Pressió judicial a Trump

Un jutge federal dels Estats Units ha bloquejat la mesura ordenada pel president nord-americà, Donald Trump, per prohibir les peticions d’asil als immigrants que creuïn il·legalment la frontera amb Mèxic. El 9 de novembre passat, Trump va ordenar prohibir almenys durant 90 dies la possibilitat de demanar asil a la frontera sud a aquells que hi accedissin de manera irregular.

El jutge del districte de San Francisco Jon Tiger va emetre una ordre de restricció temporal de la regulació de l’asil que ha entrat en vigor de manera immediata i que s’estendrà almenys fins al 19 de desembre. En aquesta data, el magistrat ha convocat una audiència per estudiar si s’emet una ordre judicial més duradora.

La proclamació presidencial deia que la limitació es podria ampliar fins a la firma d’un acord amb Mèxic que permetria als Estats Units deportar directament cap al seu veí del sud els immigrants que creuïn il·legalment la frontera. L’ordre de Trump va ser molt criticada pels grups de drets humans, que van considerar que violava les lleis d’immigració dels Estats Units. La Unió Nord-americana per les Llibertats Civils (ACLU) va recordar que la llei estipula que s’ha de garantir l’asil a qualsevol que entri al país, independentment de si ho fa legalment o il·legalment.

El govern de Trump manté que té el poder exclusiu per frenar la immigració i conservar la seguretat nacional, un poder que va invocar just després de ser investit el 2017 amb una polèmica mesura que prohibia l’ingrés als Estats Units a ciutadans de diversos països.

La decisió del jutge Tiger es produeix quan milers de centreamericans, entre els quals hi ha centenars de nens, viatgen en una caravana cap a la frontera dels EUA per escapar de la violència als seus països i alguns ja han arribat a la ciutat mexicana de Tijuana, fronterera amb l’estat de Califòrnia. La caravana que intenta reagrupar-se a Tijuana ha generat molt malestar i protestes entre la població mexicana pel temor que no puguin entrar als EUA i es quedin a Mèxic.

La caravana ha generat una crisi humanitària de proporcions encara desconegudes. “Estem afrontant una crisi humanitària. Són persones que fugen de la pobresa, però també de la violència i la persecució”, va dir Francesca Fontanini, portaveu de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) per a les Amèriques. “El que ha canviat és el tipus de mobilitat humana. Ara les persones, amb aquestes caravanes, han demostrat que volen viatjar juntes, a peu o on els sigui possible, per tenir un viatge més segur”, hi va afegir. Amb aquest pla, els grups de migrants intenten donar-se suport entre si per evitar els riscos que presenta el seu pas per Mèxic. “Saben molt bé els riscos i que és una ruta molt difícil, tant per la part física com per la que té a veure amb el clima, amb altes temperatures durant el dia i baixes durant la nit”, va explicar Fontanini.

Aquestes caravanes, que van començar a entrar a Mèxic el 19 d’octubre, es mouen juntes. Hi viatgen generacions diferents i famílies senceres, i hi ha diversos perfils: dones soles, dones amb nens, persones grans, comunitat LGTBI, menors no acompanyats... I tots junts creuen països per buscar refugi. Per Fontanini, la situació més difícil que afronta un emigrant o refugiat, sol o en grup, és la recerca d’una solució per començar de nou la seva vida, perquè molts no poden tornar al seu país. “Uns han marxat per motius econòmics o d’extrema pobresa, però d’altres han marxat per inseguretat i violència, i tornar és una sentència de mort.”