Aznar en estat pur
L’exlíder del PP esbronca els grups mentre minimitza la sentència de la Gürtel i nega l’existència d’una trama corrupta al partit i d’una caixa B
Qualifica els d’ERC de “colpistes” i Podem, de “perill per a la democràcia”
“No he de demanar perdó, i no ho penso fer.” José María Aznar va tornar ahir al Congrés sense cap mena d’intenció d’acceptar que durant el seu mandat al capdavant del PP es va gestar una gran trama de corrupció política que des de fa un temps ha començat a rebre les primeres rebregades judicials; la més punyent, la de la primera part de la Gürtel, que va suposar l’expulsió de La Moncloa del govern de Mariano Rajoy. Situat en la seva atalaia particular, i sense abandonar en cap moment el seu posat altiu i desafiador, l’expresident del govern espanyol va fer bona la dita que no hi ha millor defensa que un bon atac i es va dedicar a esbroncar un per un els portaveus dels grups que li exigien explicacions per una etapa que s’ha convertit en un dels episodis negres de la política espanyola i que des de fa mesos s’investiga en la comissió parlamentària sobre el finançament il·legal del PP.
La d’ahir, en tot cas, no va ser una compareixença que hagi servit per aportar llum a la qüestió, però sí que va permetre una exhibició de l’aznarisme en estat pur, el de la fatxenderia a l’hora d’enfrontar-se a les preguntes per intentar treure de polleguera l’interlocutor. Sense intenció de reconèixer res ni ningú –“ni sé qui és Correa ni hi he tingut mai cap tracte”, referint-se a l’organitzador de la trama–, l’antic home fort del PP es va dedicar a minimitzar l’abast real de la sentència que condemnava el seu partit per haver-se lucrat amb la corrupció mentre aprofitava la seva presència a la cambra baixa per repartir a tort i a dret: ERC i els “colpistes”, Bildu i ETA, el PSOE i els ERO andalusos, Podem i els seus vincles amb el règim de Veneçuela i l’Iran... Tot plegat, per no respondre al que per a la majoria dels portaveus era un clam: sent durant catorze anys el màxim responsable del PP, com és possible que no sabés res del que es tramava al seu voltant? Com s’explica que, a hores d’ara, dotze dels catorze membres del seu primer Consell de Ministres es trobin d’una manera o d’una altra encerclats per la justícia? Aznar responia que les finances no eren cosa seva, que la caixa B no ha existit mai –“i, si no, que ho demostrin”– i que, d’aquell gabinet ministerial, l’única cosa que pot fer és sentir-se’n “orgullós”. “És el millor de la història.”
Topada amb Rufián
La topada més dura va ser, sens dubte, amb el portaveu republicà, Gabriel Rufián, al qual en diverses ocasions va retreure que sigui el representant “d’un partit colpista que té tots els caps a la presó per rebel·lió i violència”. Aznar, doncs, va aprofitar la sessió parlamentària per referir-se en diverses ocasions al procés vantant-se que, segons ell, s’hagin complert els pronòstics de la frase pronunciada anys enrere: “Abans es trencarà Catalunya que Espanya, i així ha estat.” Així mateix, alertava que, a hores d’ara, el “cop” no ha estat desactivat en absolut. Rufián, en tot cas, va contraatacar recordant-li que van ser precisament els “colpistes del 36” els que van fundar el partit que va presidir. I Aznar insistia que ERC és “reincident” perquè “el 34 ja va protagonitzar un altre cop contra la República”.
El portaveu independentista, que va acudir a la compareixença d’Aznar amb una samarreta en memòria del càmera de televisió assassinat durant la guerra de l’Iraq, va engegar l’interrogatori demanant-li si no tenia res a dir a la família de José Couso. Silenci per part de l’expresident. El republicà també li va preguntar si no li feia “vergonya” haver presidit un partit amb dotzenes de càrrecs públics processats per corrupció. Mentre el portaveu l’interrogava, a Aznar se li escapava el riure per sota el nas i, en to condescendent, li aconsellava que canviés el registre. “Com a diputat, no crec que es passi a la història per la via de l’histrionisme.” L’intercanvi de cops dialèctics va continuar a l’alça fins al punt que Rufián concloïa la seva intervenció assenyalant que l’expresident li recordava la pel·lícula El padrí, “quan en la primera escena el mafiós Vito Corleone acarona un gat mentre li estan demanant un favor”.
Sigui com sigui, l’Aznar d’ahir no era el líder proscrit per la seva pròpia direcció com passava en temps de Rajoy. Ben al contrari: l’expresident va ser rebut per la plana major del PP, encapçalada per Pablo Casado, el qual el va acompanyar fins a la comissió fent ostensible la sintonia que hi ha entre els dos conservadors. El mateix exlíder popular replicava a Rufián que se sent “molt estimat” pel partit després que el republicà li recordés que, en privat, “els que l’aplaudeixen diuen que s’estan menjant la merda d’Aznar”, en al·lusió a la seva estratègia de defugir els casos de corrupció.
La de Rufián, però, no va ser l’única topada. Aznar també es va voler acarnissar amb Pablo Iglesias. El cap de files de Podem el va alertar que no podia mentir i l’exdirigent conservador li va etzibar que el seu populisme és un “perill per a la democràcia”. El líder morat va concloure lamentant la imatge “patètica” que havia ofert l’expresident espanyol en la compareixença.