Pressió a May perquè deixi d’enrocar-se i cedeixi en favor de l’interès nacional

Tobias Ellwood, viceministre de Defensa, s’ha convertit en el primer membre del govern de Theresa May que trenca files i demana públicament un ajornament del Brexit i l’extensió de l’article 50 del Tractat de la UE si no s’arriba a cap acord el dia 29, quan està prevista la votació d’un nou pla de sortida. Considera que un Brexit sense acord, l’opció que continua sobre la taula, seria un “acte d’autolesió amb profundes conseqüències en l’economia, la seguretat i la reputació del país”.

El diputat conservador Nick Boles, que lidera un grup parlamentari transversal, vol presentar una esmena, demà, per bloquejar el Brexit sense acord i obligar a sol·licitar l’extensió de l’article 50, si May perd un altre cop la votació. Boles, que és euroescèptic, ha explicat que va votar a favor de l’acord de la premier dimarts i que ho tornarà a fer el dia 29. Per contra, els ultrabrexiters conservadors de Jacob Rees-Mogg valoren plantejar a May una pròrroga de l’article 50 si veuen que el Parlament agafa les regnes de la situació i la força a descartar una sortida sense acord, que és la seva preferència.

La principal crítica que els experts fan a May i a Corbyn, el líder de l’oposició, és que tots dos estan enrocats i més preocupats per les guerres internes i el futur dels seus partits que per “l’interès nacional”.

May prioritza el manteniment de les línies vermelles (com ara no descartar el Brexit sense acord o no continuar a la unió duanera) per no trencar el seu partit, abans que traspassar-les i buscar consens. Corbyn prefereix no asseure’s a parlar amb May si ella no accepta les seves condicions i insisteix a demanar eleccions per evitar un segon referèndum que li demana el seu partit i en què ell no creu.

Laboristes i conservadors estan tan dividits en matèria de Brexit que els seus líders no s’atreveixen a decantar-se per cap bàndol. En aquest sentit, l’exprimer ministre tory John Major va proposar ahir que May actuï en pro de “l’interès nacional” i es converteixi en una mena de mitjancera que posi totes les opcions sobre la taula perquè els diputats votin lliurement. Creu que així sabria què pensa de veritat el Parlament i què han de negociar amb Brussel·les. El problema és que el resultat potser perjudicaria el seu partit. Ara mateix sembla complicat que May opti per aquesta via. Dilluns ho desvelarà.