La UE compra la recepta Al-Sisi
Brussel·les tria el Caire com l’aliat clau per aturar les entrades clandestines des de la seva frontera sud
Els Vint-i-set volen ‘replicar’ al nord de l’Àfrica el model egipci de gestió de la immigració, segons els experts
El bloc europeu distingeix el general Abdel Fattah al-Sisi amb la medalla de l’alumne modèlic per haver imposat fermesa a les seves fronteres i haver impedit la sortida d’immigrants i refugiats cap a les costes europees. La Unió Europea l’ha triat com a soci clau en la seva política migratòria externa després que l’última cimera europea donés llum verd per incrementar la cooperació amb el govern d’un general arribat al poder a través d’un cop d’estat.
Si bé encara no han transcendit els detalls sobre el futur d’aquesta col·laboració, ja sorgeixen els dubtes sobre les implicacions per als drets humans d’aquesta aliança.
Atès que actualment la ruta principal d’arribada d’immigrants a Europa és a l’oest del Mediterrani, els experts indiquen que Brussel·les no ha triat Egipte com a aliat clau per ser una fuita important d’immigrants, sinó pel seu model migratori i rellevància geoestratègica.
Anthony Dworkin, investigador del Consell Europeu de Relacions Internacionals, creu que l’acord amb Al-Sisi buscarà “enfortir els seus esforços per retenir la immigració” i, després, “replicar el model” a altres països del nord de l’Àfrica, particularment el Marroc, Tunísia i Algèria. Incapaç de convèncer aquests estats de crear plataformes de desembarcament al seu territori, Dworkin veu l’apropament com a part d’una estratègia centrada a “evitar que la gent surti en vaixells” cap a Europa. A més, creu que els diplomàtics europeus veuen en Egipte “un actor clau per trobar una solució política al conflicte a Líbia”, un dels focus d’inestabilitat que ha afavorit les onades migratòries.
El cap de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) al Caire, Laurent de Boek, explica que, des del 2016, Egipte aplica un control estricte a les fronteres, especialment a la costa, i combat el tràfic de persones. “Des del dia u d’aquesta decisió, no hi ha hagut cap vaixell que hagi salpat”, afirma, assenyalant que és el poderós exèrcit egipci el que assumeix aquesta funció. Tot i això, el 2017, l’OIM va detectar moviments de persones a la frontera nord-oest amb Líbia que anaven cap a Itàlia. “És veritat que ja no marxen d’Egipte, però sí que arriben de manera indirecta d’Egipte”, constata.
De portes cap endins, Al-Sisi té una política de laissez faire contrària a la creació de centres per a immigrants o refugiats, que deixa en mans de la població la seva acollida i recepció. Tanmateix, l’ONG Global Detention Project denuncia en el seu proper informe sobre Egipte, a què ha tingut accés El Punt Avui, que sovint els immigrants “són detinguts” en presons i que estan exposats a judicis militars.
Futura relació
L’antic ambaixador de la UE a Egipte James Moran pronostica que, ara, Al-Sisi demanarà més diners a Brussel·les per mantenir aquest sistema, ja que fins ara ha rebut menys fons europeus que els països veïns.
Moran reconeix que hi ha “dubtes sobre la capacitat de les autoritats a l’hora d’utilitzar els diners” i preveu que el règim sigui reticent a deixar en mans de les ONG els projectes sobre refugiats finançats per la UE, tal com prefereixen els buròcrates europeus. Moran també assenyala la qüestió dels drets humans com a possible punt de fricció en aquestes converses. “Siguem sincers: l’expedient de drets humans a Egipte els últims dos anys no ha estat ideal”, admet el diplomàtic. En aquest sentit, Dworkin assegura que la cimera de la UE amb la Lliga Àrab, prevista a inici del 2019, “marcarà un gir pragmàtic i realista d’Europa cap a Egipte”, en què s’assumeixi com “un soci necessari” malgrat les preocupacions pel caràcter autoritari del règim. Segons l’opositor egipci Anwar al-Sadat, la UE “no té gaire més opció” que associar-se amb Al-Sisi, perquè “Egipte és l’únic país del Mediterrani sud estable, unit i amb un fort exèrcit”, tot i els “reptes econòmics i polítics” que afronta el país.
LES XIFRES
Denúncies sobre la detenció d’immigrants a Egipte
Natàlia Segura RaventósL’organització Global Detention Project denuncia, en un informe que aviat farà públic i a què ha tingut accés El Punt Avui, que, a Egipte, immigrants i refugiats “són detinguts sense un termini màxim de deportació” i lliurats a la jurisdicció militar. El document explica que “Egipte no té instal·lacions específiques per a immigrants” i els reté en presons, comissaries i campaments militars. L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) confirma aquestes detencions que, diuen, s’emmarquen en els procediments legals contra el tràfic de persones i mercaderies. Atès que l’exèrcit gestiona les fronteres, els detinguts “són acusats d’ingrés il·legal davant tribunals militars que no compleixen amb els estàndards internacionals de justícia”, denuncia l’ONG.