Llonganisses vs. Suprem

Centenars de persones van participar ahir en una “botifarrada suprema” convocada per Òmnium Cultural, que responia d’aquesta manera al desenvolupament del judici que està tenint lloc al Suprem. Durant la vista s’ha arribat a discutir el pressupost per a actes de l’entitat, que de manera interna, en un correu electrònic, s’anomenaven “llonganisses”, i el seu president, Jordi Cuixart, encausat davant del tribunal després de superar els 500 dies en presó preventiva, va haver d’explicar que el que els fiscals intentaven emmarcar en la sedició o la rebel·lió no era altra cosa que una frase col·loquial de l’entitat.

Poc abans del dinar, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, definia l’acte davant la premsa com una “protesta irònica”, que s’anirà repetint arreu del país, per “totes les mentides i la falta de garanties del judici, en què hem vist les limitacions de les defenses per interrogar els testimonis i en què, amb Twitter i amb anècdotes, intenten construir un relat de violència, quan la violència durant l’1-O només la va posar la policia”.

A banda de demanar “la indispensable unitat estratègica als partits republicans i sobiranistes”, Mauri va avisar: “Si limiten la manifestació, ens manifestarem; si tallen la llibertat d’expressió, ens expressarem, i si prohibeixen el dret a l’autodeterminació, el que farem serà exercir-lo.”

El dinar, guarnit amb les canòniques mongetes en un migdia de març en què les temperatures suaus van acompanyar la jornada, va anar precedit d’un debat moderat per la directora de Ràdio la Mina, Núria Arnau, i en què va participar el mateix Mauri, així com la directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela, i la monja teresiana i activista social Viqui Molins.

Va ser precisament la importància dels drets civils el tema amb què Mauri va obrir la taula rodona. Va denunciar el “judici vergonyós” a què s’estan enfrontant tant el president d’Òmnium com la resta de polítics i líders empresonats. “Hi ha una gran vulneració de drets, no tan sols el que estem veient amb ressò mediàtic, sinó també els de músics, mestres i sindicalistes.” És per això que, va subratllar, faran “botifarrades supremes”, i aquesta és la primera, en honor de Jordi Cuixart i de tots els presos i preses”, va dir.

El vicepresident d’Òmnium va instar a potenciar una consciència col·lectiva contra la retallada de drets, i va alertar que “el judici que estem patint contra la democràcia podria establir una jurisprudència que afecti els drets fonamentals”. Mauri va retreure als fiscals i a la judicatura espanyola que “manipulin i facin la lectura contrària” del que en realitat era “una defensa de principis”, fent al·lusió als fets del 20 de setembre i de l’1 d’octubre del 2017. També va celebrar el valor del teixit social català, que “fa xarxa col·lectiva” entre entitats, i va assenyalar que l’acte d’ahir coincidia amb la constitució de la junta d’Òmnium a Sant Martí, l’últim districte de Barcelona que li faltava a l’entitat per establir-se de manera oficial i que fins a la setmana passada funcionava a través d’una gestora.

“La xarxa associativa del país –va proclamar Mauri– és la millor eina contra l’extrema dreta, que ja hi era, però que està tornant, ara com a acusació popular, amb la complicitat dels poders de l’Estat. En un moment del seu parlament, Mauri, mentre feia notar als assistents que una veïna agitava un domàs reivindicatiu des del balcó, va remarcar que “el concepte de desobediència civil és redundant, perquè sempre és la lluita pacífica davant de les lleis injustes”.

“Quan la injustícia esdevé llei, el nostre deure és desobeir”, va abonar Irene Escorihuela, abans de denunciar que, “amb l’excusa de la crisi econòmica”, s’ha produït una brutal retallada de drets, “que ha anat des de la cobertura de la salut dels immigrants fins a la retallada de pensions, les reformes laborals, la Lomqe i les noves lleis en matèria d’habitatge”. “Tot plegat –va reblar– ha fet créixer la pobresa i la precarietat, juntament amb el retrocés de drets civils i polítics, començant pel dret a la protesta”, per la qual cosa cada cop són més necessàries les xarxes de solidaritat i les respostes coordinades. Finalment, Viqui Molins, recordant la seva experiència com a activista, va destacar que “molt sovint és millor demanar perdó que permís”.