“No vull ser un obstacle perquè ERC millori”

En un partit, com en qualsevol altra comunitat organitzada, les decisions sempre han de ser col·lectives. En aquest cas, la renúncia és meva. Encara més: només ho podia fer jo. Per tant, és la meva decisió, i la vaig prendre, lògicament, a partir de converses amb el partit. I, per descomptat, n’he parlat amb Marta Rovira, Oriol Junqueras, la direcció, el president de la Federació de Barcelona i amb l’equip del grup.

En política, les eleccions pesen. I, en aquest sentit, hem fet una reflexió, que comparteixo, que conclou que ara mateix Ernest Maragall té més possibilitats com a candidat. I aquesta és una consideració que, quan estàs en un partit, és de les més importants a valorar. No vull ser un obstacle perquè ERC pugui millorar resultats. Vull que guanyi i que Maragall sigui alcalde.

Aquesta és la polarització que nosaltres hem d’evitar. Volem que la gent consideri que ERC és el partit que té un projecte millor, un equip millor i més capacitat per governar Barcelona. Voldria que aquestes eleccions fossin en clau de Barcelona, que es parli de ciutat i que es pugui demostrar que els republicans la podem governar millor que ningú. Però si n’hi ha que es volen dedicar a trepitjar els independentistes o ves a saber qui, ja s’ho faran. Aquesta polarització és un error, perquè Valls no pot ser alcalde de Barcelona. I no ho pot ser perquè Barcelona és una ciutat de progrés i sobiranista i, per tant, això entraria en contradicció amb el que és la ciutat mateixa. Valls no sumarà el suport majoritari al consistori. És impossible. Hi hauria d’haver un daltabaix col·lectiu perquè pogués obtenir una majoria en el ple.

Perquè, aleshores, era impossible bastir una alternativa amb Ciutadans i el PP amb ERC o la CUP. Era sumar pomes amb peres. Però en aquest cas sí que hi hauria una alternativa, que sumi les forces democràtiques i de tradició catalanista per impedir que Ciutadans tingui l’alcaldia. Insisteixo: Manuel Valls no serà alcalde. I com que no ho serà, no hem de perdre el temps en segons quins debats.

Això no ho he de dir jo, sinó el nou candidat. No he de comprometre ningú sobre el futur, però, vaja, em sembla obvi que, si guanyem les eleccions i Ernest Maragall té possibilitats, Colau l’investeixi com a alcalde.

Ja ho veuríem, però ja li dic jo que Manuel Valls no serà alcalde de Barcelona.

Això també ho haurà de preguntar al que serà el proper cap de llista. Jo ja vaig ser molt clar, així com el partit i el mateix Junqueras. Vam decidir que aniríem amb llistes pròpies, plurals i àmplies. Tenim un projecte propi i l’hem de defensar com a tal. A més, si ens entretenim gaire a alimentar disputes entre independentistes, ens farem un mal favor a nosaltres mateixos i a la ciutat. Hem d’alimentar debats sobre Barcelona, i demostrar que, sent independentistes, tenim el millor per oferir als ciutadans i ciutadanes de la ciutat.

Denota la necessitat de construir un nou projecte com es va fer en aquell moment. Que pugui il·lusionar i dinamitzar Barcelona. Aquesta ciutat vol lideratge, i ara mateix està buscant un alcalde que exerceixi aquest rol. La sensació actual és que no hi ha ni projecte ni lideratge. I si reivindiquem l’etapa Maragall, estem reivindicant que n’hi hagi un de nou.

A mi m’agrada molt fer novel·les i, com a decisió personal, el cos em demana bastant tornar a escriure. Però estem en un moment en què la vocació de servei públic, per a algú que en té, pesa molt. Si jo renuncio a la meva candidatura, és perquè no vull fer nosa. Al contrari: vull ser útil. I si puc ser-ho en una altra banda, parlem-ne.

No hi ha res tancat. Però les ganes de continuar servint la gent hi són.