Trump va perdre més d’un milió de dòlars en deu anys
Les pèrdues entre el 1985 i el 1994 revelades pel ‘New York Times’ entelen la imatge d’empresari d’èxit del president
El mandatari atribueix les xifres a una tàctica per obtenir beneficis fiscals
L’aura d’empresari d’èxit del president dels Estats Units, Donald Trump, que en gran mesura el va impulsar en la campanya presidencial que el va dur a la Casa Blanca, ha tornat a quedar en dubte amb la revelació periodística que recollia que, en un període de deu anys, el llavors magnat immobiliari va perdre més de mil milions de dòlars.
El diari The New York Times va publicar ahir que havia tingut accés a la informació de les declaracions d’impostos dels negocis de Trump –no als documents originals– entre el 1985 i el 1994, la dècada en què es va forjar el mite d’una figura envoltada de poder i èxit entre la classe alta de Nova York gràcies als negocis en casinos, hotels, edificis residencials i locals comercials.
El 1987, Trump publicava el reeixit llibre i immediat best seller The art of the deal, en què explicava totes les tàctiques que l’havien catapultat a les més altes esferes. Poc després l’inclourien entre els homes més rics dels Estats Units, sense saber dels números vermells en els comptes dels negocis familiars.
“Any rere any, sembla que va perdre més diners que qualsevol altre contribuent nord-americà”, asseguren els autors de l’article, els mateixos periodistes que fa uns mesos van trobar proves que demostraven que la fortuna de Trump provenia principalment d’herència, i no d’una bona gestió empresarial, que, d’altra banda, es basava regularment en tàctiques fraudulentes i enganys.
Segons les dades recollides pel diari, l’any 1991, per exemple, les pèrdues que s’acumulaven en l’imperi Trump eren de gairebé 373 milions d’euros; o, el que és el mateix, un 1% de totes les pèrdues empresarials de totes les declaracions d’impostos d’aquell any.
Trump es va riure de la informació del diari i va atribuir les pèrdues a tàctiques comptables que són un “joc” comú entre empresaris amb ingressos alts. “Sempre vols mostrar pèrdues per temes fiscals”, va piular el president a Twitter.
Aquesta pràctica, que segons Trump era i és molt habitual entre els magnats immobiliaris, li va permetre estalviar-se pagar impostos durant vuit dels deu anys, segons les dades del diari novaiorquès.
Informació “falsa”
Un dels advocats del president, Charles Harder, va assegurar que la informació fiscal en la qual es basa l’article del New York Times és “falsa” i “altament imprecisa”.
És, però, impossible contrastar-ho amb la Casa Blanca, que es nega constantment a fer públiques les declaracions d’impostos del president. Aquesta mateixa setmana, el Departament del Tresor ha incomplert, per enèsima vegada, la data límit per entregar-les a un Congrés que, amb el control demòcrata a la Cambra de Representants, s’ha posat com a objectiu obtenir els documents per veure si el mandatari, com molts sospiten, podria tenir interessos empresarials ocults que afectarien la gestió del país.
Vet presidencial a l’informe Mueller
El serial al voltant de la investigació de la trama russa està lluny d’acabar. Donald Trump va invocar ahir el seu poder executiu per bloquejar que el Congrés pugui veure l’informe del fiscal especial Robert Mueller sense censura i va obrir una nova batalla entre la Cambra de Representants, controlada pels demòcrates, i la Casa Blanca. Els indicis de crims d’obstrucció a la justícia revelats en l’informe de Mueller van fer que els demòcrates exigissin veure el document complet, inclosa la informació oculta per raons de confidencialitat. La decisió de Trump va arribar a la mateixa hora que el comitè judicial de la cambra baixa començava el procediment per acusar de desacatament el fiscal general, William Barr, per no haver entregat els documents requerits pel Congrés, una sol·licitud que la Casa Blanca veu “absurda”. Els demòcrates no descarten iniciar un procés de judici polític per destituir-lo.