El virus d’Odebrecht
El suïcidi de l’expresident peruà Alan García recorda l’impacte regional de la xarxa de suborns de la constructora brasilera
Les investigacions avancen en dotze països, però a diferent velocitat
El 17 d’abril passat, de matinada, l’expresident peruà Alan García es va disparar un tret al cap. Va evitar així que la policia, que era a la planta baixa de casa seva a Lima, se l’emportés detingut, acusat de rebre suborns de la constructora brasilera Odebrecht. García va morir anunciant al món la seva innocència i atribuint als seus acusadors la responsabilitat de la seva mort. Però el tret final va ser molt més que l’últim esforç d’un home acorralat per salvar el seu honor: va posar també en evidència fins on ha corcat les democràcies de l’Amèrica Llatina el virus de la corrupció inoculat per l’empresa liderada per Marcelo Odebrecht.
La constructora brasilera, una de les més grans del continent, va admetre, fa tres anys, davant la justícia dels Estats Units que entre, el 2001 i el 2016, va pagar suborns a 12 països per uns 700 milions d’euros a canvi de contractes d’obra pública. L’escàndol aviat es va expandir com una taca d’oli pel Brasil, el Perú, l’Argentina, l’Equador, Mèxic, Colòmbia, el Panamà, Guatemala, Veneçuela i la República Dominicana. Les investigacions segueixen els ritmes de cada país, amb grans avenços al Perú i el Brasil i discrets a l’Argentina. Però en tots els casos ha colpejat els estaments més alts, sense importar el color polític.
El cas Odebrecht ha afectat governs d’esquerra, com ara els del brasiler Luiz Inácio Lula da Silva i l’argentina Cristina Fernández de Kirchner, i de dreta, com ara a Colòmbia, Mèxic i el Perú. Al Brasil, per exemple, la trama ha arribat al predecessor de Hair Bolsonaro, el conservador Michel Témer, i també al líder de l’oposició, el socialdemòcrata Aécio Neves.
L’últim condemnat d’alt rang va ser el peruà Pedro Pablo Kuczynski, un liberal amic dels mercats que va haver de renunciar al seu càrrec i avui està pres. No els ha anat millor als seus antecessors. La setmana passada, l’exdirectiu d’Odebrecht en aquest país, el brasiler Jorge Barata, va confessar que la companyia va destinar fons a les campanyes electorals d’Alan García (2006), Ollanta Humala (2011) i Kuczynski (2016) i per a la fallida reelecció d’Alejandro Toledo, fa vuit anys. Humala ja va ser a la presó i Toledo està refugiat als Estats Units, en espera de la seva extradició.
Colòmbia investiga quatre línies de pagament de suborns per almenys 11 milions d’euros, amb quatre condemnes. A l’Equador, l’exvicepresident Jorge Glas i altres funcionaris de l’expresident Rafael Correa són a la presó. El mateix Correa està acusat, però viu a Bèlgica, lluny de la justícia i clamant per la seva innocència. A Mèxic, l’exdirector de la petroliera estatal Pemex Emilio Lozoya està acusat de rebre suborns per nou milions d’euros. Des de la setmana passada, Odebrecht no pot participar en concursos públics per obres finançades per l’Estat mexicà.
Les causes avancen, però a diferent ritme. L’Argentina és un dels països que menys ha fet, en part per la demora per tancar acords de col·laboració amb els fiscals del Lava Jato, com s’anomena al Brasil la investigació contra Odebrecht. Avui, està processat l’exministre de Planificació de Fernández de Kirchner, Julio de Vido, però la justícia acaba de tancar la causa d’una vintena d’empresaris acusats de pagar els suborns. Entre ells, hi ha el cosí del president Mauricio Macri Ángelo Calcaterra, titular de l’empresa Iecsa, sòcia d’Odebrecht en les obres per fer passar sota terra el tren Sarmiento, una obra pública de 3.000 milions d’euros. En una carta al jutge que va enviar des de la presó, on és per altres delictes, De Vido es va queixar del tracte que van rebre els empresaris. “Recordo a vostra senyoria que la corrupció no existeix sense els empresaris, i sense la pressió externa per aconseguir els negocis beneficiosos per a les seves empreses”, va dir.
La queixa de l’exministre argentí té a veure amb la lògica que ha prevalgut en totes les investigacions: els empresaris es converteixen en delators a canvi de beneficis judicials i eviten la presó; tot el pes cau, llavors, sobre els funcionaris de l’Estat, des de presidents i ministres fins als intermediaris en les operacions. En la seva defensa, els cobradors asseguren que els diners no anaven a parar a les seves butxaques, sinó al finançament de les campanyes electorals dels seus partits. És a dir, que el robatori era per a la corona.
També hi ha crítiques cap a certs fiscals, fins i tot famosos, com ara el brasiler Sergio Moro. Considerat un heroi per bona part dels brasilers des que va empresonar Lula, la seva nova funció com a ministre de Justícia de Bolsonaro li ha valgut crítiques ferotges dels adversaris, que van veure en el seu salt a la política l’evidència de parcialitat.
En qualsevol cas, són totes conseqüència de la malaltia Odebrecht, responsable d’inocular un virus de què l’Amèrica Llatina encara no s’ha recuperat.