El ‘Brexit’ paralitza Corbyn
Les disputes internes en el si del laborisme impedeixen que el partit pugui fer una oposició forta a May
Una tercera part dels seus electors van votar a favor d’abandonar la UE en el referèndum
La desconcertant moció de censura contra la primera ministra britànica, la conservadora Theresa May, impulsada pel líder laborista, Jeremy Corbyn, és un reflex de la divisió que hi ha en el si del principal partit de l’oposició en aquests moments.
Si els conservadors estan immersos en una batalla interna fratricida i pública, els laboristes tenen la seva pròpia guerra tant o més profunda. El laborisme està dividit en tres faccions. La primera és la de l’extrema esquerra de Corbyn i el seu cercle més proper. Són euroescèptics en el sentit que s’oposen al concepte capitalista que representa la UE i defensen la idea del socialisme.
La segona facció és la dels centristes, liderats per l’ex-primer ministre Tony Blair, que domina en zones urbanes. En formen part la majoria dels diputats laboristes. Aquests són europeistes i volen la convocatòria d’un nou referèndum i revertir el Brexit. O bé, com a mal menor, forçar una sortida del club europeu tan suau com sigui possible. Aquest grup va provocar la moció de confiança contra Corbyn el 2016. “Ja no és el partit que era i no sé si el podrem recuperar”, afirma Blair, que va fer campanya contra Corbyn en les últimes eleccions generals.
La tercera facció que hi ha dins del Partit Laborista és la que s’identifica amb la classe obrera que va votar leave –és a dir, sortir de la UE– en el referèndum del 2016. Predomina en zones industrials on el partit de l’UKIP es feia fort. El sector va votar Brexit com a antídot contra la immigració, una motivació que ni els centristes urbans blairistes ni els socialistes corbynians comparteixen. El líder sindical Len McCluskey, que té una enorme influència sobre Corbyn, va advertir que, si el partit reverteix el Brexit, aquests votants se sentiran traïts. Els brexiters, la classe treballadora, són una tercera part dels votants laboristes, mentre que la resta es consideren europeistes. “S’ha de trobar una solució intermèdia entre l’«acord de May o cap acord» i el segon referèndum”, va exposar McCluskey.
Censura a mitges
En el congrés que el Partit Laborista va celebrar el setembre passat, es va aprovar sotmetre l’acord de May a sis tests. Incloïen romandre en la unió duanera de manera permanent, alineació reguladora amb el mercat únic, garantir els drets dels treballadors i la protecció del medi ambient. La facció centrista, que és la predominant, va aconseguir incloure una moció que obligava a forçar unes eleccions generals si l’acord de May no passava aquests tests. I si no aconseguien provocar un avançament dels comicis, aleshores impulsarien altres opcions com ara el segon referèndum. L’acord de May no va passar els sis tests. Aleshores, els nacionalistes escocesos, demòcrates liberals i diputats laboristes europeistes van exigir a Corbyn que demanés una moció contra el govern. La mesura hauria pogut desembocar en una segona consulta, però ell va optar per una moció personal contra May sense cap conseqüència. “El problema és que Corbyn no volia una moció immediata perquè, si l’hagués guanyat, el seu partit l’hauria forçat a anar a un segon referèndum. Així que estava jugant”, el va acusar el diputat tory Edward Leigh.
De la mateixa manera que els conservadors, els laboristes també es van dividir durant la campanya del referèndum europeu.
Corbyn i la seva facció van fer campanya a favor de la UE i la van centrar en la defensa dels drets dels treballadors i la protecció del medi ambient. I va adoptar un perfil tan baix per no perdre els votants brexiters, que en el tram final de campanya molts no sabien quina era la posició del partit. Es va culpar Corbyn del resultat de la consulta, i fins i tot van forçar unes primàries al partit. El líder laborista sosté que el referèndum del Brexit va ser provocat per les divisions internes dels tories. Durant la campanya de les generals de l’any passat, Corbyn es va centrar en temes socials i econòmics, i va deixar de banda el Brexit. En els últims dos anys i mig, és el que ha intentat fer amb la seva oposició a May, tot alertant del creixement de la pobresa, per exemple. El que el líder laborista no esperava és que el divorci amb la UE posés de manifest també les disputes internes al seu partit.
LES FRASES
La reina vol un debat respectuós
RedaccióTot i el seu paper neutral en el debat públic, la reina d’Anglaterra va aprofitar el seu tradicional discurs de Nadal per fer una velada al·lusió al Brexit i a la crispació que el pla de sortida de la primera ministra, Theresa May, ha generat al carrer i al Parlament britànic. Elisabet II ha subratllat la importància de superar de manera civilitzada les discrepàncies polítiques: “També davant de les diferències més profundes, tractar l’altre amb respecte i com un ésser humà és sempre un primer pas cap a una millor entesa.” El missatge va ser gravat el dia 12 de desembre al Palau de Buckingham, abans que May i el líder de l’oposició, Jeremy Corbyn, protagonitzessin un agre debat a la Cambra dels Comuns a propòsit de l’acord del Brexit pactat per la primera ministra amb la UE.
Com és habitual, durant el seu discurs de Nadal, la reina, de 92 anys, va remarcar també el caire religiós de la festivitat: “Crec que el missatge de Jesús de pau a la terra i de bona voluntat no passa mai de moda i pot ser seguit per tothom.”