Vist per a sentència el primer judici pels nens robats

L’Audiència Provincial de Madrid ha deixat vist per sentència el primer judici pel cas d’un nen robat. La Fiscalia considera que el procés reflecteix “la realitat” del “tràfic de nens” a l’Estat entre els anys 60 i 80.

La fiscal ha mantingut aquest dimarts la petició d’onze anys de presó per al el doctor Eduardo Vela, de 85 anys, per la seva implicació en el cas d’Inés Madrigal, que va ser lliurada al néixer, l’any 1969, a una dona que no podia tenir fills fent constar a la documentació que era la mare biològica. De la seva banda, l’advocat de l’acusació exercida per Madrigal ha demanat una condemna de tretze anys per al metge per haver lliurat la petita contra la voluntat de l’autèntica mare biològica. La defensa ha reclamat l’absolució de Vela.

El ministeri públic considera que l’acusat és autor com a cooperador necessari dels delictes de detenció il·legal d’una menor d’edat, suposició de part i falsedat documental. A més, vol que l’acusat sigui condemnat a pagar una indemnització de 350.000 i que es reclami al Registre Civil que rectifiqui el seu certificat de naixement.

Tant la fiscal com l’acusació han demanat a l’Audiència que dedueixi testimoni per investigar per suposat fals testimoni en el judici a Adela Bermejo, la dona del doctor Vela, per estimar que guardat silenci en aquest procediment malgrat que estan convençuts que sap qui són els pares biològics d’Inés Madrigal.

La denunciant va néixer al juny de 1969 a la clínica San Ramón, al passeig de La Habana de Madrid, on el ginecòleg Eduardo Vela exercia de director mèdic. L’any 2010 va començar a sospitar sobre la veracitat dels seus orígens arrel de les notícies als mitjans sobre els casos de nens robats. Madrigal va denunciar els fets després de sotmetre’s a una prova d’ADN que va concloure que la possibilitat que fos filla biològica de la dona que figura al Registre Civil com la seva mare era del zero per cent.

Segons la fiscal, Vela va lliurar la filla a l’esmentat matrimoni com a regal i per tenir un detall amb un sacerdot, ja mort, al qual coneixia. També volia agrair a Inés Pérez la seva tasca de suport a un convent de monges de Los Molinos (Madrid).

Per simular l’embaràs, el metge va dir a Pérez que s’havia de posar un coixí a la panxa i fingir trobar-se malamant davant els seus veïns. Pocs dies després va trucar al matrimoni per avisar-los que portessin roba de nadó a la clínica, ja que tenien un regal i una sorpresa per a ells.

Ha afegit que Vela va fer constar que Pérez era la mare biològica i que ho va fer contra la voluntat de l’autèntica progenitora, ja que no consta cap document relatiu a l’adopció o renúncia a la menor.

La fiscal ha destacat que Madrigal continua la recerca dels seus pares biològics perquè es van amagar i fer desaparèixer tots els historials clínics. En aquest sentit, ha lamentat que el pas del temps hagi fet que milers de denuncies hagin estat arxivades i els seus casos no puguin ser jutjats.

Per la fiscal, aquest cas “ha fet veure la realitat d’un fenomen que va passar entre els anys 60 i 80, conegut com els nadons robats, un autèntic tràfic de nens en circumstàncies alienes al marc legal”.

En declaracions als mitjans, Madrigal ha expressat la seva confiança que amb el judici es faci “justícia” i es pugui condemnar almenys una persona “per la compravenda de nadons”. Ha assegurat que el seu cas forma part d’una “trama nacional”, ja que l’Estat espanyol és, segons ella, “el país on més robatoris de nadons s’han produït” i, per tant, on hi ha més afectats.

Per contra, l’advocat de Vela creu que no s’ha acreditat que existís una xarxa o trama de robatori i tràfic de nens i “molt menys” que el seu representat formés part de la mateixa.