May no convenç les empreses

En un discurs davant de la Confederació de la Indústria Britànica (CBI), la patronal britànica, Theresa May va exposar ahir el nou sistema d’immigració, basat en la formació i les aptituds, que es posarà en marxa després del Brexit, i va dir que, quan recuperin el control de les fronteres, “els immigrants europeus ja no podran saltar-se la cua i posar-se al davant d’un enginyer de Sydney o d’un programador de software de Delhi”.

D’aquesta manera va tractar la primera ministra de vendre les bondats del seu acord del Brexit a les empreses del país, però la resposta no va ser tan positiva com podia esperar. La directora general de la patronal, Carolyn Fairbairn, va lamentar que “el govern encara no estigui escoltant”. I va explicar que “eliminar la llibertat de moviment i posar en pràctica el nou sistema d’immigració representa un gir sísmic tan gran que les empreses trigaran anys a adaptar-s’hi”. Fairbairn també va criticar que “la separació entre treballadors amb formació i sense és una falsa elecció que negarà a les empreses, tant a les constructores com a la sanitat, els treballadors que els calen”.

Per la seva banda, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va qualificar les paraules de May d’“ofensives”, ja que el lliure moviment té dos sentits. “Dir que els ciutadans europeus se salten les cues és reduir el Brexit a un fons miserable d’autoderrota que és extremament depressiu”, va condemnar Sturgeon.

Aquesta setmana és determinant per al futur de May. Els pròxims dies (encara no s’ha fixat la data) viatjarà a Brussel·les per reunir-se amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i diumenge assistirà a la cimera europea de caps d’estat, en què es decidirà si s’aprova o no el text de l’acord del Brexit.

El principal enemic, però, el té a casa. Aquesta setmana s’enfronta a una possible moció de confiança impulsada pel seu partit. S’assenyala que ja haurien rebut les 48 signatures que necessiten. “Si tothom fa el que vam quedar que havien de fer, aquest vespre [per ahir] tindrem les 48 signatures que calen”, va dir el diputat Steve Baker. I hi va afegir: “Els conservadors que creguin que l’única manera de canviar l’acord és canviar de líder han de tenir la valentia d’enviar les cartes, no només dir-me a mi que les enviaran.”

També els cinc ministres euroescèptics que queden al seu gabinet li van demanar que modifiqui l’acord. Un portaveu de Downing Street va dir ahir que no es poden renegociar les 585 pàgines de l’acord, perquè és un text legalment tancat, però va reconèixer que encara s’ha de treballar, i molt, en la declaració política adjunta, la que ha de fixar les intencions de les dues parts, sobretot pel que fa al llenguatge utilitzat, que tant va alarmar els euroescèptics del seu partit.

El ministre d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt, va admetre que per part britànica hi ha molta preocupació pel fet que les garanties del pla de contingència siguin “un intent d’atrapar el Regne Unit en la unió duanera per sempre i, per part europea, un intent de desbloquejar les quatre llibertats”.

Downing Street va confirmar ahir que la primera ministra liderarà les negociacions abans de la cimera de diumenge. Des de la dimissió, dijous, de Dominic Raab com a ministre del Brexit i el consegüent nomenament d’un substitut, amb un perfil més tècnic, May ha assumit el pes de les negociacions.

En la reunió amb Juncker aquesta setmana, May començarà a negociar el futur pacte comercial, conegut com a Futura Societat Econòmica, entre Londres i Brussel·les. May té fins al 31 de desembre del 2020 per tancar un acord abans que es posi en marxa el pla de contingència (que deixaria el país en la unió duanera de manera indefinida).

No obstant això, el secretari d’estat d’Empreses, Greg Clark, va reconèixer ahir a la BBC que no descarten “la possibilitat d’allargar el període de transició dos anys més, fins al 2022”. Això significaria que el Regne Unit seguiria dins de la Unió Europea gairebé quatre anys més. Aquesta serà una de les qüestions que es posaran damunt la taula amb Juncker.