Política
MERITXELL SERRET
DELEGADA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A BRUSSEL·LES
“Ens sentim europeus, tot i que el silenci d’Europa ens va decebre”
Les pressions diplomàtiques espanyoles perquè les institucions catalanes no tinguem una relació fluida amb les europees han estat una constant”
“Va afectar molt la dinàmica de treball, va ser molt dur”
Les pressions diplomàtiques espanyoles perquè les institucions catalanes no tinguem una relació fluida amb les europees han estat una constant”
“Va afectar molt la dinàmica de treball, va ser molt dur”
-
Meritxell Serret, a la delegació del govern a Brussel·les, la setmana passada, en el moment de l’entrevista. Meritxell Serret, a la delegació del govern a Brussel·les, la setmana passada, en el moment de l’entrevista. PEP PADRÓS. -
VÍDEO: Entrevista amb Meritxell Serret, delegada del govern a Brussel·les. El Punt Avui TV
Serà difícil que, ara com ara, a Catalunya hi hagi estabilitat. Perquè la situació és realment molt complicada Serà difícil que, ara com ara, a Catalunya hi hagi estabilitat. Perquè la situació és realment molt complicada
A mi se’m va retirar l’euroordre; el meu nomenament és legítim i puc fer la meva feina amb normalitat A mi se’m va retirar l’euroordre; el meu nomenament és legítim i puc fer la meva feina amb normalitat
La meva vida fa mesos que està instal·lada en la incertesa; però hem de tenir capacitat d’adaptació La meva vida fa mesos que està instal·lada en la incertesa; però hem de tenir capacitat d’adaptació
Si el primer ja no estava fermament justificat, un segon 155 ho està menys. Ciudadanos i el PP fan servir l’amenaça Si el primer ja no estava fermament justificat, un segon 155 ho està menys. Ciudadanos i el PP fan servir l’amenaça
A partir de l’1-O, la pròpia Europa ha reflexionat i té una perspectiva diferent del que passa a Catalunya A partir de l’1-O, la pròpia Europa ha reflexionat i té una perspectiva diferent del que passa a Catalunya
Meritxell Serret (Vallfogona de Balaguer, 1975), exiliada a Bèlgica des de l’octubre de l’any passat, és, des de fa poc més de dos mesos, la nova delegada del Govern a Brussel·les.
El seu nomenament va aixecar molta polseguera.
Cert. Inicialment hi van haver moltes declaracions en contra, però la veritat és que ara està tot calmat. I que nosaltres el que hem de fer és feina, que en tenim molta.
Les forces unionistes consideren una provocació que l’hagin nomenat delegada a Brussel·les essent una exiliada política.
Probablement ells ho van viure així, però la realitat és que jo sóc una persona a qui se li ha retirat l’euroordre i em puc moure amb tota llibertat. El meu nomenament és legítim i jo puc fer la meva feina amb normalitat. I ara es tracta d’això, de reemprendre coses, perquè tota l’etapa del 155 va fer molt mal. Es van perdre oportunitats. La delegació de Brussel·les té més de trenta anys i un gran reconeixement, i ara el que hem de fer és rellançar-la.
Tornar a la normalitat seria que vostè es pogués reunir amb el ministre Borrell, per exemple?
No tinc cap problema per parlar i dialogar amb qui sigui. Estic sempre a disposició. De rebre qui sigui i de treballar. Perquè hem de ser capaços de continuar essent un actor davant de les institucions europees, parlant-los a més a més de la defensa legítima del nostre projecte polític.
El 155 va afectar al personal de la delegació?
Sí, i durament. El 155 va ser bastant cruel amb tot el que era l’activitat exterior de Catalunya. Aquesta delegació no es va tancar, però estava sota una vigilància constant, un certa censura. I això va afectar la dinàmica de treball
El personal és el mateix?
Sí, s’ha mantingut. Sortosament.
Què li expliquen d’aquells mesos del 155?
Parlen de sensació de censura, de que se’ls exigia haver de comunicar constantment tot el que feien. A segons quines reunions no hi podien anar, i segons quines coses no les podien fer.
Com deia vostè, aquesta no és una delegació qualsevol.
La delegació de Catalunya és present a Brussel·les des de fa molts anys, perquè hem de recordar que és hereva del que havia sigut el Patronat Català ProEuropa. Havia estat la delegació de referència i per això amb el 155 es va voler estroncar la seva dinàmica.
Ciudadanos i PP han parlat de tornar a aplicar el 155.
Fan servir l’amenaça; i la qüestió és: en base a què i per què? Si el primer 155 ja no estava fermament justificat, un nou 155 encara ho està menys.
Parla de normalitzar les relacions. Ja pogut agendar trobades amb mandataris europeus?
Estem començant a fer agenda; perquè el període estival ho paralitza tot. Però ja ens hem vist amb diferents delegacions, d’Escòcia, de Gal·les... I estem contactant amb la delegació espanyola, la del País Basc, amb la de les Balears, amb algunes de les quals ja m’hi he reunit.
Però jo li parlava de mandataris europeus d’alt nivell. De fet, l’any 2016, abans del 155, el president Puigdemont ja es va voler reunir amb Jean-Claude Junker i aquest no el va voler rebre...
Les pressions diplomàtiques espanyoles perquè les institucions catalanes no poguéssim tenir una relació fluïda i normalitzada amb les institucions europees venen del 2015. Ha estat una dinàmica molt constant i punyent durant tots aquests anys. I aquest és també el gran repte: ser capaços de normalitzar i fer evident davant les institucions europees en el context democràtic que vivim, que una institució tant consolidada com la catalana ha de poder tenir unes relacions absolutament normalitzades amb elles.
Tem que la diplomàcia espanyola boicotegi la seva feina?
Veurem. Tot just ara sortim del període estival i teòricament amb l’Estat espanyol hi ha un context de diàleg. Veurem com això ho condiciona tot plegat.
Si finalment pot accedir a mandataris europeus, què els explicarà de Catalunya?
Moltes coses. Sobretot, però, que hi ha una realitat política que s’ha volgut expressar-se sempre de manera pacífica i democràtica, i que aquesta realitat i voluntat persisteix i no desapareixerà.
Quina imatge creu que tenen, de Catalunya? Saben què passa? I si ho saben, perquè no diuen res?
A nivell d’institucions europees, certament, hi ha hagut evidentment grans silencis, alguns de colpidors. Però estan informats i segueixen què està passant. Una altra cosa és que evidentment els hem de fer arribar la informació contrastada del que està passant a tots els nivells. Del que està passant i del que va passar l’1-O. I els hem d’explicar que, tot i el que ha passat, la ciutadania persisteix reclamant llibertat. I els hem d’explicar també, és clar, que ara hi ha uns sectors d’extrema dreta que estant intentant violentar i generar crispació.
Però hi continua haver massa silencis.
Sí. Però estem parlant d’anys de forta pressió diplomàtica espanyola, que ha condicionat molt aquests silencis. Jo crec, però, que des de el 1-O en endavant la pròpia UE comença a reflexionar i a tenir una perspectiva diferent del que passava a Catalunya i Espanya. Tinc un punt d’optimisme sobre quina serà l’actitud en el futur.
No podria ser que Europa no s’estigui pronunciant perquè si ho fes obriria una caixa de trons: flamencs, corsos...
Crec que tots hem descobert que a Europa regeix la llei dels estats, i que per això tothom ho ha considerat un afer intern.
Aquests silencis han fet que una part dels catalans se sentin decebuts amb Europa.
Evidentment; jo mateixa també vaig sentir certa decepció, i entenc que és una reacció lògica. L’altra és que, malgrat aquesta frustració pels silencis, també és cert que continuem sentint-nos europeus i volem construir i contribuir a aquesta Europa. No renunciarem a la ciutadania europea, ni a desenvolupar-nos en aquest context i amb aquests valors. Jo mateixa sóc aquí perquè confio en la justícia europea i en la separació de poders.
Potser és que Europa està molt entretinguda amb els creixements dels populismes, dels feixismes...
Aquest és un mal que s’està estenent, i a Catalunya també.
Hi ha qui ha volgut identificar el procés català amb un procés populista i antieuropeu.
Perquè hi ha hagut moltes guerres de relats. I aquí és on nosaltres hem de continuar demostrant amb paraules i amb fets que el nostre projecte no és excloent, que som un país d’acollida.
Europa té un problema, amb els moviments migratoris.
Les migracions hi han sigut sempre, i sempre hi seran. I Europa ha crescut també gràcies a aquesta diversitat. Hem d’enfocar aquest tema en positiu, i veure com des de la delegació contribuïm també en aquest debat, i com contribuïm que Europa i Catalunya es facin més fortes amb les migracions.
El que és innegable és que Europa és lenta de reacció.
És lenta en reacció perquè també hi ha hagut un context polític que ha dificultat molt aquesta reacció. Aquests moviments d’extrema dreta que propugnen el contrari, que cal tancar Europa, que propugnen fer fora persones o no deixar-los entrar, això també ha alentit algunes decisions i ha dificultat que hi hagi una reacció d’Europa.
Quan el president Torrra parla d’aprofitar el judici de l’1-O perquè Europa conegui el cas, aquesta serà també una de les feines des de la delegació.
Per descomptat. Des de la delegació, insisteixo, el que hem de fer és traslladar tot allò que el govern de Catalunya vol i té necessitat de traslladar a les institucions . I cal no només traslladar el cas català a les institucions europees sinó també a l’opinió pública d’aquí a Bèlgica.
Hem parlat de la imatge de Catalunya a Europa. Però, quina imatge creu que té europa d’Espanya? Hi arriba, a Brussel·les, tota aquesta discussió sobre el trasllat de les restes de Franco?
Se n’està fent bastant ressò. Crec que cada vegada es fa més palès que a Espanya pot estar succeint el que ha passat en d’altres paisos d’Europa, on s’han fet més explícits aquests moviments d’extrema dreta. S’ha de trobar aliances, fronts comuns, per frenar l’extrema dreta a Europa.
Creu que a Catalunya hi haurà estabilitat política els propers mesos? Ho dic perquè s’haurà d’aprovar uns pressupostos, al Parlament les forces independentistes han discrepat, hi ha el judici de l’1-O a la vista...
Serà difícil, ara com ara, que a Catalunya hi hagi estabilitat. Perquè la situació és molt complicada. Però entenc que el que hi ha per part del govern és sobretot la voluntat de tirar endavant un doble objectiu: d’una banda, poder donar resposta a les necessitats del dia a dia; i de l’altra, gestionar l’herència de la repressió i la persecució d’uns drets, de combatre aquells que volen aniquilar un projecte polític legítim... Per tant, és molt difícil que hi hagi estabilitat a Catalunya. La ciutadania en general palpa que hi ha situacions anòmales, que hi ha una situació que s’ha de resoldre per poder anar cap a un punt d’estabilitat. D’altra banda, necessitem que el país continuï tirant endavant. Aquesta ambivalència no és senzilla.
Serà difícil, doncs, esgotar la legislatura a Catalunya?
Veurem com evoluciona. Portem uns anys que és difícil esgotar legislatures. Veurem com evoluciona. És difícil de dir. Però tot és complicat, perquè el tema judicial segueix el seu curs i el polític ha de conviure amb tot això. No tinc una bola de vidre, no ho sé. Jo no havia planificat mai ser la delegada del govern... A la meva vida des de fa mesos estic instal·lada en la incertesa. I el que sí que hem de tenir, crec, és aquesta plena capacitat d’adaptació, i no perdre mai aquesta convicció en el que volem ser i com hi volem arribar .
Una curiositat. Quan vostè pugui fer aquestes reunions que vol fer, es presentarà com a delegada del govern català? O com a delegada de la República Catalana?
Oficialment soc la delegada del govern de la Generalitat.
Però els explicarà que Catalunya és una república?
En els escrits que a hores d’ara ja he fet, o en les converses que ja he mantingut, els explico qui sóc més enllà de ser la delegada del govern de la Generalitat. Els explico que a Catalunya hi va haver un referèndum que es va reprimir violentament, i que hi va haver una declaració d’independència que no es va arribar a materialitzar. Això, evidentment, els ho explico.
PEP padrós
Per descomptat. Des de la delegació, insisteixo, el que hem de fer és traslladar tot allò que el govern de Catalunya vol i té necessitat de traslladar a les institucions . I cal no només traslladar el cas català a les institucions europees sinó també a l’opinió pública d’aquí a Bèlgica.
Hem parlat de la imatge de Catalunya a Europa. Però, quina imatge creu que té europa d’Espanya? Hi arriba, a Brussel·les, tota aquesta discussió sobre el trasllat de les restes de Franco?
Se n’està fent bastant ressò. Crec que cada vegada es fa més palès que a Espanya pot estar succeint el que ha passat en d’altres paisos d’Europa, on s’han fet més explícits aquests moviments d’extrema dreta. S’ha de trobar aliances, fronts comuns, per frenar l’extrema dreta a Europa.
Creu que a Catalunya hi haurà estabilitat política els propers mesos? Ho dic perquè s’haurà d’aprovar uns pressupostos, al Parlament les forces independentistes han discrepat, hi ha el judici de l’1-O a la vista...
Serà difícil, ara com ara, que a Catalunya hi hagi estabilitat. Perquè la situació és molt complicada. Però entenc que el que hi ha per part del govern és sobretot la voluntat de tirar endavant un doble objectiu: d’una banda, poder donar resposta a les necessitats del dia a dia; i de l’altra, gestionar l’herència de la repressió i la persecució d’uns drets, de combatre aquells que volen aniquilar un projecte polític legítim... Per tant, és molt difícil que hi hagi estabilitat a Catalunya. La ciutadania en general palpa que hi ha situacions anòmales, que hi ha una situació que s’ha de resoldre per poder anar cap a un punt d’estabilitat. D’altra banda, necessitem que el país continuï tirant endavant. Aquesta ambivalència no és senzilla.
Serà difícil, doncs, esgotar la legislatura a Catalunya?
Veurem com evoluciona. Portem uns anys que és difícil esgotar legislatures. Veurem com evoluciona. És difícil de dir. Però tot és complicat, perquè el tema judicial segueix el seu curs i el polític ha de conviure amb tot això. No tinc una bola de vidre, no ho sé. Jo no havia planificat mai ser la delegada del govern... A la meva vida des de fa mesos estic instal·lada en la incertesa. I el que sí que hem de tenir, crec, és aquesta plena capacitat d’adaptació, i no perdre mai aquesta convicció en el que volem ser i com hi volem arribar .
Una curiositat. Quan vostè pugui fer aquestes reunions que vol fer, es presentarà com a delegada del govern català? O com a delegada de la República Catalana?
Oficialment soc la delegada del govern de la Generalitat.
Però els explicarà que Catalunya és una república?
En els escrits que a hores d’ara ja he fet, o en les converses que ja he mantingut, els explico qui sóc més enllà de ser la delegada del govern de la Generalitat. Els explico que a Catalunya hi va haver un referèndum que es va reprimir violentament, i que hi va haver una declaració d’independència que no es va arribar a materialitzar. Això, evidentment, els ho explico.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.