El pescador del pantà pres durant 303 dies

Jordi Magentí ha estat un dels noms més pronunciats i escrits (130.000 resultats recull Google) des del 26 de febrer del 2018, quan va ser detingut i el cap de la divisió d’investigació criminal (DIC) dels Mossos, Antoni Rodríguez, apostat enfront de casa de l’arrestat, va assegurar davant d’un formigueig de càmeres i micròfons que “sense cap mena de dubte” havien atrapat l’autor dels assassinats de Marc Hernández i Paula Mas, tirotejats al pantà de Susqueda l’agost del 2017. Inusual la compareixença d’un alt comandament per assenyalar directament un detingut. Va ser la primera escena d’un judici popular a Jordi Magentí, un home que ja havia estat protagonista de la crònica negra quan, el 1997, va matar la seva dona. Complerta la pena per aquell crim, que va confessar, havia refet la seva vida casant-se amb una dona colombiana i havia tornat a l’anonimat i la discreció i a la pràctica d’una de les seves grans passions, la pesca. Els tres dies següents a la detenció, dies de gelades i nevades, les càmeres van poder captar Jordi Magentí emmanillat, amb sabatilles d’estar per casa, mentre els Mossos el conduïen per anar a escorcollar tots els habitatges i cabanes de la seva família buscant proves (l’arma del crim, ADN, la motxilla de la Paula, els telèfons de les víctimes...) que avalessin de forma material el “convenciment” que mostraven els Mossos de la seva culpabilitat. Proves que no van ser trobades. Magentí va aprofitar les passades entre periodistes per cridar: “Jo no he fet res, ho juro per Déu. Em volen carregar el mort.” Una escena, reiteradament difosa, que recordava aquella ja llunyana en el temps protagonitzada per Xavier Bassa, un dia del novembre del 1993, quan, també enmig d’un eixam de periodistes, va cridar: “Ajudeu-me, si us plau, que soc innocent”, mentre la Guàrdia Civil l’entrava emmanillat al jutjat d’Olot sospitós del “segrest i l’assassinat” de Maria Àngels Feliu. Durant aquells tres dies de detenció, Magentí va ser portat al pantà de Susqueda, acompanyat pel jutge, el fiscal, els Mossos i els seus lletrats, Benet Salellas i Mònica Tarradellas, que li van aconsellar que no donés explicacions. No ho va fer, però es va poder sentir com s’adreçava a un dels mossos de la unitat d’investigació per retreure-li el que li estaven fent quan ell s’havia enfangat literalment per ells per guiar-los per Susqueda mentre buscaven pistes del doble crim. Quan el van dur al jutjat, Magentí es va lamentar: “Aquests nois eren al lloc equivocat en el moment equivocat. Igual que jo. I per això em volen endossar el crim.” Davant del jutge, Magentí també es va acollir al dret de no parlar, però, finalment, en vista de l’ordre de presó que li van comunicar, fent ús del dret al seu torn d’última paraula i amb grans gesticulacions de desesperació, va explicar que era a la Rierica i va sentir trets dalt, sota el Morro del Far. “Jo era a baix i els trets se sentien a dalt. Ho entén? Jo no puc ser a dos llocs a l’hora”, va exclamar davant del jutge, que va fer cas al fiscal i el va enviar a la presó. Magentí va entrar al Puig de les Basses el dia 1 de març. Hi va entrar proclamant la seva innocència a qui el volia escoltar i repetint que els trets venien de dalt. Uns trets que els investigadors pretenen situar a la Rierica, el lloc on pescava Magentí, però que, a hores d’ara, encara no s’ha acabat d’aclarir on van ressonar.

Magentí va ser excarcerat el 16 de maig per ser conduït al jutjat per escoltar les imputacions que li formulaven fiscal i acusació: dos delictes d’assassinat i tinença il·lícita d’arma. Aquest cop, va guardar silenci mentre li llegien les imputacions i no va fer ús del seu torn de paraula. Només quan ja sortia del despatx es va adreçar al jutge Javier Burgos i li va dir lacònicament, davant la sorpresa de tots els presents: “Que Déu el beneeixi.” Des del seu casament amb Nancy Londoño, Magentí era un home creient i assistia regularment a missa. Mentre la seva defensa, el tàndem Salellas-Tarradellas, lluitava al carrer i als jutjats per desmuntar les tesis del fiscal, a la presó, Magentí va desenvolupar les seves habilitats artístiques: la papiroflèxia i la pintura, sobretot l’abstracta. Professa admiració per l’armeni Arshile Gorky. Després de 303 dies entre reixes, la darrera escena amb Magentí de protagonista ha estat la seva sortida de la presó, per ordre de l’Audiència, que ha avalat les tesis de la seva defensa: que els indicis no són suficients per atribuir-li l’autoria dels assassinats ni per fixar l’escena del crim a la Rierica. Magentí va recuperar la llibertat el dia dels Innocents.