Una marxa per portar “la llum” al Palau, l’acte institucional de la Diada

La demanda de llibertat dels líders del procés represaliats, i del poble català per poder decidir el seu futur, protagonitzarà l’acte institucional de la Diada d’enguany, que el govern i el Parlament organitzaran conjuntament el dia 10 al vespre. “És una Diada molt especial políticament i humanament, i la volem dedicar als presos polítics i exiliats al voltant de la idea de llibertat, les llibertats que fa un any que estan amenaçades o manllevades”, explicava en la presentació ahir la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. Per això l’acte principal, preparat a contrarellotge des de final de juny per l’escenògraf Lluís Danés, consistirà en una “Marxa per la Llibertat” que sortirà del Parlament, encapçalada pel seu president, Roger Torrent, i el de la Generalitat, Quim Torra, i que durà a peu la flama del Canigó, amb una primera parada al Born Centre Cultural. Allà hi haurà la part institucional amb la formació de la guàrdia d’honor dels Mossos, la hissada de la senyera i la interpretació del Cant de la Senyera. Després, la comitiva seguirà fins a la plaça de Sant Jaume, on la flama es lliurarà a un missatger que entrarà al Palau “per simbolitzar el retorn de la llum” després de mesos de foscor i paràlisi imposats pel 155. En aquell moment, de l’edifici sortiran els artistes que oferiran un breu espectacle a la plaça, amb la participació de músics des dels Setze Jutges fins a l’actualitat, com Roger Mas, Núria Graham, Judit Neddermann i la col·laboració de Txarango, a més de la ballarina Marta Carrasco. A més, es llegiran textos d’autors vinculats a commemoracions del 2018 com Pompeu Fabra, Maria Aurèlia Capmany o Manuel de Pedrolo. “Volem que sigui contundent, metafòric i colpidor, per recollir la idea de llibertat”, indicava Artadi. En la mateixa línia, el cartell triat reivindica la llibertat d’expressió, tot mostrant les quatre barres de la senyera tapades per una cinta adhesiva “que és el símbol de la censura”, segons ella, si bé en un dels extrems ja es comença a aixecar perquè “es reverteix la il·lusió”. “Hi érem, hi som i hi serem”, resumia sobre el significat de la celebració.

Abans de l’acte, al Parlament –que el dia 11 celebrarà una jornada de portes obertes, igual que el Palau– s’hi haurà celebrat l’acte de lliurament de la seva Medalla d’Honor, en la categoria d’or, a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, un col·lectiu “essencial per a la vertebració de la societat”, segons exposava el vicepresident, Josep Costa. El guardó vol reconèixer també els docents pel foment de la llengua i pel model educatiu i convivencial que estenen.

A més dels actes a Barcelona, el govern n’organitzarà a totes les vegueries i allà on té delegacions obertes a l’estranger, incloent les ciutats on hi ha exiliats: Brussel·les, Ginebra i Edimburg. Organitzarà també un acte a Madrid el dia 13, presidit pel delegat Ferran Mascarell i la mateixa Artadi, que explicava que s’hi convidaran representants del govern espanyol, si bé no va concretar quins.