Creix l’independentisme

Nou avenç electoral històric de l’independentisme. L’ERC liderada pel pres polític Oriol Junqueras va guanyar ahir per primer cop unes eleccions espanyoles a Catalunya, en créixer espectacularment fins a superar el milió de vots –rècord absolut del partit, fins i tot per sobre del 21-D– i passar de 9 a 15 escons al Congrés, i guanyar així a tres de les quatre demarcacions. “Heu guanyat les eleccions als vostres carcellers”, proclamava, a quarts de 12 de la nit, el número 2, Gabriel Rufián, visiblement content, acompanyat de la plana major del partit. “És hora d’obrir una negociació per trobar una sortida política”, proclamava el vicepresident Pere Aragonès. I és que al resultat d’ERC hi cal afegir els 7 diputats que, contra molts pronòstics, va mantenir JxCat, liderat pel pres polític Jordi Sànchez, dels 8 que tenia CDC, amb la qual cosa el republicanisme assoleix en global cinc seients més, passant de 17 al rècord de 22, que podrien ser decisius, com es proposava, per a l’estabilitat del govern de l’Estat.

És clar que aquest és precisament el principal interrogant que s’obre ara, perquè el PSOE, que confirma els pronòstics i s’imposa folgadament en el conjunt de l’Estat, també podria prescindir d’aquests vots, i fins i tot dels de Podemos, per aconseguir majories estables a la cambra, ja que hi ha una altra suma possible: la que forma amb Ciutadans. Els d’Albert Rivera s’han passat la campanya negant rotundament aquesta opció, però en cap moment l’ha descartada Pedro Sánchez, com no s’ha cansat d’alertar el conjunt del sobiranisme. El PSOE, en tot cas, té la paella pel mànec en totes les possibles fórmules que es plantegen –també fins i tot les sumes amb bascos i canaris que arraconessin l’independentisme– i no s’espera que ho aclareixi del tot a curt termini, ja que Pablo Iglesias, que ahir ja s’hi va oferir a dialogar, ja va suggerir que ara caldrà paciència. Els simpatitzants socialistes reunits a Ferraz per celebrar la victòria, en tot cas, ja li van cridar ben clar a Sánchez què volen: “Amb Rivera, no!” i “Sí que es pot!”

Tot i que no en són el pal de paller com ho havien estat en el passat, ajuden a la victòria socialista els 12 diputats que obté a Catalunya, on el PSC reviscola i en creix 5 per ser segona força, primera a la demarcació de Barcelona. En Comú Podem, guanyadora amb aquests 12 diputats dels comicis del 2015 i del 2016, va recórrer el camí invers i es va haver de conformar ahir amb set, tot lamentant que s’havia imposat “el vot de la por”, que sumats a les forces independentistes revaliden en conjunt la folgada majoria de 29 escons del sobiranisme català al Congrés, dels 48 que es van posar en joc ahir. La davallada de Podem en el conjunt de l’Estat, això sí, fa que baixin els possibles suports explícits a un referèndum a la cambra espanyola.

Mentre els bons resultats del PSOE deixen ben clar, en el plebiscit paral·lel que es lliurava en clau catalana, que el conjunt de l’Estat aposta pel diàleg i s’allunya de la crispació per resoldre el conflicte, la conclusió es fa més evident que enlloc a Catalunya, on els grans derrotats de la jornada són el tripartit ultra, que havia apostat per mantenir la crispació, la repressió i la mà dura. Cs, que creix en el conjunt de l’Estat, tot just aconsegueix mantenir els 5 escons que tenia a Catalunya, però, com a cinquena força, es queda molt lluny de revalidar la victòria que va tenir l’últim cop que els catalans havien estat cridats a les urnes, el 21-D del 2017. La patacada més dolorosa se l’emporta sens dubte el PP de la paracaigudista Cayetana Álvarez de Toledo, l’única que obté un misèrrim escó per Barcelona, dels 6 que tenia en el conjunt del país. Vox, que entra al Congrés com a cinquena força, obté un representant a Catalunya, on la suma del tripartit ultra arriba doncs tot just a 7 diputats. No gaire lluny dels feixistes se situa en nombre de vots globals el Front Republicà d’Albano Dante Fachin, que malgrat això protagonitza la decepció de la jornada en clau independentista, ja que no obté cap escó perquè no arriba al llindar del 3% a Barcelona, l’única demarcació on tenien possibilitats serioses d’entrar.

En espera del recompte del vot exterior, el conjunt de l’independentisme va superar els 1,6 milions de vots i supera el 39%, pel 32% que havia obtingut el 2016. En el mateix sentit, sumant-hi els comuns, se supera el 53% de sufragis emesos, i s’acosta als 2,3 milions de persones que defensen obertament la sobirania de Catalunya per decidir el seu futur. Les eleccions van mobilitzar un espectacular 77,59% dels electors catalans, 14 punts més que fa tres anys, i una xifra molt similar a les eleccions estatals del 1982 i les plebiscitàries del 27-S del 2015. Tot just a la meitat del recompte en tancar aquesta edició, per cert, es confirmava també el gir al Senat, on la majoria absoluta passa del PP al PSOE, fet que allunyaria la possibilitat d’un 155 immediat.

A més de Junqueras i Sànchez, també obtenen l’acta de diputat Jordi Turull per Lleida –demarcació on el PSC recupera escó– i Josep Rull per Tarragona, on moltes enquestes l’hi negaven. Tots tres deixaran el Parlament, i amb això la imatge de les properes setmanes es produirà quan surtin a recollir l’acta del Congrés. Caldrà veure també si la justícia els deixa sortir a votar, cosa que no ha fet al Congrés, com caldrà veure què passa d’aquí a quatre diumenges en l’objectiu immediat de les municipals i les europees, la segona volta d’un cicle electoral que la majoria ja van començar a enfocar ahir a la nit.