Moció sense sortida
El PDeCAT retira una iniciativa que instava el govern de Sánchez a parlar sense imposicions, però dins la llei vigent
Nogueras denuncia que el PSOE no té voluntat real de negociar un referèndum
ERC se n’havia desmarcat
Daltabaix al Congrés. El PDeCAT va retirar ahir la moció que s’havia de sotmetre avui a votació, i que havia estat pactada amb el PSOE, per la qual s’instava l’executiu de Pedro Sánchez a dialogar “sense “imposicions ni impediments”, amb l’afegitó que s’havia de circumscriure dins el marc “de l’ordenament jurídic vigent”. Hores després d’haver-se celebrat el debat a la cambra baixa, la vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras, anunciava ahir a la nit des de Barcelona que retiraven la moció, indignats amb una votació paral·lela del grup de Sánchez al Senat, al costat del PP i Ciutadans, per impedir qualsevol intent de referèndum d’autodeterminació. “El PSOE juga amb el diàleg i per a nosaltres el diàleg és una cosa seriosa. No només no obre vies de diàleg, sinó que les tanca. Nosaltres volem dialogar i no fer estètica del diàleg, no som aquí per blanquejar ningú”, va argumentar. En tot cas, prèviament a aquesta decisió, a primera hora de la tarda, ERC ja havia fet públic que no donaria suport a la moció.
Segons Nogueras, ERC no només sabia de l’existència de la moció, sinó que els republicans els havien traslladat que hi votarien a favor, entre altres motius perquè encaixava en la línia de la reunió bilateral mantinguda entre el conseller dels republicans, Ernest Maragall, i la ministra Meritxell Batet. “Tots creiem que dins el marc legal es pot fer un referèndum pactat”, recordava la número dos del PDeCAT, que no va concretar si havia consultat amb Carles Puigdemont la presentació de la iniciativa.
Pel que fa a ERC, Joan Tardà havia al·legat que tampoc no creien en la voluntat real de diàleg de l’executiu socialista. El portaveu subratllava que el discurs durant el debat del portaveu del PSC, José Zaragoza, havia fet saltar pels aires els ponts d’entesa que s’havien forjat fins aquell moment sobre els límits que hauria de tenir un futur diàleg. “S’ha de poder parlar de tot sense condicions, sense límits; començant des de zero”, exclamava Tardà, tot precisant que aquest era l’acord que s’havia establert, precisament, amb la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, a les vigílies de la trobada entre els presidents Quim Torra i Sánchez.
“Contra Rajoy”
Zaragoza, si més no, havia apuntat que es podia parlar de tot “menys d’independència”, alhora que acusava els partits sobiranistes de “viure millor contra Rajoy, però això ja se’ls ha acabat ara ja no tenen excusa. Un estat democràtic no pot romandre immòbil enfront del seu qüestionament”. ERC va interpretar les paraules del portaveu socialista com un intent de torpedinar una moció del PDeCAT –que inicialment avalaven– i “que donava valor a les poques o moltes possibilitats que preveu la legislació vigent per poder celebrar un referèndum”.
Durant el debat, el portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, havia acceptat incloure l’esmena del PSOE que el diàleg s’havia d’encabir dins “el marc de l’ordenament jurídic”, amb el benentès que es considerava que l’afegitó no desvirtua el fons de les seves demandes ni condiciona el futur diàleg. I, en aquest punt, recordava que diversos juristes de prestigi, entre ells Francisco Rubio Llorente –que fou magistrat del Tribunal Constitucional i president del Consell d’Estat– han explicitat en diferents ocasions que una interpretació oberta de la Constitució permetria celebrar un referèndum. I, en tot cas, una vegada més encoratjava Sánchez a tenir la “valentia” que en el seu dia va tenir l’expresident Adolfo Suárez restablint la Generalitat.
L’abstenció d’ERC ja feia molt difícil que prosperés la iniciativa, fins al punt que l’aprovació s’aguantava d’un fil pel fet que hi havia poc marge per aconseguir sumar més vots a favor que en contra. Sigui com sigui, el PDeCAT va decidir no sotmetre’l a votació insistint en la desconfiança que li havien generat els darrers moviments del PSOE.
Abans de l’anunci de retirada, el govern havia avalat la iniciativa del PDeCAT i el PSOE en considerar que s’inscriu en el diàleg i la negociació amb què treballa amb l’executiu de Sánchez, des del convenciment que l’actual marc legal, tant català com espanyol i internacional, permet la celebració d’un referèndum. De fet, en la reunió de la comissió bilateral Generalitat-Estat, Maragall ja va traslladar a Batet la necessitat de crear una taula de treball sobre la qüestió amb experts en la matèria per explorar els límits i possibilitats que ofereix el corpus normatiu. Artadi, doncs, no veia “contradiccions” entre la moció i l’acció del gabinet de Torra. En qualsevol cas, Artadi va insistir que l’executiu “prioritza aquest camí del diàleg però no exclou res”; és a dir, la via unilateral.
En aquest sentit, la consellera de la Presidència no observa discrepàncies tampoc entre el govern i el vicepresident empresonat, Oriol Junqueras, que la vigília de la Diada va afirmar en una entrevista per escrit a TV3 que no hi ha “dreceres” per aconseguir la independència i que, per tant, l’únic camí per a l’emancipació nacional és un referèndum pactat. “El govern continua en la mateixa posició, que coincideix amb la de Junqueras”, va reblar en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu.
La CUP, per la seva banda, havia criticat amb duresa la iniciativa i en un comunicat en què denunciava que “vulnera greument la voluntat del poble de Catalunya que es va manifestar massivament durant la Diada per exigir el dret a l’autodeterminació”, alhora que emfasitzava que l’acord és “una mostra més de la intenció de tancar en despatxos tot allò que la gent, de manera autoorganitzada, ha aconseguit reivindicant als carrers”.
Marlaska justifica el desplegament per “prevenció”
El ministre de Justícia, Fernando Grande-Marlaska, va afirmar ahir que els agents policials enviats a Catalunya per la Diada eren un reforç per als Mossos i que la decisió es va prendre amb caràcter preventiu. “No tenien intenció de reprimir” ni “ànsies d’intervenir”, replicava el membre del gabinet socialista després que el diputat d’ERC li hagués retret en el ple del Congrés que el govern espanyol “porti cent dies omplint-se la boca de les paraules diàleg i convivència” quan “l’enviament de 600 policies no té res a veure ni amb el diàleg ni la convivència”. Per Rufián, no es tracta d’un reforç, sinó d’una “ocupació” recordant que en tots els anys de manifestacions “no s’ha trencat ni una paperera”. El PNB també li va retreure aquest desplegament.