La despesa militar puja per segon any consecutiu al món
Els EUA concentren un terç de la inversió global en armes i es mantenen líders en el rànquing del 2018
L’Àsia impulsa un nous ascens i l’Estat espanyol, tot i gastar menys, ocupa la setzena posició
El món es va gastar l’any passat 1,63 bilions d’euros en armes, un 2,6% més que el 2017 i el segon any consecutiu d’increment, segons un informe difós ahir per l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (Sipri).
La xifra equival al 2,1% del PIB global i a una despesa de 239 dòlars per persona, segons el document, que destaca que els cinc principals inversors (els EUA, la Xina, l’Aràbia Saudita, l’Índia i França) van acaparar el 60% del total.
L’increment de la despesa global registrada el 2018 el va impulsar, sobretot, l’administració de Trump, que va augmentar la despesa militar nord-americana per primera vegada des del 2010 en un 4,6%, fins a arribar als 582.000 milions d’euros.
Els EUA continuen tenint el pressupost militar més alt del món: un terç de la despesa global. Concretament, van concentrar el 36% de la inversió mundial i van gastar en armament gairebé tant com el conjunt dels vuit següents països de la classificació. La inversió xinesa va pujar un 5%, fins als 224.000 milions d’euros (el 14% del total), mentre que Rússia va baixar la inversió en un 3,5% i es va situar en els 55.103 milions d’euros. Moscou surt, així, per primer cop, dels cinc primers llocs de la classificació i se situa en el sisè. Amb tot, el pressupost del 2018 de l’exèrcit rus supera en un 27% el del 2009 i es concentra en armament d’alta tecnologia. Quant a l’Estat espanyol, es manté en setzè lloc, amb 16.333 milions d’euros i un 5,2% menys de despesa respecte al 2017.
L’informe destaca també la forta pujada percentual de Turquia, un 24%, i una despesa de 17.051 milions d’euros el 2018, any electoral al país.
En l’anàlisi per regions, l’informe recull un nou ascens a Àsia-Oceania impulsat, principalment, per l’Índia, el Pakistan i Corea del Sud, de manera que la despesa militar en aquesta àrea suposa el 28% del total, en comparació amb el 9% de fa trenta anys. “Les tensions entre països asiàtics i també entre els EUA i la Xina són els principals causants del creixement continu de la despesa militar a la regió”, assenyala l’informe.
També l’Europa Central i l’Europa de l’Est van experimentar una pujada important, propiciada per “les creixents percepcions d’amenaça de Rússia”, amb Ucraïna (un 21% més) i Polònia (9%) al capdavant.
A l’Amèrica del Sud, la despesa militar va augmentar un 3,1%, amb el Brasil –el país que acapara la meitat de la inversió a la regió– com a principal motor, amb una pujada lleugerament superior al 5%, la segona més alta en molts anys malgrat el context de recessió econòmica i de restriccions de la despesa pública. Darrere del gegant brasiler, se situen Colòmbia (19% de la despesa de la regió), Xile (10%) i l’Argentina (7,5%).
El Sipri destaca el cas de Veneçuela, segon inversor sud-americà el 2013, però que ha registrat una caiguda del 71% en els darrers cinc anys a causa de la greu crisi econòmica que viu.
A l’Amèrica Central i el Carib, Mèxic consolida el seu lideratge amb una pujada del 10% i una despesa de 5.923 milions d’euros, que suposa tres quartes parts del total.