Disfuncions als estats grans

La Unió Europea té 28 estats, dels quals només cinc sobrepassen els quaranta milions d’habitants, per tant representen més de la meitat de la població de la UE i més encara de l’economia. Aquests cinc estats passen per moments complicats que fan alterar la desitjada estabilitat de la Unió Europea. D’una banda, el Regne Unit amb el controvertit i molt debatut Brexit a les portes de consolidar-se, però amb moltes disfuncions i desavinences internes i també amb la UE. Ja veurem si finalment hi ha acord i el 29 de març el Regne Unit deixarà de ser estat de la UE, amb acord pactat, o amb desacord, que seria traumàtic per a tots, o bé retardarà la data de sortida. Passi el que passi, el Brexit representa una fractura política al Regne Unit i també representarà una important incidència negativa en l’economia i la societat. Per altra part, Alemanya, el gran estat de la UE, el més potent des del punt de vista econòmic i de població, no acaba d’agafar les regnes de la integració europea, com hauria de fer, i a més està encara en una situació d’adaptació de la gran immigració que va representar l’entrada de 800.000 refugiats sirians i, per acabar-ho d’adobar, amb la cancellera Merkel de retirada. I l’altra valedor de la integració europea, França, de cop sotmesa a una pressió molt significativa per la protesta social i econòmica i també política dels armilles grogues, que han alterat l’estabilitat francesa i la flegma del seu president. I Itàlia, amb un govern format per socis tan diferents i radicals, que van des d’una dreta intransigent i antiimmigració fins a una esquerra alternativa, que genera un govern a mans del poderós ministre de l’Interior Matteo Salvini, que s’ha enfrontat, primer amb la UE, i més recentment amb França pel suport als armilles grogues. Així dos habituals aliats, França i Itàlia, es troben avui enfrontats i sense veure-hi cap solució a curt termini. I l’Estat espanyol, a les portes d’un judici que revisarà l’homologació dels estaments de l’estat amb els estàndards europeus i que, de ben segur, generarà emocions, manifestacions i accions contraposades. I Polònia, el menys poderós econòmicament parlant de tots cinc, però amb una població important, una bona part de la qual ha donat el govern a uns dirigents que qüestionen la separació de poders i generen disfuncions amb els estàndard democràtiques de la UE. Esperem que tots aquests estats vagin trobant el camí de l’estabilitat i la democràcia, fet que generaria també estabilitat a la Unió Europea, bàsica en el moment en què estem, amb reptes importants i a les portes d’unes eleccions europees que renovaran el Parlament Europeu i seran el preludi d’una nova Comissió Europea. És l’hora que la ciutadania europea es posi les piles i vagi a votar i ho faci per partits democràtics i europeistes i també que les persones que es presentin en les eleccions siguin vàlides, valentes i es creguin Europa, perquè els anys que venen són crucials i s’hauran de garantir els valors de la UE, com a premissa per garantir la llibertat i seguretat dels ciutadans europeus.