Política

Macron aposta per canvis mínims

El president de l’Assemblée Nationale substituirà el reputat Nicolas Hulot

La ministra d’Esports també dimiteix

La popularitat del jove mandatari francès se situa en nivells inferiors als d’Hollande

Després d’un estiu per oblidar, el líder centrista no varia el rumb
De Rugy va ser crític amb la repressió de l’1-O a Catalunya

El president francès, Emmanuel Macron, prefereix obviar la situació delicada en què es troba encallat el seu mandat. Segons un sondeig publicat ahir per l’institut Ifop, només el 31% dels francesos asseguren que estan satisfets amb l’acció del jove dirigent centrista, de 40 anys. Això no només representa 10 punts menys que al juliol, sinó també uns nivells de popularitat inferiors als de l’impopular François Hollande (32%) en el mateix moment del mandat. L’escàndol per les agressions del seu guardaespatlles Alexandre Benalla, la dimissió de dos dels ministres més populars, les declaracions desafortunades sobre els “gals refractaris als canvis”, l’amenaça d’aplicar noves mesures d’austeritat...

Després d’un estiu per oblidar, el dirigent centrista no modifica el rumb en l’inici del nou curs polític. Canvis? Els mínims, i perquè són obligats.

Segons va anunciar ahir el govern francès, el substitut del reputat activista Nicolas Hulot al Ministeri de Transició Ecològica serà François de Rugy, president de l’Assemblée Nationale.

També es va conèixer ahir la dimissió de la ministra d’Esports, l’excampiona olímpica d’esgrima Laura Flessel. Una altra estrella de l’esport francès, l’exnedadora Roxana Maracineanu, s’encarregarà de substituir-la. Amb les dimissions d’Hulot i Flessel, Macron perd dos dels ministres més apreciats pels francesos segons els estudis d’opinió, i que havien representat la voluntat del jove dirigent de regenerar la política a través de prestigioses personalitats de la societat civil. Tanmateix, aquesta promesa no sembla que sigui ara una prioritat amb l’elecció de De Rugy, un professional de la política que destaca per la seva fidelitat envers Macron.

“Cal demostrar determinació, compromís, però també perseverança en el temps”, va escriure De Rugy la setmana passada en el seu compte de Facebook, un missatge amb què prenia posició com a futurible ministre de Transició Ecològica. A diferència d’Hulot, De Rugy garanteix a Macron més estabilitat en un ministeri que sembla maleït a França. Des que es va crear, el 1971, hi han passat fins a 25 ministres.

De Rugy, de 44 anys, és un “ecologista reformista”, segons les seves paraules. Després d’haver militat durant 25 anys a Els Verds francesos, el seu interès per l’ecologia és indubtable, de la mateixa manera que pocs qüestionen la seva ambició política. Després d’haver estat escollit conseller municipal a Nantes amb 27 anys i diputat al Parlament francès amb 32 anys pel partit Els Verds, va abandonar aquesta formació el 2015 a causa de la suposada “deriva cap a l’esquerra radical” dels seus companys.

Aleshores va fundar el Partit Ecologista, amb el qual primer es va acostar al Partit Socialista, llavors al govern, i després es va afiliar al macronisme durant la campanya presidencial la primavera del 2017. Gràcies al seu suport a Macron, va ser escollit president de l’Assemblée Nationale.

Sense embuts

De Rugy també va destacar l’any passat pel fet de ser un dels dirigents francesos que van criticar sense embuts la repressió del referèndum de l’1 d’octubre. “És trist veure que al cor de la Unió Europea un dels països importants no aconsegueix trobar una via democràtica per resoldre les diferències entre el govern estatal i Catalunya, que és una regió molt forta i amb una identitat molt forta”, va afirmar.

Escepticisme

Durant el traspàs de la cartera ministerial, el nou ministre de Transició Ecològica assegurava ahir: “Soc aquí per actuar. He acceptat [el càrrec] perquè sempre he cregut que la urgència ecològica demostra que cal actuar amb urgència”, hi va afegir De Rugy. El seu nomenament, però, va ser rebut amb escepticisme pels militants i dirigents ecologistes. “Bona sort al nou ministre. Fa molt de temps que esperava que l’escollissin. Però, com va dir Hulot [...], si no hi ha un canvi de direcció [en les polítiques contra el canvi climàtic], aquest joc de cadires no servirà de res, per desgràcia.”

Situació fiscal

Menys crítiques va suscitar el relleu de la ministra d’Esports. De manera inesperada, Laura Flessel va anunciar ahir al matí que dimitia “per motius personals”. No obstant això, el diari digital Mediapart va revelar unes hores més tard que darrere de la seva renúncia hi havia la investigació iniciada recentment per funcionaris d’Hisenda sobre presumptes irregularitats fiscals d’aquesta excampiona olímpica francesa d’esgrima, que suposadament hauria defraudat desenes de milers d’euros dels seus ingressos en drets imatge.

Aquest escàndol hauria enterbolit encara més la difícil situació política de Macron, que també nota el desgast de la investigació judicial que afronta la seva mà dreta a l’Elisi, Alexis Kohler, implicat en un cas de conflicte d’interessos. Immers en una espiral de polèmiques, el jove president confia que la tempesta escampi sense fer canvis significatius en el seu projecte de reformes neoliberals.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.