Política

La despesa militar puja per segon any consecutiu al món

Els EUA concentren un terç de la inversió global en armes i es mantenen líders en el rànquing del 2018

L’Àsia impulsa un nous ascens i l’Estat espanyol, tot i gastar menys, ocupa la setzena posició

El món es va gastar l’any passat 1,63 bilions d’euros en armes, un 2,6% més que el 2017 i el segon any consecutiu d’increment, segons un informe difós ahir per l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (Sipri).

La xifra equival al 2,1% del PIB global i a una despesa de 239 dòlars per persona, segons el document, que destaca que els cinc principals inversors (els EUA, la Xina, l’Aràbia Saudita, l’Índia i França) van acaparar el 60% del total.

L’increment de la despesa global registrada el 2018 el va impulsar, sobretot, l’administració de Trump, que va augmentar la despesa militar nord-americana per primera vegada des del 2010 en un 4,6%, fins a arribar als 582.000 milions d’euros.

Els EUA continuen tenint el pressupost militar més alt del món: un terç de la despesa global. Concretament, van concentrar el 36% de la inversió mundial i van gastar en armament gairebé tant com el conjunt dels vuit següents països de la classificació. La inversió xinesa va pujar un 5%, fins als 224.000 milions d’euros (el 14% del total), mentre que Rússia va baixar la inversió en un 3,5% i es va situar en els 55.103 milions d’euros. Moscou surt, així, per primer cop, dels cinc primers llocs de la classificació i se situa en el sisè. Amb tot, el pressupost del 2018 de l’exèrcit rus supera en un 27% el del 2009 i es concentra en armament d’alta tecnologia. Quant a l’Estat espanyol, es manté en setzè lloc, amb 16.333 milions d’euros i un 5,2% menys de despesa respecte al 2017.

L’informe destaca també la forta pujada percentual de Turquia, un 24%, i una despesa de 17.051 milions d’euros el 2018, any electoral al país.

En l’anàlisi per regions, l’informe recull un nou ascens a Àsia-Oceania impulsat, principalment, per l’Índia, el Pakistan i Corea del Sud, de manera que la despesa militar en aquesta àrea suposa el 28% del total, en comparació amb el 9% de fa trenta anys. “Les tensions entre països asiàtics i també entre els EUA i la Xina són els principals causants del creixement continu de la despesa militar a la regió”, assenyala l’informe.

També l’Europa Central i l’Europa de l’Est van experimentar una pujada important, propiciada per “les creixents percepcions d’amenaça de Rússia”, amb Ucraïna (un 21% més) i Polònia (9%) al capdavant.

A l’Amèrica del Sud, la despesa militar va augmentar un 3,1%, amb el Brasil –el país que acapara la meitat de la inversió a la regió– com a principal motor, amb una pujada lleugerament superior al 5%, la segona més alta en molts anys malgrat el context de recessió econòmica i de restriccions de la despesa pública. Darrere del gegant brasiler, se situen Colòmbia (19% de la despesa de la regió), Xile (10%) i l’Argentina (7,5%).

El Sipri destaca el cas de Veneçuela, segon inversor sud-americà el 2013, però que ha registrat una caiguda del 71% en els darrers cinc anys a causa de la greu crisi econòmica que viu.

A l’Amèrica Central i el Carib, Mèxic consolida el seu lideratge amb una pujada del 10% i una despesa de 5.923 milions d’euros, que suposa tres quartes parts del total.

LES XIFRES

1,63
bilions d’euros
en armes es van gastar al món el 2018, dada que representa un 2,1% del PIB global.
36
per cent
del total de la despesa mundial l’acaparen els Estats Units, seguits de la Xina, amb el 14%.
24
per cent
d’increment en despesa militar registra la Turquia del president Erdogan el 2018, any electoral al país.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.