Política

El partit d’Erdogan, frec a frec amb l’oposició turca per conservar les alcaldies

Encara amb la meitat dels vots escrutats, perd la capital Ankara i mantindria Istanbul

La mala situació econòmica a Turquia, clau en el desgast electoral

Encara amb la meitat del vots comptats, les eleccions municipals turques celebrades ahir passen factura al president del país, l’islamista Recep Tayyip Erdogan. Els comicis s’han convertit en pràcticament un plebiscit al seu partit, Justícia i Desenvolupament (AKP), i sobretot a ell mateix, que governa Turquia amb un fort personalisme des del 2002.

Els primers percentatges acostumen a ser favorables a l’AKP, ja que es compten abans els vots de 30 províncies orientals, on el partit d’Erdogan té molta força. Per això, i malgrat que els recomptes són encara molt ajustats, a l’hora de tancar aquesta edició tot apunta que l’AKP perdria l’alcaldia de la capital turca, Ankara, i altres capitals de província com ara Adana i Antalya, el que evidenciaria l’albada d’un nou equilibri de poders al país. El rival és l’opositor socialdemòcrata Partit Republicà del Poble (CHP), que podria acabar arrabassant l’alcaldia a l’AKP, tot i que per un estret marge de vots. Per contra, el partit d’Erdogan mantindria l’alcaldia de la capital econòmica del país, Istanbul, si bé amb una diferència menor que els anteriors comicis, el 2014.

Amenaça als kurds

D’altra banda, la formació d’esquerres prokurda Partit Democràtic dels Pobles (HDP) ha perdut el govern en tres províncies, respecte de les passades eleccions locals. L’HDP ha renunciat a presentar candidats a les grans ciutats de l’oest i ha demanat els seus seguidors que votin els socialdemòcrates.

La repressió d’Erdogan contra els kurds i els seus representants es manté ferotge. Durant el passat mandat, el govern turc ha destituït un centenar d’alcaldes kurds, i en campanya Erdogan ha amenaçat de fer el mateix si els electors tornaven a escollir “terroristes” al govern dels ajuntaments. De fet, dels 105 ajuntaments on van sortir alcaldes prokurds el 2014, des d’aleshores el govern central n’ha intervingut 94, de què 3 amb més de 750.000 habitants. En el seu lloc, el govern d’Erdogan ha designat funcionaris i ara amenaça de tornar a fer el mateix.

L’era Erdogan s’ha caracteritzat per un fort creixement econòmic, i ara la principal clau del desgast cal posar-lo en la recessió econòmica. La inflació ha escalat un 20% i ha obligat els governs municipals de ciutats com ara Istanbul a obrir comerços de verdures a preus subvencionats.

Cues poc freqüents

La jornada d’ahir, en què estaven cridats a votar 57 milions d’electors, va registrar mig centenar de ferits en diferents incidents relacionats amb els comicis. També va haver-hi dos morts, assassinats a trets, un d’ells un interventor d’un partit islamista moderat soci d’Erdogan. Des de primera hora, hi havia cues als col·legis electorals, un fet poc freqüent al país, que no acostuma a matinar tant –els col·legis tanquen a les dues del migdia– per anar a votar. La participació mitjana acostuma a ser del 80%.

LES XIFRES

57
milions
d’electors estaven cridats a les urnes en 81 províncies. La participació mitjana acostuma a ser del 80%.
105
alcaldes
va aconseguir, fa quatre anys, el partit prokurd HDP, de què 94 han estat cessats pel govern d’Erdogan.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.