Hi som a temps

La idea i voluntat dels pares fundadors de l’avui Unió Europea era la construcció d’una Europa unida basada en els valors que estan detallats a l’article 2 del Tractat de la UE i que són el respecte a la dignitat humana, a la llibertat, a la democràcia, a la igualtat, a l’estat de dret i el respecte dels drets humans i de les minories, i tot plegat basat en el pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre homes i dones. Cadascú que reflexioni i analitzi si tot el que està passant en l’àmbit de la UE està sota el paraigües de la voluntat dels pares fundadors i de molts europeistes. D’aquesta reflexió em surten una sèrie de fets que avui són ben presents i que d’alguna manera posen en qüestió alguns dels valors descrits. Així, la gestió de la sortida de la crisi econòmica, amb una societat desigual que deixa àmplies capes de la població fora del mercat laboral o amb salaris insuficients, requereix un cop de timó que garanteixi que ningú quedi exclòs.

De fet, la concreció més recent és la revolta dels armilles grogues a França, protestant contra la pujada d’impostos i demanant més solidaritat amb les capes populars i laborals i també garantia per als pensionistes, tot plegat és una reacció a les desigualtats que s’estan produint a les societats europees. Aquest escenari perjudica la capacitat de la UE per integrar les persones d’altres cultures i evitar les reaccions cap al terrorisme. I també com a reacció a tot això, es manifesta un auge dels partits d’extrema dreta, sovint antieuropeistes, que, amb missatges curts i clars, sedueixin ciutadans als quals la política tradicional no dona resposta. Per altra part, la realitat que hem vist els darrers anys de la crisi de refugiats, denota que massa estats de la UE han transgredit els valors bàsics com són la solidaritat i el respecte als drets humans de les persones refugiades i emigrants. També la gestió del Brexit i la dificultat de trobar-hi sortida bàsicament per la defensa de l’interès particular, en comptes del general, posa de manifest una manca de solidaritat, a part de dificultats econòmiques i laborals, que no aporta res de bo i que pot obrir un camí de sortida de la UE que fins fa poc temps era inimaginable. El qüestionament de la separació de poders, com també passa en algun estat de la UE, amb la voluntat del govern d’incidir en el poder judicial, ha posat contra les cordes l’ordenament jurídic de la UE, que ha actuat per evitar-ho, no sempre amb èxit. I també com a reflexió interna, la UE hauria de trobar solucions a realitats com la de Catalunya, a partir del diàleg i la negociació política, en comptes de basar-ho tot en la judicialització de la política. Són massa els reptes que tenim sobre la taula, però també tenim l’eina per solucionar-los, que és la Unió Europea, la qual ha de garantir els valors que la defineixen i hauria d’adaptar-se al que demana la ciutadania i avançar amb pas ferm cap a una unió política i econòmica garantint la diversitat i fent prevaldre l’interès general per sobre del particular. Encara hi som a temps.