La vista prèvia del judici a Trapero serà el 5 de febrer

L’Audiencia Nacional (AN) espanyola celebrarà el proper 5 de febrer la vista per resoldre les qüestions prèvies plantejades per les defenses del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, l’ex-secretari general d’Interior Cèsar Puig, l’exdirector de la policia Pere Soler i la intendent Teresa Laplana.

La Secció Primera de la Sala Penal ha fixat en una diligència el dia de la vista de l’article de previ pronunciament en aquest procés, on es jutgen els fets del 20 de setembre del 2018 davant de la Conselleria d’Economia, a Barcelona, i pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017. El tribunal ha citat totes les parts el 5 de febrer a les 10.30 hores del matí. Els acusats no tenen obligació de ser-hi.

Es tracta d’un pas previ al judici en si i en el qual es tractaran les qüestions prèvies plantejades per la defensa de Puig, a les quals s’ha adherit algun encausat més. En aquesta vista, que serà pública, el tribunal haurà de resoldre, entre altres, si és competent per jutjar els acusats. La defensa considera que el tribunal que ha de conèixer la causa és el Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

L’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, ha denunciat aquesta tarda que ha tingut coneixement de la convocatòria a través dels mitjans de comunicació. “Com ja és arrelat mal costum, els advocats ens assabentem abans per la premsa”, s’ha queixat .

Després de la vista els advocats dels acusats presentaran els seus escrits de defensa, en els quals proposaran proves, i finalment es fixarà la data del judici oral.

En cas que l’Audiencia Nacional finalment assumís el cas, el tribunal preveu que el judici comenci a l’estiu. I és que la mateixa sala té altres casos ja assenyalats, com el del judici a l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell. D’aquesta manera, a l’excúpula d’Interior arribaria un cop ja s’hagués jutjat el gruix dels encausats al Suprem.

Es tracta d’un tràmit similar al que van impulsar a mitjans de desembre les defenses dels processats per l’1-O quan van reclamar al Tribunal Suprem (TS) espanyol que el judici es fes a Catalunya. En aquell cas, de 18 processats, el Suprem va decidir mantenir la competència en 12 d’ells i enviar al TSJC els altres sis.

La Fiscalia sol·licita 11 anys de presó per a Trapero per un delicte de rebel·lió i demana la mateixa pena per a Soler i Puig. En el cas de la intendent Laplana, demana una pena de 4 anys presó per un delicte de sedició.

El tinent fiscal de l’Audiencia, Miguel Ángel Carballo, i el fiscal d’aquest tribunal Pedro Rubira consideren que Trapero, Soler i Puig van incórrer en el delicte de rebel·lió –la jutgessa d’instrucció només els atribuïa sedició– en el seu apartat referit a declarar la independència d’una part del territori nacional i també per “sostreure qualsevol classe de força armada a l’obediència del govern”.

Segons la Fiscalia, ho haurien fet no en qualitat de caps (el que els suposaria una pena de 15 a 25 anys de presó) sinó exercint com a “comandaments subalterns”, per la qual cosa les penes se situarien entre 10 i 15 anys. És per això que els fiscals els demanen 11 anys de presó i els mateixos anys d’inhabilitació absoluta.

Els fiscals els responsabilitzen d’haver consentit la celebració de l’1-O i també de no haver frenat el setge a la Conselleria d’Economia els dies 20 i 21 de setembre del 2017.

Mentre que a Trapero, Soler i Puig els imputen els dos fets, a Laplana només li atribueixen responsabilitat en el setge a la Conselleria.