La CUP descarta concórrer a les eleccions espanyoles
El consell polític rebutja la proposta per 37 vots a 20, però estudiarà durant el març altres accions per incidir-hi
Es bolcarà en les municipals per crear “des de baix” les condicions de la ruptura
La CUP no es presentarà a les eleccions espanyoles del 28 d’abril. El consell polític extraordinari convocat ahir a la tarda, després d’un cap de setmana d’assemblees territorials en què es va entrar a fons en el debat, va secundar de manera majoritària el no per un ampli marge de 37 vots a 20, que sí que es van mostrar favorables a impulsar una llista “de bloqueig” a Madrid, i quatre abstencions. “No es donen les condicions necessàries per esdevenir una candidatura autènticament rupturista i transformadora a l’Estat espanyol”, feia públic en una nota oficial al vespre, després d’una hora i mitja de reunió. Des de la porta de la seu, també ho solemnitzava l’exdiputada i membre del secretariat Mireia Boya, que constatava que l’acció política cupaire no considera prioritari anar a un Congrés que, a més, “està fora de l’àmbit territorial dels Països Catalans”, per la qual cosa ara s’estimen més bolcar-se en el seu hàbitat natural, les eleccions municipals, que s’han de celebrar just quatre setmanes després. De fet, en cas que hagués guanyat el sí, la CUP hauria hagut de preparar llistes a totes les circumscripcions dels Països Catalans.
Vista la importància de la qüestió, això sí, l’opció del no a concórrer a les estatals incloïa l’afegitó que s’estudiïn altres formes d’acció política per poder incidir en el 28-A, per la qual cosa la formació, segons la nota, ara “seguirà abordant el debat estratègic sobre com es pot convertir en un agent polític actiu”. Boya detallava que en les properes setmanes en parlaran “amb més calma i sense els tempos que imposa l’Estat”, començant pel consell polític ordinari del 23 de març, amb la idea de decidir abans que s’acabi el mes sobre l’impuls d’un seguit d’iniciatives polítiques, que evitava concretar, però en les quals també buscaran segurament la complicitat d’organitzacions estatals, per lluitar sobretot contra l’auge de l’extrema dreta. “Hi ha problemes i fins i tot pors que compartim; la resposta al feixisme no és una qüestió només catalana, sinó internacional”, destacava Boya, que assegurava que “no necessàriament” han de ser accions en campanya.
La formació, en tot cas, es concentrarà ara en la preparació d’unes municipals en què ja té confirmades “moltíssimes candidatures”, i en què posarà tots els esforços “per tal de construir les condicions per a la ruptura des de baix”. En aquest sentit, l’exdiputada recordava que volen impulsar un municipalisme “transformador” que pretén “trencar amb les dinàmiques” de molts ajuntaments governats no tan sols pels partits del 155, sinó també pel PDeCAT o ERC. La CUP, a més, posa l’accent en la mobilització, com la que s’ha produït en les últimes setmanes i per la qual es felicitava. En el marc d’aquesta aposta, feia una crida expressa a anar a la manifestació de dissabte a Madrid per reclamar l’autodeterminació, cita en què està treballant des de fa setmanes amb altres forces d’esquerres rupturistes a escala estatal.
La CUP, de fet, no s’ha presentat mai a unes eleccions espanyoles, però la conjuntural especial de la convocatòria actual, en ple judici al procés, ha provocat un debat intern profund sobre la conveniència de concórrer-hi, que segons Boya ha desbordat els seus “ritmes”. Una discussió, de fet, que ja es va produir a la tardor amb relació a les europees, i que al desembre es va tancar com ahir: desestimant l’opció.
Les claus del debat
L’exdiputada Isabel Vallet destriava al matí a Catalunya Ràdio quines han estat les claus del debat, que justifica assenyalant que a la CUP “conviuen diversos espais polítics amb diverses tàctiques per assolir uns objectius comuns” de ruptura amb l’Estat, el patriarcat i l’ordre econòmic. “En cada procés electoral, avalues l’estratègia en funció de si això t’apropa als objectius o no”, resumia.
Vallet destacava com a punt que s’ha valorat ara el fet que l’autodeterminació “mai havia centrat tant com ara” el debat, i podria esdevenir un “factor de crisi i inestabilitat” a l’Estat. A més, esmentava el perill de regressió de drets que suposa la irrupció de Vox, el procés de redistribució territorial en clau estrictament autonòmica que vol obrir el PSOE i la “solidificació” de la crisi capitalista. “Tot això ja justifica el debat, i l’argument definitiu no és si Espanya és reformable o no, sinó si la candidatura pot ser un accelerador de la ruptura o no, i si podrà contribuir a la ingovernabilitat de l’Estat”, reflexionava. I és que això, “el bloqueig de tot”, era precisament un dels elements més llaminers per als cupaires, que, vist l’estret marge en què es poden moure les majories al Congrés, hi podien arribar a tenir un paper decisiu. Finalment, però, no s’han deixat temptar.
LA FRASE
Poble Lliure podria impulsar una candidatura pel seu compte
Una de les incògnites que s’obren ara, i que s’hauran de resoldre en breu, és què fa una de les principals organitzacions que integren la CUP, Poble Lliure, que s’havia declarat partidària de presentar-se al 28-A (Endavant encapçalava l’altre gran corrent contrari) i que continua sent sobirana per fer-ho si vol. En un comunicat dissabte, Poble Lliure criticava l’actual “discurs reformista” dels grans grups independentistes, que veu “totalment inviable en un Estat espanyol en plena deriva autoritària”, i instava el conjunt de la CUP a “assumir el repte d’articular una candidatura tan àmplia com sigui possible” entre sectors compromesos amb la construcció de la República, que suposés una alternativa electoral per emetre “un vot sòlid i útil per la ruptura”. Poble Lliure tancava la nota afirmant que “aquesta alternativa que el poble reclama, d’una manera o d’una altra, s’acabarà produint igualment”, i obria així la porta a impulsar una llista pel seu compte, opció que, segons avançava ahir La Vanguardia, podria cristal·litzar amb la convocatòria d’una assemblea demà mateix, ja que els terminis menen pressa. Ahir, Boya va fugir d’estudi i va assegurar que els militants només van parlar sobre la CUP. “El que puguin fer altres organitzacions no era matèria de debat”, concloïa.