Les defenses exhibeixen la Catalunya pacífica i plural
Membres de patronals, sindicats i de l’Ajuntament de Barcelona descarten que el Diplocat defensés el procés
“L’1-O va ser l’acció de desobediència civil més gran d’Europa”, sostenen tres activistes
Els disset testimonis escollits ahir per les defenses dels independentistes catalans van evidenciar, en el judici al Tribunal Suprem, la Catalunya plural i pacífica, que tampoc es va esquerdar la tardor del 2017. Quatre representants d’institucions integrants del Diplocat van explicar als set magistrats que aquest consorci publicoprivat fa “diplomàcia pública no governativa” i que el seu foment de debats i visites és obert a totes les ideologies, no només a la independentista. Dos catedràtics que van participar en el Llibre Blanc de la Transició Nacional, encarregat pel govern de Mas el 2015, van destacar-lo com un document jurídic, no pas com un full de ruta criminal, com sosté la fiscalia. I tres activistes d’En Peu de Pau van exposar la riquesa del moviment associatiu català, que sempre ha estat pacífic, i van assenyalar que “l’1-O va ser l’acte de desobediència civil més important d’Europa”, en paraules del diputat d’ERC Ruben Wagensberg i de l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, tots dos membres d’aquesta plataforma, creada el 18 d’octubre del 2017.
Antoni Millet, de la Federació de Caixes d’Estalvis; Daniel Garcia, exsecretari general de la UGT, i el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, van explicar les motivacions d’aquestes institucions per formar part del Diplocat, dissolt pel 155 i que recentment es torna a reactivar perquè “no es va produir cap desviament deslleial”, segons va manifestar el càrrec municipal de Barcelona en Comú. Els catedràtics Enoch Albertí i Joan Vintró van manifestar al tribunal que el Llibre Blanc és un informe seriós de possibilitats d’engegar un procés referendari en el marc constitucional i també per la via unilateral, com va passar al Quebec. De forma sobtada, i sense deixar acabar l’exposició a Albertí, el president de la sala, Manuel Marchena, va titllar d’“insult al tribunal voler-li donar una lliçó d’un constitucionalista”. El penalista Benet Salellas, de l’equip de defensa de Jordi Cuixart, va admetre que les respostes podien convertir el testimoni en una pericial, però amb rotunditat va negar que es volgués faltar al tribunal.
A qui no va interrompre Marchena va ser a l’exdiputat de la CUP, el periodista David Fernàndez, que, a preguntes del mateix Salellas, va assegurar que era ben conscient que l’1-O desobeïa una ordre del Tribunal Constitucional: “Vaig exercir el dret a l’autodeterminació i mentre es consideri un delicte, seré reincident.” El fiscal Jaime Moreno va preguntar als tres membres d’En Peu de Pau si donar cops de peu i insults era el que ensenyaven als tallers i Jordi Armadans ho va negar amb fermesa. Fernàndez va admetre haver donat tallers de resistència pacífica i va sostenir que “l’1-O més de 2,3 ciutadans van demostrar que el poder de reunió de la gent va impedir el segrest de les urnes”.
L’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich, senadors d’ERC i treballadors de vicepresidència van relatar un 20-S “tranquil i festiu” davant l’edifici d’Economia, a més de refermar els valors democràtics i pacifistes d’Oriol Junqueras i Raül Romeva.
Contra la fiança de 5,8 milions, duplicada al Suprem
Quinze dels 30 càrrecs públics, funcionaris i empresaris processats per haver organitzat l’1-O han de presentar-se avui davant la titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que els comunicarà els càrrecs contra ells pels delictes de desobediència, malversació de fons, prevaricació i falsedat documental i els demanarà si volen declarar, que en alguns casos faran perquè fins ara s’hi havien negat. Tots han presentat recurs al jutjat contra el relat acusatori, i segurament s’elevarà a l’Audiència de Barcelona en no haver-se modificat. A més, els advocats dels disset acusats de malversació han presentat un recurs contra la fiança de 5,8 milions d’euros per les despeses de l’organització de l’1-O que la magistrada ordena que abonin de forma solidària aquest mes de maig. Els penalistes Judit Gené, Ramon Setó i David Aineto exposen a la jutgessa que les suposades despeses generades pel referèndum van ser xifrades pel Suprem en 2,1 milions i allà es va dipositar la fiança, reclamació que la fiscalia i l’advocacia de l’Estat han traspassat al Tribunal de Comptes. Hi afegeixen que demanar dos cops el mateix i fins i tot més quantitat pel mateix “és una duplicitat” insòlita, i que en aquest procediment no l’han reclamat les acusacions. Com que aquests recursos no paralitzen l’exigència de la fiança, s’ha fet una crida a la ciutadania per col·laborar en la caixa de solidaritat creada.
