Rússia condemna un noruec a 20 anys de presó per espia
Exguarda de fronteres, l’acusat hauria passat informació sobre submarins nuclears
Demanarà l’indult a Putin
La justícia russa va condemnar ahir a 14 anys d’internament en un camp de treball el ciutadà noruec Frode Berg, a qui acusa d’haver recopilat informació sobre submarins nuclears de l’Armada russa per als serveis d’intel·ligència del seu país, segons va informar l’agència RIA Nóvosti.
Les autoritats russes van detenir aquest guàrdia de fronteres jubilat el desembre del 2017 a Moscou quan, suposadament, rebia informació secreta d’un rus que treballava en una empresa de defensa controlada pel Servei Federal de Seguretat (FSB, antic KGB).
Tot i haver treballat com a correu per als serveis secrets noruecs, Berg nega tota culpabilitat en aquest cas i el seu advocat, Ilià Nóvikov, assegura que el seu client, de 63 anys, “va ser utilitzat sense el seu coneixement”. Berg no recorrerà contra la condemna, sinó que demanarà directament l’indult al president Putin.
La defensa del suposat espia, d’altra banda, s’ha queixat de la falta d’assistència de les autoritats noruegues, que s’han negat a confirmar si Berg treballava per als seus serveis secrets. Noruega, país membre de l’OTAN, comparteix la frontera àrtica amb Rússia i ha mantingut, tradicionalment, bones relacions amb Moscou, fins i tot durant la guerra freda. Però l’annexió russa d’Ucraïna, el 2014, ha causat tensions entre els veïns. La setmana passada, la primera ministra noruega, Erna Solberg, es va reunir amb Putin durant un fòrum internacional, durant el qual es desconeix si van abordar el cas Berg. El judici s’ha celebrat a porta tancada i està sota secret de sumari en tractar-se d’un “alt secret” per a la seguretat nacional de Rússia.
La Duma aprova la llei de desconnexió d’internet
RedaccióLa Duma (cambra baixa russa) va adoptar ahir per una àmplia majoria (307 vots a favor i 68, en contra) el projecte de llei que preveu la desconnexió de l’internet rus de la xarxa mundial en cas de situacions de crisis o de ciberatacs contra el país. La iniciativa, que té el suport del govern, ha aixecat crítiques per por que es pugui restringir l’accés a internet, tal com passa a la Xina, ja que la interpretació del terme amenaça pot ser molt àmplia. Un dels mateixos autors del projecte de llei va admetre que, de moment, no es pot fer una llista exhaustiva de les amenaces que podrien forçar Rússia a desconnectar-se dels servidors estrangers. El Consell de la Federació (cambra alta) haurà de donar el vistiplau definitiu al projecte de llei el 22 d’abril.