De color negre i accent mexicà

Mala nit per a Donald Trump, si és que el que fan o diuen els artistes l’amoïna. Negres, mexicans i immigrants van acaparar premis importants, i les seves reivindicacions van protagonitzar els discursos en una 91a gala dels Oscar més aviat ensopida. Green book, una road movie ambientada al sud dels Estats Units als anys seixanta, està protagonitzada pel pianista negre Dr. Don Shirley (interpretat per Mahershala Ali) i el seu xofer italoamericà (Viggo Mortensen). No partia com a favorita, almenys pel nombre de nominacions (cinc, en contraposició amb les deu de Roma i La favorita), però és una pel·lícula apreciada per una franja àmplia de públic i ja apareixia en segon lloc en les apostes com a candidata a millor pel·lícula. En el moment culminant de la gala, a les cinc de la matinada d’ahir, Julia Roberts va anunciar que era la guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula. Abans, Mahershala Ali havia recollit l’estatueta com a millor actor secundari per la seva interpretació de Don Shirley, i s’havia endut el premi al millor guió original, per a Nick Vallelonga, Brian Hayes Currie i el també director, Peter Farrelly. Un any més, els premis a millor direcció i millor pel·lícula han estat per a títols diferents.

Roma també parla de relacions que traspassen fronteres de classe, raça i cultura: Alfonso Cuarón ha aconseguit el seu segon Oscar a millor direcció, després del de Gravity del 2014 (i el cinquè per a un mexicà en 12 anys), amb una història d’inspiració autobiogràfica ambientada el 1971 al barri de Roma, a Ciutat de Mèxic. La protagonista, interpretada per Yalitza Aparicio, és una minyona indígena que parla una llengua mixteca i cuida els nens d’una família de classe mitjana amb el pare absent. Cuarón apareix en les fotografies amb tres Oscar: la pel·lícula també va ser distingida per la fotografia en blanc i negre, que ell mateix va dirigir, i com a pel·lícula en llengua no anglesa. Aquest Oscar ja va fer pensar, en l’equador de la gala (que va durar tres hores i quart, la més curta en anys), que Roma no guanyaria el premi principal.

Si ens atenim estrictament als números, la pel·lícula més premiada va ser Bohemian rhapsody. Rami Malek va guanyar l’Oscar al millor actor per la seva interpretació de Freddie Mercury i va protagonitzar un dels moments emotius de la vetllada recordant que ell és fill d’immigrants egipcis. “Part de la meva història està escrita en aquesta pel·lícula”, va dir, amb referència als orígens de Freddie Mercury, nascut a Tanzània. Tot i que el director Bryan Singer va ser apartat del projecte per acusacions d’abusos sexuals, Bohemian rhapsody va guanyar tres guardons més, els de muntatge i mescles i muntatge de so.

Black Panther va guanyar tres Oscar de set possibles: millor banda sonora, de Ludwig Goransson, i dos premis dels anomenats “tècnics”: vestuari i disseny de producció.

En un palmarès extraordinàriament repartit, els altres onze Oscar se’ls van endur onze pel·lícules. Els d’interpretació femenina van ser per a Olivia Colman, millor actriu pel paper de reina Anna d’Anglaterra a La favorita (únic premi dels deu a què aspirava la producció), i el d’actriu secundària se’l va emportar Regina King per El blues de Beale Street, una altra actriu i una història afroamericanes. Com la de Spike Lee, molt reivindicatiu en el seu discurs d’agraïment, que va ser premiat pel guió d’Infiltrado en el KKKlan.

Bradley Cooper aspirava a vuit premis amb Ha nacido una estrella i només es va endur el de millor cançó, Shallow, que va interpretar durant la gala amb Lady Gaga. Spider-Man. Un nou univers va guanyar en la disputada categoria de llargmetratge animat, i Free solo es va endur l’Oscar al millor llargmetratge documental. El vicio del poder tenia vuit nominacions i es va haver de conformar amb els premis de maquillatge i perruqueria.