ariso, creu que aquest “paral·lelisme” no es pot viure en unes municipals perquè “la gent busca més les cares conegudes que les marques polítiques”. No nega, però, que aquests comicis seran diferents perquè “el pes de país influirà”. “Encara que parlem de poble tenim un compromís amb el país que és la independència”, afegeix l’alcaldable.
El número 1 de Compromís amb Sant Joan -En Comú Guanyem (Compromís -ECG), Albert Marañon, diu que la similitud “ens pot servir com a guia però en unes municipals hi ha més coses en joc”. Segons el cap de llista, Sant Joan “és encara molt poble” i la població segueix votant “molt en funció de les persones i les coneixences, els programes o les propostes concretes”. Per aquesta raó, té clar que la representació al Parlament no es reproduirà ara al municipi bagenc.
També la líder del Partit dels Socialistes de Catalunya -Candidatura De Progrés (PSC -CP), Elia Tortolero, és de les que diu que la similitud “no té res a veure a les municipals”. Segons ella, en unes eleccions com les properes, “et bases en el municipi, el que ha fet el govern municipal”. Assegura que “Sant Joan ha estat en paràlisi” pel que creu que no es reproduirà ni el 21-D ni el 28-A.
A més, com la majoria dels seus adversaris, diu que malgrat que les sigles “són un pes important” també juga molt “les persones que confeccionen les llistes” quan l’electorat hagi de decidir el vot.
Hi està completament d’acord el líder del Partit Popular (PP), Josep Lluís Javaloyes. “Aquí es vota a la persona encara que porti el projecte sota el paraigua d’una sigla”, diu. Segons Javaloyes serà més aviat “el model estancat de l’actual govern, que no ha fet coses pel poble en vuit anys”, el que marcarà les diferències.
Ciutadans entra en escena
Per primera vegada, els vencedors el 21-D a Sant Joan han optat per entrar en escena en aquestes municipals. María Luísa Ramos, cap de llista de Ciutadans – Partido de la Ciudadania (Cs) creu que malgrat que en unes municipals “es mira més la llista” i per aquesta raó han optat per “un equip de gent del poble”, els bons resultats de llavors han estat l’empenta que necessitaven per presentar candidatura. Segons ella, la victòria de Cs a Sant Joan va ser “la resposta d’un poble que no estava d’acord amb el que es deia, es feia i el ‘paripé’ de l’1 d’octubre”.
Ramos durà de número 2 l’exregidor socialista a Sant Joan, Fermín Torres, i algun exmembre del PP a la llista. Assegura que “des que començar el procés no hi ha canvis al poble, no es fa cap inversió” i afegeix que “les propostes necessàries per al canvi” passen per la seva formació.
Vuit llistes
Fins a vuit candidatures es presenten a l’alcaldia de Sant Joan de Vilatorrada aquest 26-M, dues més que el 2015. A banda de Cs, també s’hi afegeix Alternativa per Sant Joan (AXSJ), amb Jordi Solernou, que havia sigut regidor independent a les files del PSC, al capdavant; i Podem Sant Joan de Vilatorrada (Podemos), amb Óscar Ballesteros de número 1. No hi seran Plataforma per Catalunya (PxC), que es van quedar fora de l’Ajuntament el 2015.
El creixement del nombre de llistes serà també clau per algunes formacions. Mentre que Tortolero veu que “seran necessaris els pactes” i estranyament “ningú traurà majories absolutes”, el líder del PP creu que els partits que acostumen a treure menys vots, com el seu, en sortiran perjudicats.
