Sánchez pensa en el 28 d’abril
El president dirà demà si avança les eleccions a l’últim diumenge d’abril i com fa per decret fites pendents com ara exhumar Franco
ERC i el PDeCAT enterren el pressupost com CiU el 1995 amb González
Casado anticipa la unió amb Cs i Vox
L’etapa de Pedro Sánchez com a primer president del govern espanyol sorgit d’una moció de censura arriba a la fi i ho fa quan no ha complert ni un any a La Moncloa. ERC i el PDeCAT van consumar ahir el seu enrocament en el no és no i van forçar l’enterrament del pressupost del 2019 ja abans de la seva mera tramitació votant les esmenes a la totalitat a les xifres de Sánchez amb el PP i Ciutadans, que no van tenir al·lèrgia a sumar els seus vots amb els que anomenen “colpistes” i “separatistes” per tombar el govern socialista. El cop de porta a tramitar un pressupost no es vivia des de la tardor de 1995, quan el va patir Felipe González per part de CiU i el divorci va acabar amb eleccions anticipades el març de 1996, que van suposar l’arribada a La Moncloa de José María Aznar. Si bé la data inicial de memòria republicana del 14 d’abril sondejada dilluns perd pes i alhora també es desinfla l’opció de precipitar un superdiumenge amb quatre urnes als col·legis electorals, Sánchez pensa en el 28 d’abril i desvelarà demà si força l’avançament en aquesta data o esprem el manual de resistència amb més temps i més decrets que li permetin culminar fites pendents, com ara la fase final de l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos, la derogació de la llei mordassa i els retocs a la reforma laboral.
El retorn de Sánchez a l’agonia felipista de 1995 es va consumar després de la votació d’esmenes a la totalitat presentades pel PP, Ciutadans, ERC, el PDeCAT, Fòrum Astúries i Coalició Canària. Com que les esmenes de rebuig al pressupost no tenen cap text alternatiu, el Congrés obliga a votar-les totes conjuntament i això va ajudar al final de Sánchez. Perquè ni el PP ni Cs van tenir cap inconvenient a fer descansar sobre el vot connivent amb l’independentisme el derrocament del mateix Sánchez, a qui ells acusen d’entregar-se a ERC i el PDeCAT cada dia. El resultat de la votació va ser de 191 vots a favor d’enterrar el pressupost contra els insuficients 159 vots en contra del vet i a favor de donar més temps a la legislatura del PSOE, Units Podem, el PNB i Compromís.
Iglesias i Puigdemont
En un intent in extremis, el líder de Podem, Pablo Iglesias, en ple gaudi del seu permís de paternitat des del Nadal, va intentar acostar les posicions en contacte amb Carles Puigdemont i els governs de Quim Torra i Sánchez. Però la sort estava escrita, Sánchez no va fer ni un gest d’obrir-se a incloure el dret a decidir com a tema de debat i ERC i el PDeCAT no van retirar l’esmena.
Ja des d’abans d’aquesta última setmana de vertigen, des que divendres es va esgotar el diàleg per WhatsApp entre la vicepresidenta Carmen Calvo i el vicepresident Pere Aragonès i la consellera Elsa Artadi fins al dia d’ahir, en què es va consumar la fi de l’era oberta en la moció de censura, al Congrés els portaveus Joan Tardà (ERC) i Carles Campuzano (PDeCAT) sempre han sospitat que Sánchez en el fons no volia aprovar un pressupost gràcies al vot dels independentistes i que preferia tenir un relat electoral: la imatge que ell no cedeix fins i tot al preu de perdre els comptes. “Dol molt, sap molt greu que aquesta esquerra sigui tan timorata davant la dreta”, va lamentar Tardà.
Segons Tardà, el PSOE ha tingut “por” de la dreta tot i haver punxat en la marxa de Colón amb una discreta assistència de 50.000 persones convocades pel PP, Cs i Vox. El portaveu d’ERC va acusar Sánchez de pagar als republicans amb “una moneda falsa” després de rebre el suport “a canvi de res” durant la moció de censura.
Al PDeCAT, la tristor del lament era compartida per Campuzano. “El govern ha renunciat a aprovar aquest pressupost, no s’ha esforçat gens ni mica i això és un problema i una pena”, va dir el portaveu del PDeCAT al Congrés. “Entre el que plantegen els grups independentistes i la dreta hi ha tota una banda ampla i un camí a recórrer. Els ciutadans han de veure qui està disposat a dialogar”, va refutar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, defensora del pressupost fins a l’últim esglai davant el silenci de Sánchez, en un avís que era ja un reclam electoral.
No sostingut de Sibina
Més irònic amb la causa del desenllaç abrupte que les dretes han agitat amb la manifestació a la plaça Colón de Madrid contra el diàleg amb Catalunya i la figura del relator va ser el portaveu del PNB, Aitor Esteban. “A vostès [PP i Cs], els era igual que en lloc d’un relator hi haguessin posat un càntir amb aigua fresca. Necessitaven qualsevol excusa per llançar-se a la piscina a l’estil Neymar i cridar penal!”, va etzibar a Pablo Casado i Albert Rivera. La majoria de la moció de censura fins i tot va tenir dues desercions més a Units Podem. Perquè van votar a favor de les esmenes de devolució la diputada d’En Comú Podem Marta Sibina –que ja va dir que ella votaria sistemàticament que no a totes les iniciatives de Sánchez fins que no permetés la sortida del vaixell d’Open Arms del port barceloní i el 22 de gener ja va dir que no a vuit decrets– i la gallega d’En Marea Alexandra Fernández.
Setmana Santa pel mig
Després d’encaixar una derrota que l’únic precedent a Espanya ensenya que és sinònim d’avançament electoral, Sánchez va fugir del Congrés esquivant la premsa i aferrat a un silenci que trencarà demà després d’haver reunit el Consell de Ministres i de prendre una decisió que serà personal. Si bé el 14 d’abril del ressò republicà es desinfla –el risc de vestir la data amb un caràcter plebiscitari en una monarquia constitucional és d’alt voltatge– i el 26 de maig amb la quarta urna –la de les generals, a més de la municipal, l’autonòmica i l’europea– no és volgut pels barons del PSOE de l’Espanya que no volen la fotografia amb Sánchez, el 28 d’abril irromp com a primera opció. “El 28 d’abril és un dia estupend”, celebra el manxec Emiliano García-Page.
Si volgués les eleccions el 28 d’abril, Sánchez hauria de dissoldre les Corts 54 dies abans, és a dir, el 5 de març. L’anomalia que té l’últim diumenge d’abril és que hi ha la interferència de la Setmana Santa, un factor a priori innocu en un estat aconfessional però que a Espanya transcendeix la lògica de partits. Si el calendari corregués i volgués tenir les eleccions el 5 de maig, les Corts es dissoldrien el 12 de març. I si explorés opcions al mes de maig (el 12 o el 19) s’estaria superposant a la campanya municipal i autonòmica. I Sánchez mira de reüll també quin llegat deixarà: ha promès derogar la llei mordassa, retocar la reforma laboral i exhumar Franco del Valle de los Caídos com a fites fins ara incomplertes. I Sánchez no vol deixar La Moncloa sense escriure una pàgina final rodona en alguna fita simbòlica per a l’electorat d’esquerres.
Casado vol quatre urnes
Qui aposta per concentrar-ho tot en un superdiumenge és el líder del PP, Pablo Casado, que va apel·lar a la raó de l’estalvi per instar el president a posar quatre urnes el 26 de maig. Casado es va vestir aviat amb la roba de candidat presidencial i va llançar una opa a Cs i Vox perquè l’aliança a Andalusia i la fotografia de diumenge a la plaça de Colón acabés en un futur pacte de govern que el portés a La Moncloa si el PP queda a davant en la competició de les tres dretes. “Si els espanyols s’han manifestat units, sembla contraproduent que nosaltres pretenguem representar-los desunits”, va advertir Casado a Rivera utilitzant una mostra de 50.000 espanyolistes contra el diàleg a Madrid com a metàfora del que ha de ser la governabilitat a l’Estat espanyol des d’ara.
A Podem, únic soci fidel al pressupost fins al final, la portaveu, Irene Montero, va ser rotunda: “Al govern, no li queda cap altre remei que convocar eleccions. Avui han quedat en evidència els límits del PSOE per governar en solitari.”
LES FRASES
Rivera s’obre a pactar amb un PSOE sense Sánchez
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ja es va mostar com el més incòmode dels tres convocants de la marxa espanyolista de diumenge a la plaça de Colón de Madrid i fins i tot el seu partit va voler divulgar que la salutació amb Pablo Casado (PP) i Santiago Abascal (Vox) no havia estat pactada sinó forçada sobre el terreny i a desgrat. Coincidint amb el dia del final abrupte del mandat de Sánchez, però, Rivera es va obrir a pactar amb el PSOE si és un PSOE sense Sánchez.
Rivera va relatar que el president espanyol ja sap que ell no es tanca a explorar una entesa amb el PSOE i que ja li ho havia dit a la cara el dia anterior. “Li ho vaig dir a la cara a Pedro Sánchez: «Crec que tu ets un obstacle»”, va relatar el president de Ciutadans.
Des que Sánchez va ser investit gràcies a la moció de censura triomfant del juny contra Mariano Rajoy, Rivera s’ha esforçat molt a parlar del “sanchisme” per no criticar el socialisme. A més de ser una opció estratègica per no fer enfadar possibles votants del PSOE que pensin en Cs com a refugi pel fet de dialogar amb la Generalitat de Quim Torra, Rivera va deixar clar ahir que és i serà una qüestió personal després de les eleccions. “No ho diré més clar: cal fer fora Sánchez de La Moncloa. La condició imprescindible és fer fora Sánchez de La Moncloa, ell és el problema”, va denunciar. “El van fer fora del partit en el comitè federal per muntar l’enrenou. I va tornar i ho ha fet de nou”, va resumir Rivera.