Vox, els ultres que van bé al Partit Popular

Amb l’entrada dels dotze diputats de Vox al Parlament andalús, l’Estat espanyol ha deixat de ser una de les poques excepcions d’Europa, ja que la majoria de països feia anys que tenien diputats d’ultradreta als seus parlaments. En alguns llocs és una ultradreta neonazi i negacionista de l’Holocaust, com a Grècia amb Alba Daurada; en d’altres clarament pro-israeliana, com l’holandès Partit per la Llibertat, de Geert Wilders, que considera Israel com el baluard d’Occident enfront de l’islam; altres transiten d’una posició a l’altra, com fa Marine Le Pen; en alguns països de l’antiga Europa de l’Est són ultracatòlics i antisemites, i a Àustria i Itàlia formen part del govern. I tant els uns com els altres rebutgen la immigració, volen recuperar el control de les fronteres perdut amb la integració europea i s’oposen a les polítiques econòmiques de la Comissió Europea.

A l’Estat espanyol la ultradreta va perdre la seva oportunitat l’any 2010, quan Plataforma per Catalunya va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i mig anys més tard obtenien 67 regidors. Però les lluites caïnites habituals d’aquests grups o el fet que la societat sigui poc permeable a propostes racistes, el partit es va enfonsar quatre anys després. I la majoria de grups ultres espanyols estaven més preocupats per combatre l’independentisme, amb accions com l’atac a Blanquerna, que pel rebuig a la immigració. Mentre a Alemanya l’any 2016, quan va acollir el flux de refugiats, van haver-hi 3.500 atacs racistes, i el 2017, 2.200 amb agressions, pintades i incendis a centres d’acollida o mesquites, a l’Estat espanyol aquests atacs han sigut gairebé anecdòtics. Sembla que és cert que l’Estat espanyol és menys racista que altres veïns europeus.

La ultradreta acostuma a ocupar espais buits que deixen altres partits, i amb Mariano Rajoy se’n va crear un. Rajoy va prometre que derogaria la llei de l’avortament de Zapatero, però quan va ser a La Moncloa, no la va derogar. I aquí és on Vox, que havia quedat en la irrellevància el 2014 després de no aconseguir entrar al Parlament Europeu, comença a treballar-se aquests sectors de la dreta ultracatòlica, contrària a l’avortament o el matrimoni homosexual. Després, com també va fer el Front National a França, s’adreça a col·lectius sectorial com els defensors dels toros o la caça. I quan és detingut el president de Manos Limpias per les seves extorsions, l’advocat de Vox, Javier Ortega Smith, ocupa l’espai i comença a posar querelles contra l’independentisme, aconseguint rellevància mediàtica. Amb José María Aznar lloant Santiago Abascal, i Pablo Casado assumint els seus plantejaments, Vox va sortir reforçat. Ara el PP i Ciudadanos se serviran de Vox per governar Andalusia i no es plantegen aïllar-lo. Si tot i la davallada del PP, gràcies a Vox s’ha mobilitzat tota la dreta aconseguint la majoria, ja els anirà bé que Vox creixi en les municipals i autonòmiques del maig.