La revolta dels alcaldes

Fins ara, el govern grillinoleghista no havia tingut cap oposició política definida. Almenys, no pas dins del Parlament. Els dos grans partits que hi ha fora de l’executiu són la Força Itàlia de Silvio Berlusconi, soci històric de la Lliga –les dues formacions governen juntes en molts llocs del país i, per tant, es necessiten–, i el Partit Demòcrata (PD). Com tota la socialdemocràcia europea, el PD ha seguit un camí minvant, però Matteo Renzi i la seva ambició de convertir-lo en una formació moderada i personalista en va accelerar la deflagració. Mentre Renzi rumia si li convé o no crear un partit de centre per festejar sense problemes interns amb Albert Rivera i Emmanuel Macron, el PD, fet miques, continua sent el seu ostatge. Així, Itàlia ha quedat sense referents parlamentaris de centreesquerra i de centredreta liberal que plantin cara a l’extrema dreta populista. Ara aquest buit es comença a omplir des d’unes altres institucions: els ajuntaments.

Hi ha diversos alcaldes de centreesquerra, vinculats al PD o no, que s’han erigit, des del principi de la legislatura grillinoleghista, en portaveus de la Itàlia que es considera hereva de la resistència antifeixista, i han criticat amb duresa les polítiques d’extrema dreta populistes. Però no ha estat fins que el govern ha aprovat la primera gran llei, el decret Salvini, que han tingut l’oportunitat de passar de les paraules als fets. Han decidit seguir la màxima de Gandhi: “Quan una llei és injusta, allò correcte és desobeir.” Els alcaldes que capitanegen la crida a desobeir els punts que no respecten els drets humans del decret Salvini són el de Palerm i el de Nàpols. I els d’una cinquantena de ciutats, entre les quals hi ha Florència, Parma, Carrara, Bari, Siracusa, Reggio de Calàbria, Milà, l’Alguer, Càller i Sàsser, els donen suport.

El decret Salvini són un conjunt de normes repressives sobre immigració i seguretat que es van aprovar el mes passat. Criminalitzen la immigració, però també la dissidència. Per exemple, qui faci talls de carreteres passa d’exposar-se a una sanció administrativa a poder ser condemnat a anys de presó. El punt estel·lar, però, és l’eliminació de la protecció humanitària i el desmantellament del sistema d’acollida. Milers de persones –dones embarassades, criatures soles...– han quedat literalment al carrer perquè, per llei, han perdut el dret a qualsevol assistència. Les organitzacions en defensa dels drets humans han qualificat el decret de “racista i contrari al dret internacional” i han exigit que la Comissió Europea hi intervingui.

Hi ha poca esperança. La Comissió és la que, per “solucionar la crisi migratòria”, ha subvencionat i ha armat mercenaris libis per caçar les embarcacions d’immigrants i tancar-los, a punta de fusell, en presons on se’ls tortura, se’ls viola i se’ls mata. La mesura, és clar, ha estat efectiva, i l’arribada d’immigrants ha caigut en picat (més del 70%) des que el pacte amb Líbia –segellat pel govern precedent, del PD– és vigent. Per tant, no hi ha cap emergència migratòria, i encara menys “una invasió” com repeteixen la Lliga i el Moviment 5 Estrelles. En canvi, el decret Salvini sí que farà augmentar, i molt, el nombre d’immigrants sense papers i sense sostre. I haurien de ser els alcaldes els encarregats de gestionar la situació.

“Tots els règims totalitaris comencen amb lleis racistes com aquesta”, afirma l’alcalde de Palerm, Leoluca Orlando, que ha donat instruccions per escrit als funcionaris del Registre Civil perquè no apliquin el decret Salvini, que impedeix empadronar-se als immigrants que fins ara podien fer-ho (aquells amb permís de residència o amb permís humanitari). Sense estar empadronats, no poden accedir a cap servei, tampoc a la sanitat. En quedarien exclosos tots, fins i tot els infants no acompanyats.  Luigi de Magistris, l’alcalde de Nàpols, en canvi, diu que no caldrà cap ordenança escrita perquè a la seva administració “s’interpreten les lleis segons els drets humans i no pas discriminant per motius de raça com voldria obligar a fer el govern central”, diu.

El síndic de l’Alguer, Mario Bruno, també hi planta cara. “Salvini no ens fa por; a vegades cal anar contra corrent per no donar suport a una perillosa deriva racista. Farem el que és just, seguint la nostra consciència i la nostra humanitat”, diu. Salvini els respon amb la fatxenderia habitual: “Per ara no els enviaré l’exèrcit, però els faré respondre legalment a la desobediència.” I hi afegeix un argument que aquí resulta familiar: “Si hi ha una llei, s’ha de respectar; la democràcia és això.” Per Mimmo Lucano, l’alcalde de Riace destituït, “l’única alternativa a la deshumanitat feixista del decret és la rebel·lió dels alcaldes.” Si els representants municipals no s’arronsen, a Itàlia s’albira un xoc d’institucions.