A Europa, s’hi entra pagant
VIP
Creix la venda de permisos de residència i ciutadania a canvi de suculentes inversions
Brussel·les tem la corrupció i el blanqueig de capitals associats a aquesta pràctica
Russos i xinesos, principals beneficiats
L’Europa obsessionada a blindar les seves fronteres externes als immigrants i refugiats fomenta l’entrada VIP a cop de talonari. La venda de drets de residència i ciutadania a canvi de suculentes inversions o compra de béns immobles es va escampar com la pólvora entre els estats europeus més afectats per la crisi econòmica del 2008, que ho veien com una font de diner fàcil.
El mercadeig amb els “passaports d’or” i “visats d’or” s’ha estès a la Unió Europea, però Brussel·les, amb la boca petita, comença a alertar que, per aquesta catifa vermella al club europeu, hi poden passar fàcilment corruptes, membres del crim organitzat i evasors fiscals.
La comercialització dels drets de ciutadania i residència és una pràctica sorgida als anys vuitanta als paradisos fiscals del Carib i, poc després, es va estendre als països anglosaxons, principalment als EUA i al Canadà. A la UE, el fenomen va calar amb la crisi financera. Els casos més extrems els trobem a Bulgària, Malta i Xipre, on pots adquirir el permís de ciutadania per un o dos milions d’euros. El sistema més comú, però, és comprar permisos de residència, una pràctica que destaca a l’Estat espanyol, Portugal, França, el Regne Unit, Luxemburg, Holanda, Letònia i Grècia.
Els permisos, normalment, tenen una durada d’entre sis mesos i deu anys, en funció del país, i la majoria dels quals exigeixen als estrangers que inverteixin en una empresa privada, adquireixin o lloguin béns immobles o comprin bons de l’Estat. El cost varia en funció del país. Al Regne Unit, Holanda i l’Estat espanyol, et pot costar entre mig milió i un milió d’euros, mentre que a Letònia, Lituània i Croàcia per menys de 100.000 euros tens un permís de residència que ja et dona accés a tota la UE. Aquestes inversions a vegades també van acompanyades de requisits de residència física al país, però alguns com ara Malta i Hongria ni tan sols demanen això.
Per l’experta de Transparency International Laure Brillaud, “no és clar” que els visats d’or hagin aportat un benefici socioeconòmic a aquests estats, o almenys no hi ha avaluacions oficials en aquest sentit. Per contra, indica que podria tenir “efectes desestabilitzadors”, ja que “aquests fluxos de diners són força volàtils”.
Crim organitzat
Fa poc, la Comissió Europea (CE) va elaborar un informe en què destaca la falta de transparència sobre aquest sistema. Per exemple, en la majoria de països no revelen la identitat ni la nacionalitat dels inversors que obtenen els permisos de residència o ciutadania. Segons Brillaud, els xinesos i els russos en són els principals beneficiaris, si bé també n’han detectat d’originaris del Brasil i Sud-àfrica.
L’informe de la CE avisa que, darrere les inversions d’estrangers, hi podria haver l’interès d’escapar d’investigacions criminals i protegir-se de confiscacions o congelació de comptes. Una via de fugida que podria implicar la infiltració de grups del crim organitzat, el blanqueig de capitals, la corrupció o l’evasió fiscal. Segons la CE, la majoria d’estats no tenen “sistemes específics de control ni obligació d’informar” sobre com concedeixen aquests drets.
La investigadora de Global Witness Naomi Hirst sosté que els estats haurien de “suspendre” la concessió de passaports i visats d’or “fins que puguin provar” que ho fan de manera transparent i amb controls efectius. Tanmateix, la UE no té gaire marge de maniobra, ja que són els estats membres els que tenen la competència per decidir quan i de quina manera donen la residència o la ciutadania.
Per això, Brillaud alerta que, si els socis no afronten el problema de manera “conjunta”, no es podrà resoldre amb efectivitat, perquè encara que un país tanqui la seva porta, els potencials corruptes o criminals poden entrar a Europa per una altra
Una política migratòria hipòcrita?
Natàlia Segura RaventósL’increment del nombre de facilitats als estrangers adinerats per entrar a Europa, mentre, alhora, es reforcen els controls per evitar l’arribada d’immigrants pobres i refugiats, ha aixecat crítiques per la “doble moral” dels estats de la UE en la seva política migratòria. Un contrast entre el blindatge contra els immigrants econòmics i el carril ràpid per als que porten diners. La investigadora de Global Witness Naomi Hirst posa com a exemple de la “hipocresia” dels estats el fet que Xipre vengués la ciutadania europea al magnat sirià Rami Makhlouf, cosí i aliat de Baixar al-Assad, líder que va encendre la guerra civil siriana, que alhora va ser el detonant de l’anomenada crisi dels refugiats a Europa. “El permís de ciutadania s’ha convertit en una mercaderia”, diu Hirst.