L’oposició a Maduro no descarta una intervenció armada
Guaidó vol que es tinguin obertes totes les opcions després de la frustrada entrada d’ajut
Les fronteres estan militaritzades
En la ressaca de la jornada més violenta de la pugna que l’oposició manté amb el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, el líder antichavista Juan Guaidó va demanar a la comunitat internacional que mantingui “totes les opcions per aconseguir l’alliberament” del país. L’opció armada ha estat sobre la taula des de l’inici de la crisi, promoguda pel president dels Estats Units, Donald Trump. Però, davant l’enrenou que van provocar les seves paraules, Guaidó va rebaixar després la seva amenaça a un “zero diplomàtic” més alt, en línia amb el que defensen els països de l’Amèrica Llatina i la Unió Europea. L’escalada diplomàtica s’iniciarà avui, dilluns, quan l’autoproclamat president de Veneçuela participi a Bogotà (Colòmbia) en una nova reunió del Grup de Lima, principal opositor a Maduro. Després, Guaidó mantindrà una trobada amb el vicepresident dels Estats Units, Mike Pence.
La jornada de dissabte no va aconseguir l’objectiu d’introduir a Veneçuela tones d’ajuda humanitària. Tot i això, va servir per donar aire a l’envestida opositora contra Maduro. Ahir, les ciutats veneçolanes frontereres amb la colombiana Cúcuta, des d’on va avançar la multitud que va intentar creuar tres ponts internacionals, van despertar controlades per l’exèrcit de Veneçuela. A Ureña, on hi va haver els enfrontaments més violents, és evident la presència dels anomenats “col·lectius”, grups armats de civils promoguts pel govern des de Caracas. El paisatge era de deixalles als carrers, barricades abandonades i vehicles cremats.
El saldo de dissabte va ser dispar, segons les fonts. El govern de Colòmbia, que dona suport a Guaidó, va dir que hi va haver almenys 285 ferits de la banda veneçolana de la frontera. El govern de Veneçuela, en canvi, ha calculat en 42 el nombre de víctimes. A la frontera amb el Brasil, un altre dels punts d’entrada de l’ajuda, els aldarulls amb l’exèrcit van deixar almenys quatre morts.
Pel que fa a la deserció de militars, un punt clau si es pretén obtenir la governabilitat del país petrolier, l’oposició va parlar de 60 militars i l’executiu veneçolà de “només set traïdors” sense grau. La violència de la jornada va ser repudiada per totes dues bandes. Maduro va denunciar dissabte un pla (d’invasió armada) que ha estat “revelat i anunciat per Trump”. Per Guaidó, la repressió militar va posar en evidencia la violència del règim, que repudia.
Amb l’etapa de l’acció en pausa, l’oposició reprendrà ara l’estratègia de la pressió externa. El Grup de Lima ha demanat obertament eleccions anticipades per treure Maduro del poder. El Brasil, el país més gran de l’Amèrica Llatina, va titllar dissabte de “criminal” Maduro. El suport des de Washington ha estat també clau. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va advertir, després del que va qualificar de “dia històric”, que “els EUA faran responsables els que s’oposin al restabliment pacífic de la democràcia a Veneçuela i prendrà mesures contra ells”.