L’aliança de dretes de Salvini guanya el poder a Sardenya

Les eleccions sardes que es van celebrar entre ahir i diumenge –un dia es votava, l’endemà començava l’escrutini– han deixat un resultat insòlit. La ultradretana Lliga de Matteo Salvini ha aconseguit arribar al poder gràcies a l’aliança amb una desena de partits de dretes i de centre. Entre ells, s’hi compta l’autonomista Partit Sard d’Acció (PSd’A). La dreta ha vorejat el 48% dels vots, seguida de la coalició de centreesquerra liderada pel Partit Demòcrata (33%). A força distància, amb una patacada monumental, el Moviment 5 Estrelles (11%). La participació va ser molt baixa, del 53,7%.

El Partit dels Sards, la llista Sards Lliures i Autodeterminació, les tres úniques opcions independentistes i no sotmeses a obediència italiana, no han obtingut representació. No ha estat cap sorpresa. En les eleccions del 2014, la coalició d’esquerres independentista Sardenya Possible va obtenir un històric 10%, quedant en tercer lloc. Però la llei electoral sarda, pactada entre la dreta i el centreesquerra per perpetuar el bipartidisme amb seu italiana, va deixar-los fora del Parlament d’un pèl. Aquest cop, presentant-se dividits, tenien poques possibilitats de sortir-se’n. L’independentisme sard té un consens social i una presència al territori que no queden reflectits en representació parlamentària. Des de fa anys, més d’un 40% dels sards, segons els sondejos, voldrien la independència. I amb tot, l’independentisme no ha sabut trobar la fórmula política adequada.

Les eleccions sardes han arribat enmig d’una protesta massiva dels pastors, que és una part molt important de la cultura, economia i societat tradicionals sardes, contra la baixada del preu de la llet. Salvini s’ha desplaçat a l’illa per poder fer campanya. I, evidentment, ha intentat fer-se seva la causa dels pastors. S’hi ha fotografiat i, com que és l’home fort del govern central, els ha promès solucions. La imatge del líder xenòfob al costat dels pastors ha creat molt de rebombori. El seu partit, quan encara es deia Lliga Nord i no s’havia transformat en una formació ultranacionalista italiana, havia menyspreat els sards, incloent-los en la categoria de “dropos, paràsits i subdesenvolupats italians del sud”. I l’insult preferit dels leghistes contra els sards era “pastors pudents”.

“No oblidem tots els insults, Salvini! Aparta’t dels nostres pastors”, deien els cartells d’uns manifestants que protestaven contra el líder xenòfob poc abans del vot. Sembla que un bon nombre de sards sí que han oblidat els insults. De segur, els dels autonomistes del Partit Sard d’Acció, que a canvi de tocar poder –la Lliga els ha ofert el cap de llista– han renunciat als principis del sardisme de no vendre’s a un partit nacionalista italià. Tampoc semblen recordar la famosa màxima d’Antoni Simon Mossa, teòric del sardisme que havia militat en el PSd’A, que deia: “Val més una república sarda de pobres que una colònia de miserables.”