Groenlàndia es desfà

L’extensa capa de gel que cobreix pràcticament tota l’illa de Groenlàndia, a l’Atlàntic Nord, s’ha fos de manera molt més accelerada des del 2004 que no pas durant els últims 350 anys, segons un estudi realitzat per científics de la Rowan University de Glassboro, a New Jersey, als Estats Units, que publica aquesta setmana la revista Nature. Luke Trusel i els membres del seu equip han arribat a aquesta conclusió després d’haver pres mostres del gel de Groenlàndia com mai s’havia fet fins ara. En les seves prospeccions han arribat a extreure mostres de la capa de gel groenlandesa que daten del 1650.

Un cop analitzades les diferents mostres, els científics han arribat a la conclusió que la glacera groenlandesa s’ha fos a un ritme més ràpid recentment que no pas en el passat. Segons els autors, la fosa del gel va començar a accelerar-se, si bé no pas als nivells actuals, a mitjan segle XIX, en l’inici de la Revolució Industrial a l’hemisferi nord. Tot i això, el ritme de fusió d’aquells anys no té res a veure amb la que s’ha produït durant la dècada 2004-2013, quan ha estat molt més extensa que en qualsevol altre moment del període analitzat. L’any pitjor va ser el 2012.

Segons els científics, la fosa del gel no s’incrementa de manera lineal amb temperatures més altes. En conseqüència, afirmen: “Tot i que un esdeveniment recent d’escalfament menor pot haver tingut poc o cap impacte sobre la fosa, el mateix esdeveniment en un clima futur i més càlid podria produir una fusió substancialment més gran.”

La glacera continental de Groenlàndia és una extensa massa de gel que cobreix 1.710.000 km², aproximadament el 80% de la superfície total de l’illa. És la segona massa de gel del món després de la glacera continental de l’Antàrtida. La glacera fa gairebé 2.400 km de llarg de nord a sud i a la seva amplada més gran fa 1.100 km L’altitud mitjana del gel és d’uns 2,3 km, tot i que hi ha llocs que arriba als tres.

La massa de gel groenlandesa és un dels principals contribuents a l’augment del nivell del mar a escala mundial. Es calcula que si tot el gel de l’illa s’arribés a fondre, el nivell del mar a tot el món pujaria fins més de 7 metres, amb les consegüents inundacions de moltes zones costaneres i d’illes.