Llibertat de premsa emmordassada

Diversos judicis i condemnes a periodistes delaten que la llibertat d’expressió continua emmordassada a Birmània, quatre anys després que la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi guanyés les eleccions en el marc d’una transició democràtica després de dècades de dictadura militar.

El cas més cèlebre és el dels periodistes birmans de Reuters Wa Lone i Kyaw Soe Oo, condemnats el setembre passat a set anys de presó per investigar una matança de deu rohingyes perpetrada per l’exèrcit a l’estat de Rakhine, l’apel·lació dels qual va ser rebutjada ahir. Els periodistes, guardonats amb el premi Pulitzer per aquesta investigació, van ser condemnats per haver violat la llei de secrets oficials, una norma que es remunta a l’època colonial britànica.

Segons el capità de la policia Moe Yan Naing, un càrrec superior li havia ordenat a ell i altres subordinats oferir documents secrets a Wa Lone per parar-li un parany, però el tribunal va ignorar el seu testimoni.

Malgrat les irregularitats del procés, Suu Kyi va defensar la condemna i va argumentar que “no se’ls va condemnar per ser periodistes sinó perquè la cort va decidir que havien violat la llei de secrets oficials”. A més, va afirmar que no s’havien produït errors durant el judici.

Els règims militars que van governar Birmània entre el 1962 i el 2011 van exercir un ferri control sobre els mitjans, que estaven subjectes a una estricta censura prèvia, i van empresonar els periodistes que s’atrevien a criticar el govern, de manera que els únics mitjans independents que existien treballaven a l’exili. Després que els generals emprenguessin el 2011 una transició cap a una “democràcia disciplinada” i cedissin el govern a l’exgeneral Thein Sein, les restriccions a la premsa es van anar relaxant de mica en mica, es va abolir la censura prèvia i es va permetre als mitjans a l’exili que obrissin oficines al país, però hi continuava havent línies vermelles perilloses de creuar.

La victòria de Suu Kyi el novembre del 2015 i la formació d’un govern encapçalat per la dona que havia liderat l’oposició a la dictadura militar durant gairebé tres dècades va canviar poc la situació. Aquest any Birmània ocupa el lloc 138 en la llista anual de llibertat de premsa de Reporters sense Fronteres.

Segons nombroses organitzacions de defensa dels drets humans, gran part del problema per als periodistes és la falta d’independència judicial que hi ha a tots els nivells.

“Com tots els tribunals a Birmània, el Suprem fa sempre el que el govern i l’exèrcit li diuen que faci. Els jutges estan molt lluny de defensar la seva independència”, va assegurar Phil Robertson, sotsdirector per a l’Àsia de Human Rights Watch. “El que Suu Kyi diu i el que fa són coses completament diferents. Fins ara, no ha mostrat cap interès a fomentar la independència del poder judicial i això és una vergonya per a una dona que solia parlar de justícia i drets humans com si hi cregués”, va sentenciar Phil Robertson.