Política

El Brasil, pendent del gir dretà

L’ultraconservador Jair Bolsonaro esperava ahir una victòria en la primera volta de les presidencials

Si es confirmen els sondejos, disputarà la segona tanda electoral amb el candidat de l’esquerra, Haddad

Els sondejos indicaven, ahir, un gir contundent cap a la dreta al Brasil. Si es confirmen les primeres estimacions, l’exmilitar Jair Bolsonaro hauria guanyat amb comoditat la primera volta de les eleccions presidencials, seguit a força distancia del candidat del Partit dels Treballadors (PT), Fernando Haddad, exministre d’Educació de Luiz Inácio Lula da Silva.

Si això es confirma, Bolsonaro, un líder nostàlgic de la dictadura (1964-1985), defensor de la duresa, xenòfob, homòfob i liberal en l’àmbit econòmic, disputarà la presidència a Haddad el 28 d’octubre, quan està prevista la segona volta. El candidat va intentar, fins a l’últim minut, sumar els vots necessaris per guanyar en la primera votació, però els brasilers haurien donat encara una oportunitat a l’home de Lula, que s’erigiria com l’únic obstacle perquè un populista d’extrema dreta governi el Brasil.

Bolsonaro va començar de zero, però va anar creixent vertiginosament des que el Brasil es va preocupar només de saber si Lula, pres per corrupció, podria o no ser candidat. La demora de Lula va deixar Haddad gairebé sense temps per a la campanya, i Bolsonaro, com a amo i senyor de les xarxes socials, el lloc que va escollir per promocionar-se des que un llunàtic el va apunyalar fa un mes, durant un míting. Ahir va votar convençut del seu triomf. “No hi haurà segona volta. Tinc molta fe i esperança i he treballat molt per a això”, va dir en el moment de votar a Rio de Janeiro.

Haddad, per contra, es va mostrar més prudent, conscient de les limitacions de la seva candidatura. Va dir que confiava que “hi haurà segona volta”, però va intentar, sobretot, diferenciar-se del seu adversari. Davant l’urna electrònica que l’esperava a São Paulo, ciutat de la qual va ser alcalde entre el 2013 i el 2017, l’home de Lula va demanar als seus “pau i respecte per la diversitat i la diferència”. Avui ja és l’hora de les aliances al Brasil. Cal esperar que l’arc polític progressista s’uneixi contra Bolsonaro.

Sistema dinamitat

Però, com sempre passa en política, no serà un joc de suma zero. Contra el que podria suposar-se, el vot a Bolsonaro no ha dividit el Brasil entre rics de dreta i pobres d’esquerra. És el repudi al Partit dels Treballadors (PT) de Lula, en particular, i a tota la classe política, en general, el que ha encimbellat un personatge de posicions ultres a tocar amb la il·legalitat basades només en les emocions més extremes. Per això el seu electorat travessa totes les capes socials i ha crescut fins i tot entre les dones i la població negra, objectiu dels principals atacs del candidat.

El sistema polític brasiler ha saltat pels aires, dinamitat per la corrupció i la crisi econòmica. De l’optimisme dels anys daurats de l’era Lula, quan el Brasil creixia amb taxes xineses i treia milions de persones de la pobresa, els brasilers han passat al neguit i la por del futur. En aquest fangar ha crescut la figura de Bolsonaro, un outsider que, malgrat tot, s’ha guanyat el vot del poder econòmic, els militars i els grups evangèlics, sempre atents a qualsevol que ataqui els gais, les lesbianes, transsexuals o qualsevol col·lectiu que amenaci l’statu quo de la família cristiana.

El PT, però, no hauria mort del tot. Si Lula no estigués pres per corrupció, ahir hauria complicat molts les coses a Bolsonaro, fins i tot el podria haver superat. Haddad pot no tenir la mateixa sort, perquè no té l’aura del gran líder de l’esquerra brasilera.

Més dramàtic –si es confirmen els sondejos– és l’esfondrament de la socialdemocràcia, el partit de l’expresident Fernando Henrique Cardoso, el contrapès de centredreta que podria haver posat un límit a les aspiracions de l’exmilitar. El candidat socialdemòcrata, Geraldo Alckmin, va arribar a la primera volta en quarta posició, amb encara no el 10% en intenció de vots. El gruix dels seus electors no vol votar pel PT, però alhora veuen en Bolsonaro un perill per a la fràgil democràcia brasilera. També hi ha electors dels altres nou candidats que haurien quedat fora de la cursa presidencial. Però tot indica que la batalla per la segona volta serà: Bolsonaro o el PT.

LES XIFRES

21
anys
va durar la dictadura militar del Brasil (1964-85), defensada pel candidat ultradretà Bolsonaro.
513
diputats federals
i els 27 governadors estatals es van elegir ahir al Brasil, a més del president i altres càrrecs.

Alarmes enceses a la regió

Federico Molina

Els països veïns del Brasil van seguir ahir amb atenció la jornada electoral que pot donar el triomf al conservador Jair Bolsonaro. En moments en què la regió ha optat per una major integració com a arma contra l’aïllacionisme promogut pels EUA, la posició contrària al Mercosur de Bolsonaro ha encès les alarmes. L’exmilitar ha dit que el mercat comú que formen el seu país juntament amb l’Argentina, el Paraguai i l’Uruguai, més Bolívia com a associat, no figura entre les seves prioritats. Fins i tot va amenaçar de tancar acords comercials bilaterals fora del bloc, fet que no està permès entre els socis de Mercorsur.

Les tensions aïllacionistes del Brasil són constants. Amb un mercat intern de més de 200 milions de persones aposta per l’autosuficiència, fins i tot durant els anys en què Luiz Inácio Lula de Silva va hissar com a prioritat la bandera de la integració. Un triomf de Bolsonaro no farà res més que reforçar les posicions més dures.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.