Pla de govern i de República
Torra presenta els objectius per als pròxims quatre anys amb la idea que ajudin alhora a fer efectiu el mandat de l’1-O
Manté la intenció de restituir Puigdemont i les lleis socials, i anuncia la creació del fòrum constituent a l’octubre
Lligar l’acció del govern amb la implementació de la República. Això és el que pretén el pla de govern per a la XII Legislatura que ahir va aprovar el Consell Executiu i que va presentar el president Quim Torra en més de dues hores de compareixença en què va desgranar els principals objectius en tots els camps, dividits en àmbits de treball transversal, més que en departaments estrictes. Un pla de govern que no parla en cap moment d’estructures d’estat específiques –tot i que algunes mesures s’hi podrien interpretar, com ara la petició de la transferència de tota la xarxa viària i ferroviària convencional o la conversió de l’Institut Català de Finances en banc públic–, però que està impregnat “d’acció i valors republicans”, va dir Torra, i que té un vessant estrictament polític però alhora un altre de gestió quotidiana, amb més de mil mesures concretes i molt contingut social i de progrés com a “motor de canvi republicà”. “Som conscients de la situació d’excepcionalitat, però això no pot aturar els nostres objectius i no podem renunciar a elaborar aquest pla per quatre anys, amb tota l’ambició”, resumia el president, que no es planteja “en absolut” convocar eleccions aviat.
Amb la presentació del document, Torra donava per “gairebé” acabada l’etapa de “restitució” dels danys del 155 en què ha basat la seva acció els primers mesos, si bé va subratllar que aquesta “no serà completa” fins que no estigui restituït el president Puigdemont, “peça essencial” que continua posant entre els grans objectius de la legislatura. En el Consell Executiu que es farà extraordinàriament dilluns, l’1 d’octubre, a Sant Julià de Ramis –on hi ha el col·legi atacat per la policia espanyola on havia de votar Puigdemont–, el govern presentarà un informe propi sobre l’1-O i nomenarà el responsable de la nova oficina de drets civils i polítics que ha de vetllar per ajudar les persones que estan rebent algun tipus de repressió estatal. Torra ja avançava també que aquell dia serà al col·legi on va votar i que ell després anirà a l’acte que acabarà al Parlament. A més, el govern se sumarà a totes les iniciatives populars que reivindiquin l’1-O com a moment fundacional.
El 155, al Parlament
També la setmana vinent, en el debat de política general que marcarà el tret d’inici de la nova fase, es presentaran les primeres conclusions de l’informe del comissionat del 155 sobre els estralls de la suspensió de l’autogovern, que Torra lamentava ahir que ha tingut uns efectes d’una “profunditat” que no es podia imaginar, sobretot en els col·lectius més vulnerables, ja que set mesos “sense que es prenguessin decisions” van suposar per exemple la paràlisi de més de 900 milions d’euros en subvencions al tercer sector. El que també s’explicitarà en el debat és el “compromís i el calendari” per a la recuperació de les lleis socials suspeses pel TC a instàncies del govern de Rajoy, que ara l’executiu català està negociant amb el de Sánchez –que per ara ha aixecat el vet sobre la llei de sanitat universal–, tot i que Torra ja deixava clar que en tot cas la voluntat és tornar-ne a aprovar el contingut hi hagi acord o no.
Constitució catalana
A curt termini, això sí –a més del desplegament de la xarxa de delegacions internacionals per “parlar amb veu pròpia al món”–, l’acció més ambiciosa serà la posada en marxa, la primera quinzena d’octubre, del Fòrum Cívic, Social i Constituent, que impulsarà el mateix govern (dependrà de Presidència) amb delegació a les vuit vegueries, i que serà regit per un “consell ampli, plural i molt divers”, segons el president, que es va negar a avançar-ne els noms o a donar més detalls del seu funcionament orgànic. L’objectiu del fòrum serà impulsar un “debat a fons de país”, com el que es va fer durant la transició en el marc del Congrés de Cultura Catalana, amb l’objectiu de posar “les bases de la Constitució de Catalunya”. Torra, que no es marcava “límits ni calendaris”, sí que deia que al final “totes les constitucions són referendades”, si bé evitava concretar quan i com ho seria aquesta. En tot cas, reclamava transversalitat i col·laboració ciutadana per posar models sobre la taula en un fòrum de debat que no vol ni imaginar que es posi en qüestió. “No treballem pensant en si ho impugna o no l’Estat, sortim d’aquest marc mental”, reclamava.
No negociarà amb el PSC
Una altra de les fites que el govern abordarà d’immediat, i de les quals depèn en bona part la implementació d’aquest pla, és l’aprovació del pressupost per al 2019. Torra, en aquest sentit, avançava que vol augmentar encara més la despesa social els pròxims anys, i deia que vol parlar per aprovar-los amb la CUP i els comuns, per la qual cosa exposava que, si bé d’entrada el govern no es planteja un increment de taxes i impostos, no descarta canvis durant les converses. “Haurem de negociar, i si hem de prendre riscos els prendrem”, postil·lava. Amb qui, en tot cas, avançava que no pensa negociar ara mateix és amb el PSC, mentre deia que no està sobre la taula cap carambola per parlar alhora dels del Congrés. La trobada prevista amb Sánchez en les pròximes setmanes, encara sense data, ho podria canviar, però no es mostrava especialment optimista. “Poden canviar moltes coses si s’arxiven les causes i tornen els exiliats, i si accepta un referèndum, però com que no sabem cap on avancem, és impossible negociar un pressupost amb el PSC”, sentenciava. Torra, a més, rebutjava parlar de cap possible indult perquè no acceptarà res que no sigui l’absolució dels líders encausats, que tampoc posarà com a moneda de canvi en cap negociació.
En aquest sentit, el president veu “interessants” vies com ara la mediació internacional que assenyala Puigdemont en el llibre presentat ahir, tot i que admetia que fins ara ja s’ha intentat sense èxit. Després de la visita aquests dies del president espanyol al Canadà, Torra el convidava a anar també a Escòcia per “conèixer de primera mà” com han sabut trobar una solució política a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Fins i tot li recordava que allà on s’han fet referèndums pactats, vinculants i reconeguts, els independentistes han perdut. “No passa res per fer un referèndum, potser també es perd a Catalunya”, el desafiava.
Després del pacte que, a la mateixa hora, es presentava al Parlament perquè, d’acord amb el reglament, la suspensió dels diputats processats imposada per Llarena es voti en el ple, Torra deia que li “estranyaria moltíssim” que el govern espanyol ho vulgui recórrer en contra amb efectes suspensius. “No havíem quedat que no es judicialitzaria res més? Volem diàleg polític o no? Serà una oportunitat magnífica per veure què fa”, reptava.
LES FRASES DE TORRA
Apareixen vídeos de l’1-O enregistrats pels agents
La compareixença de Torra va coincidir amb l’aparició de nous vídeos de la repressió policial de l’1-O, divulgats pel digital Eldiario.es, aquests des de la perspectiva de les càmeres que els mateixos antidisturbis duien al casc. En les imatges, que fan referència a l’entrada per la força a diversos col·legis de Barcelona ciutat, s’aprecia la violència policial exercida davant la multitud pacífica, amb la novetat que se senten alguns comentaris provocatius que feien els mateixos agents. “També direu que allò dels Sanfermines va ser violació”, etziba un a la gentada, comparant el que fa amb la suposada provocació de la noia en el cas de La Manada. “On són les putes urnes!”, crida un altre en entrar a un col·legi, on es veu també com destrossen diverses portes i finestres tot buscant-les. “Serralleria 24 hores, servei urgent”, es mofa un altre després d’esbotzar una porta.
“S’ha reconegut que hi va haver violència en pràcticament totes les escoles i no ha passat res”, denunciava Torra ahir. També el vicepresident, Pere Aragonès, constatava a Twitter que “per si n’hi havia cap dubte, queda molt clar amb aquest vídeo qui exercia la violència l’1-O i qui hauria d’estar assegut al banc dels acusats”. De fet, les imatges han estat clau perquè el jutge hagi imputat diversos agents. El diputat del PDeCAT Carles Campuzano, que demanarà al Congrés que el govern estatal investigui i doni explicacions dels fets, considera que els nous vídeos evidencien que “algú ha de respondre”.