Les urgències d’Europa

Romania enceta la presidència semestral de la UE, després del semestre austríac. Comença amb reticències de les institucions europees per la poca predisposició del govern romanès a actuar contra la corrupció, expressades clarament pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, davant el president i la primera ministra romanesos, Klaus Iohannis i Viorica Dancila, respectivament. Fins i tot el Barça va ser present en el discurs de Juncker, en dir que espera de les autoritats romaneses la mateixa eficàcia que el porter de l’Steaua de Bucarest, que va parar quatres penals seguits al Barça en la final de la copa d’Europa de Sevilla. Així, Romania comandarà una UE amb molts reptes dels quals es deriven algunes urgències que s’han de gestionar molt bé i en clau europea. D’una banda, el Brexit s’augura com un tema central aquests mesos. També les eleccions europees del 26 de maig signifiquen un repte important per als partits democràtics i europeistes davant l’embat de l’extrema dreta i els partits antieuropeus, que s’estan organitzant per treure un grup parlamentari amb la finalitat d’incidir en les polítiques europees. D’aquí la importància d’implicar la ciutadania en les eleccions europees, que sempre es veuen com llunyanes. I també perquè dels resultats que en surtin se’n derivaran les polítiques a fer i, a més, del grup parlamentari més gran, en sortirà el president de la Comissió Europea, que també acaba mandat i, per tant, hi haurà nous comissaris. Una altra urgència és trobar una solució, o almenys espais de consens entre els estats de la UE, a la realitat de la immigració i dels refugiats. La solució s’ha de basar a fer polítiques comunes d’àmbit europeu i respectuoses amb els valors de la UE. També la qüestió econòmica serà motiu de debat i de contestacions, i és que les desigualtats que s’han instal·lat en la majoria d’estats de la UE no auguren res de bo, com veiem recentment a França amb les manifestacions dels armilles grogues, i són un camp abonat per als partits populistes i antieuropeistes. Per altra part, també s’hauran de fer passos per anar concretant el nou marc financer per a la UE, el pressupost per entendre’ns, per al període 2021-2027. I una urgència cada vegada més visible és que els diferents estats de la UE siguin respectuosos amb els valors que la configuren, perquè actualment hi ha situacions, impensables fa només uns anys, com és el cas comentat de Romania amb la corrupció o el de Polònia amb la separació de poders o el de Hongria amb la gestió dels refugiats o el d’Itàlia amb diferents aspectes, que no els respecten. I també fora bo que s’anés cap a sinergies en l’àmbit judicial que limitessin les diferents maneres de mesurar dels poders judicials dels estats europeus per un mateix tema, com és el cas dels dirigents catalans acusats pels fets relacionats amb el referèndum. Està clar que la UE està en una cruïlla en la que s’ha de decidir cap a on vol anar. El millor camí és anar avançant cap a la integració econòmica i política, prenent com a base els valors que figuren en els tractats i apostant per una Europa amb contingut social en què ningú quedi fora del sistema. Aquesta és la millor manera de garantir la llibertat i la seguretat dels ciutadans europeus.