L’Europa ‘eco’ demana pas
Els verds confien a beneficiar-se de la creixent conscienciació sobre el medi ambient i de la crisi dels partits socialdemòcrates
La poca implantació al sud de la UE els dificulta ser força clau per a la governabilitat
Comprar bio, reciclar, anar en bicicleta i en les eleccions votar verd. La febre eco ha contagiat també la política europea. Amb una socialdemocràcia debilitada, una esquerra fragmentada i la popularització de l’ecologisme com a forma de vida, els partits verds veuen en els comicis a l’Eurocambra una oportunitat clau per consolidar-se com a formació del centreesquerra rellevant per a l’establishment de la Unió Europea.
Des de Brussel·les, cada cop més es percep el bloc ecologista com a força frontissa i centrista que pot ajudar a la governabilitat europea davant d’una possible fragmentació dels liberals i la fi del regnat de socialistes i democratacristians.
Els verds arriben a la cursa per guanyar poder a Brussel·les en bona forma, un fet que no ha captat tanta atenció en els mitjans com el morbós repunt de la ultradreta. Amb èxits electorals a Alemanya, Holanda i Luxemburg, els verds confien a treure també bons resultats en les eleccions europees de maig. I és que els partits ecologistes es nodreixen d’un còctel de votants cada cop més popular al vell continent: joves cosmopolites, ben educats i postmaterialistes, ateus urbans de classe mitjana i progressistes preocupats per l’escalfament global, la qualitat alimentària i els dilemes morals d’un món globalitzat.
A banda d’aquest factor demogràfic, l’experta Emilie van Haute, de la Universitat Lliure de Brussel·les, atribueix el repunt de l’ecologisme polític a l’agenda actual i al debilitament de l’esquerra tradicional en l’era postcrisi. D’una banda, veu en les dificultats dels socialdemòcrates, que han hagut de fer front –fins i tot dins dels governs– a la crisi financera, una oportunitat per als ecologistes per alçar-se com a “alternativa en l’espectre polític d’esquerres”.
Repte migratori
Per l’altra, assegura que el fet que el debat sobre la globalització, la immigració i el medi ambient estiguin més en boca dels ciutadans europeus “beneficia els verds”. Segons Van Haute, especialment la qüestió del clima, però també la polarització entre els qui reclamen un replegament nacional contra aquells que aposten pel multiculturalisme, són la clau del seu èxit.
Ara bé, l’expert en extrema dreta Hans-Georg Betz alerta que els partits eco també són vulnerables al creixent discurs sobre la immigració. Especialment pel fet que apel·len molt votants femenines que “se senten més amenaçades per l’islam” i perquè, en alguns països, comencen a ocupar posicions de responsabilitat. Posa com a exemple el cas d’una violació a la ciutat alemanya de Friburg que va despertar respostes “molt diferents de la noció multiculturalista” que tradicionalment ha tingut l’ecologisme. El conegut com a “Donald Trump dels Verds”, l’alcalde alemany Boris Palmer, va defensar restringir el moviment dels refugiats criminals arran d’aquest fet. Amb aquest clima polític favorable, els ecologistes juguen en camp amic. “Les eleccions europees sempre han estat on els verds ho fan millor”, afirma van Haute. Per exemple, el fet que a l’Estat francès apliqui el sistema proporcional i no majoritari com en els comicis estatals explica els seus bons resultats. La insistència més gran a discutir el futur del projecte europeu en aquestes eleccions també els situa en un bon punt de partida. “Estan molt avançats en la integració del seu partit a escala europea i han impulsat una major unió política de la UE”, explica.
Però no tot són flors i violes. El principal escull és l’escletxa territorial: la històrica divisió entre el nord i el sud d’Europa pel que fa a la implantació dels partits ecologistes. De fet, a l’Estat espanyol, Portugal, Itàlia i Grècia, són molt minoritaris o inexistents. Van Haute ho atribueix a factors socioeconòmics i d’estructura política. Atès que el votant típic dels verds és urbà, postmaterialista, d’alta educació i estatus social, en aquests estats més pobres tenen menys on rascar. A més, el fort factor dels problemes socioeconòmics ha deixat en fora de joc aquests partits, més centrats en el clima que en polítiques socials.
LES XIFRES
Enquestes oficials en contra
Natàlia Segura RaventósLa bona premsa que darrerament estan tenint els partits ecologistes no s’ha traslladat, encara, a les enquestes oficials. Segons el recull de sondejos estatals que fa l’Eurocambra –que no té en compte aliances electorals com ara la d’ERC amb Bildu i el BNG–, el grup dels Verds i l’Aliança Lliure Europea, en què aquests s’integren, perdrien tres representants en les pròximes eleccions de maig i es quedarien amb un grup de 49 persones en una cambra amb 705 escons. Són, de fet, els mateixos eurodiputats ecologistes i independentistes que s’espera que perdi l’Estat espanyol. Per contra, les enquestes preveuen que a Alemanya n’obtinguin fins a 7 més dels actuals, uns resultats que reforçarien el lideratge de la jove Ska Keller al capdavant del partit.
El grup ecologista també podria guanyar sis cadires més a l’Estat francès, Bèlgica i Holanda, on les protestes estudiantils pel clima i el debat mediambiental han donat ales als verds.